Grec koiné

Grec koiné

La llengua koiné (en grec antic: ἡ Κοινὴ ɣλῶσσα [hē koinḕ glṓssa], ‘llengua comuna’, o, més freqüentment, ἡ Κοινὴ διάλεκτος [hē koinē diálektos], ‘parla comuna’; en neogriego: Ελληνιστική Κοινή o Ελληνική Κοινή; en llatí: Lingua Graeca antiqua communis o Dialectus communis) va ser una varietat de la llengua grega utilisada en el món helenístico, és dir, en el periodo subsegüent a les conquistes d'Alejandro Magne. A esta llengua també se li ha cridat a voltes grec helenístico.

Història

En les conquistes d'Alejandro III de Macedònia, i la conseqüent pèrdua d'influència d'Atenes, va escomençar el decliu del dialecte àtic (cap al III). En mesclar-se este en les llengües natives dels distints pobles conquistats pel fill de Filipo II, va perdre la seua purea, donant lloc al sorgiment d'una nova llengua comuna (κοινή en grec) a tots els territoris helènics o helenizados. Dit d'un atre modo, la koiné és una evolució de l'àtic, enriquit en aportacions de les distintes llengües que es parlaven en el vast territori de l'imperi alejandrino. Esta llengua conforma una unió territorial important, ya que podia ser utilisada en llocs tan dispars que comprenen des de Roma fins a Egipte, i inclús alguns enclavaments en l'Índia, convivint en llengües autòctones com l'arameo en Síria, el copto en Egipte o en el llatí, esta última la llengua dels militars i funcionaris en Occident. En la koiné, l'àtic constituïx l'element base, en certes influències d'atres elements com el jónico en la forma i construcció de la frase. Es distinguixen distints tipos, entre ells la koiné egipcíaca, coneguda gràcies als papirs de la Bíblia dels Setanta i la koiné lliterària, en escritors com Polibio. També és la llengua del Nou Testament, en una important aportació de préstams lèxics de les llengües semíticas –l'arameo i l'hebreu–, principalment. Varen escriure les seues obres en grec comú o koiné Estrabón, Diódoro, Dionisio d'Halicarnaso i Plutarco, prosistas grecs de l'época d'Alejandro Magne i posteriors (IV).

Descripció llingüística

Les diferències principals entre el grec clàssic i el grec helenístico o κοινή són bàsicament de pronunciació, més que gramaticals, si be és cert que el pas del grec clàssic ha supost una «simplificació morfològica», reflectida en l'eliminació del número de formes flexivas diferents de cada paraula: per eixemple, en grec clàssic, un verp regular, en totes les seues veus, temps i modos, tenia entorn a més d'un centenar de formes, mentres que en grec modern estes formes només són una vintena.

Fonologia

Vàries de les vocals i diptongos del grec clàssic sofrixen una confusió en grec helenístico, és dir, deixen de pronunciar-se de manera distintiva i passen a fusionar el seu sò. Aixina, per eixemple, i, ei, ē, oi, o, totes elles pronunciades de manera diferent en grec clàssic (com [i, iɪ, ɛː, oɪ, i]) passen a sonar [i] en grec helenístico, lo que produïx freqüents confusions ortogràfiques.

Fonètica

Ademés dels canvis fonològics mencionats, té lloc una evolució de les consonants oclusivas sonores [b], [d], [g] a [β], [ð] i [ɣ], respectivament, i de les oclusivas aspirades [pʰ], [tʰ], [kʰ] a [f], [θ] i [x], respectivament. Estes últimes es mantindran ademés en la pronunciació del grec modern. Estos canvis són merament articulatoris i, per lo tant, solament afecten a la fonètica de la llengua.

Morfologia

A pesar de certes reduccions en el número de formes distintes en la conjugació verbal, el sistema de declinació de noms i adjectius sofrix poques variacions: les principals són la regularisació analògica d'alguns subtipos de les tres declinació principals.

Grec bíblic

La llengua del Nou Testament és essencialment grec koiné; no obstant, sol ser considerat com una varietat independent per l'important influència que tenen l'arameo i l'hebreu, les llengües maternes dels seus escritors^{cita requerida}, en la sintaxis i en lèxic, aixina com per l'incorporació de neologismes cristians. Per a entendre adequadament esta influència, cal tindre en conte que la llengua vehicular de la part oriental de l'Imperi Romà era el grec i, per lo tant, esta va ser l'elegida pels judeus cristians per a la seua predicació tant als pagans com als judeus de la diàspora en Grècia, Egipte i atres territoris orientals de l'Imperi. Una atra gran influència en la redacció del Nou Testament és la Bíblia Septuaginta (dels Setanta), la traducció grega del Antic Testament d'el III, tant per la seua importància en el grec amprat com per la seua presència per mig de cites.

Rèplica de pergamí en text grec Koiné, reproduït a mà per Henry Quesada Agüero, segons el text: The Greek New Testament, four revised edition. De Kurt Aland, Matthew Black, etc. Lucas: 21:25-36.

El grec helenístico del Nou Testament és una forma popular del parla comuna, les principals variacions de la qual són les influències semíticas i llatines. Les característiques de l'idioma grec koiné, l'idioma original del Nou Testament, són el predomini de la coordinació sobre la subordinació; era una escritura correguda, sense separació entre vocablos, no es feya diferència entre lletres mayúscules ni minúscules ya que tot s'escrivia en lletres mayúscules; no va ser sino a partir d'el IX quan els escrigues bizantins varen escomençar a amprar la forma minúscula, hi ha documents molt antics que demostren que l'escritura primitiva en grec koiné utilisada en el Nou Testament s'escrivia en mayúscula, tot de corregut, sense espai entre les paraules i sense signes de puntuació, ni tildes. Atres característiques eren la repetició de partícules com καί, δέ, ίδού, donant a l'estil senzillea, soltura i en ocasions monotonia i ocupació de locucions, modismes i figures de dicció al modo semítico. En el lèxic s'introduïxen noves paraules com: ἀββα (pare), πάσχα (pasqua), i algunes paraules gregues adopten un nou significat: δόξα doxa (glòria), δύναμις (milacre), αμαρτία (pecat).

Vore també

• Cridada de Mateo

Bibliografia

• Fernández Marcos, N., 1973: La Septuaginta en l'investigació contemporànea, Madrit.
  • —, 1979: Introducció a les versions gregues de la Bíblia, Madrit.
• García Dumenge, I., 1779: Latinismes en la koiné (en els documents epigràfics des del 212 a. J. C. fins al 14 d. C.), Burgos.
• Mateo, J., 1977: L'aspecte verbal en el Nou Testament. Madrit.
• (2006) Empires of the World, Londres: Harper Perennial. ISBN 9780007118717.
• Berenguer Amenós, Gramàtica grega: Apèndix: El grec del N. T.

Enllaços externs

Grec koiné en el Viccionari.

• Grec Helenístico o Koiné, en [1]
• Institut Polis Jerusalem Ensenyança de grec koiné parlat
• [2] Curs bàsic de grec koiné.
• Testament Greek. [3] archivat en Wayback Machine. Curs de grec del Nou Testament (anglés).