Un vòrtiç és un fluix turbulento o laminar, en rotació al voltant d'un eix en trayectòries de corrent circulars tancades o helicoidals obertes. Mes rigorosament es pot definir un Vòrtiç com un tubo de vorticitat rodejat per fluix irrotacional[1] (pp.310). La vorticitat és un concepte matemàtic usat en dinàmica de fluïts que es pot relacionar en la cantitat de circulació o rotació d'un decorregut. La vorticitat es definix com la circulació per unitat d'àrea en un punt del fluix.

Vòrtiç
Vòrtiç generat pel pas d'un ala d'avió, revelat en fum coloreat.
Carrer de vòrtiços de von Kárman darrere d'una pajilla. Es va abocar llet en l'aigua per a fer la corrent visible.

El moviment d'un decorregut es pot denominar solenoidal si el decorregut gira en círcul o en hèliç, o de forma general si tendix a rotar entorn a un eix.

Dinàmica

Un vòrtiç pot tindre fluix circulars o rotatoris que posseïxen vorticitat: concepte matemàtic usat en dinàmica de fluïts. Li'l pot vincular en la "circulació" o "rotació" en un decorregut. En dinàmica de fluïts, la vorticitat és la circulació per unitat d'àrea a un punt en el camp de fluix. És una magnitut vectorial, en una direcció que és l'eix de la mola.

Aixina en dinàmica de fluïts, el moviment d'un decorregut pot dir-se que és vorticial si el decorregut es mou al voltant d'un círcul, o en una hèliç, o si tendix a una espiral al voltant d'algun eix. Tal moviment pot també ser cridat solenoidal. En ciències de l'atmòsfera, la vorticitat és una propietat que caracterisa la rotació de grans escales de masses d'aire. Ya que la circulació atmosfèrica és cercanamente horisontal, la (3 dimensional) vorticitat és casi vertical, i és comuna d'usar la component vertical com una vorticitat escalar.

Matemàticament, la vorticitat es definix com[1] (pp. 19),

 
Mig anell de vòrtiç en l'aigua, generat en una cullera.
ω→=∇×𝑢→

a on 𝑢→ és la velocitat del decorregut i ∇ és l'operador nabla.

Vòrtiços en plasmes astrofísics

Lundin et al. varen descobrir en 2013 la presència d'un vòrtiç en l'estela de plasma de Venus. El vòrtiç gira al voltant de l'eix de l'estela en direcció dextrógira mirant des de planeta cap a l'estela.[2] Esta estela es forma en interactuar el vent solar en Venus. L'orige d'este vòrtiç encara (2022) es debat en la comunitat científica. No obstant Durand-Manterola i Flandes han sugerit en un treball de 2022 que les causants són les corrents elèctriques en l'estela, que produïxen un camp magnètic helicoidal que arrastra al plasma formant un vòrtiç. En este últim treball també reporten la presència de dos vòrtiços similars al de Venus en l'estela de Mart.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Wu, Jie-Zhi (2010). «Typical Vortex Solutions», Vorticity and Vortex Dynamics (en anglés), Berlin: Springer. ISBN 978-3-642-06705-1.
  2. ↑ Lundin, Rickard(2013).«A large-scale flow vortex in the Venus plasma tail and its fluïu dynamic interpretation».GEOPHYSICAL RESEARCH LETTERS.doi:10.1002/grl.50309.
  3. ↑ Durand-Manterola, Hector Javier; Flandes, Alberto(2022).«Plasma vortices driven by magnetic torsion generated by electric currents in senar-magnetic planetary wakes».Advances in Space Research.doi:10.1016/j.asr.2022.03.002.