Alter ego
El alter ego[1][2][3] (que en llatí significa «l'atre yo») és un segon yo, que es creu és distint de la personalitat normal o original d'una persona. El terme va ser falcat en el XX descrit pels sicòlecs en el llibre Manual de psicologia.[4] D'una persona que té un alter ego es diu que du una doble vida.
Un significat distint del alter ego es pot trobar en l'anàlisis lliterari, en el que es descriuen els personages en diferents obres que són psicològicament similars, o un personage de ficció el comportament de la qual, llenguage o pensaments intencionalmente representen els de l'autor. També s'utilisa per a designar el millor amic d'un atre personage en una història. Aixina mateix, el terme alter ego es pot aplicar a la funció o persona assumida per un actor[5] o per atres tipos d'artistes.
L'existència del un atre yo va ser reconeguda per primera volta en l'any 1730. Anton Mesmer va usar l'hipnosis per a separar el alter ego. Estos experiments varen mostrar un patró de comportament que era distint de la personalitat de l'individu quan es trobava en estat de vigília en comparació a quan estava baix hipnosis. L'atre personage s'havia desenrollat en l'estat alterat de la consciència, pero en el mateix cos.[6]
El alter ego també s'utilisa per a referir-se als diferents comportaments d'una persona que poden aparéixer en certes situacions. Alguns térmens relacionats inclouen l'avatar, el doppelgänger, i la doble personalitat.
Dr. Jekyll i Mr. Hyde
[editar | editar còdic]- Artícul principal → L'estrany cas del doctor Jekyll i el senyor Hyde.
Els personages de la novela de Robert Louis Stevenson L'estrany cas del doctor Jekyll i el senyor Hyde, representen una exploració de l'idea de que el ben i el mal existixen dins d'una persona, constantment en guerra. Edward Hyde lliteralment representa el atre yo del Doctor Henry Jekyll, sent Hyde un psicópata misántropo que és desenfrenat per les convencions de la societat civilisada, i que compartix un cos en Jekyll. Els noms Jekyll i Hyde s'han convertit en sinònim d'una doble personalitat o un alter ego que es torna capaç de véncer el yo original.
Us del terme
[editar | editar còdic]En els còmics
[editar | editar còdic]En els còmics previs a Crisis on Infinite Earths, els superhéroes i les seues identitats secretes a sovint es consideren alter ego. L'héroe arquetípico del còmic, Superman, assumix l'identitat del reporter Clark Kent per a viure entre els ciutadans de Metròpolis sense alçar sospites. Considerant que el verdader Clark Kent és Superman (o més be el kryptoniano Kal-El), Batman és un personage creat per Bruce Wayne per a disfrassar-se a els efectos de la lluita contra la delinqüència. Els còmics de Batman i películes com Batman Begins també han explorat el tema de que el verdader yo (Wayne) es perga o s'entrega al seu alter ego, de la mateixa manera que l'argument de Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Els còmics posteriors a les série de Crisis, donen regrés a esta idea entorn als dos superhéroes. Superman es convertix en el personage de Clark Kent que adopta en la finalitat d'utilisar lliurement els seus dons per a ajudar al món sense posar en perill als seus amics, família i vida personal. Pel contrari, el despreocupado playboy multimillonari Bruce Wayne es convertix en el alter ego necessari per a ocultar la verdadera personalitat del lluitador contra el crim Batman. La série de còmics The Incredible Hulk complica encara més este tema, com Bruce Bàner pert el control d'Hulk (similar a Hyde) cada volta que s'enuja, pero també depén dels superpoderes d'Hulk en la finalitat de lluitar contra els vilans.
Les historietes inspirades en els alter ego es poden vore en atres formes de la ficció popular, incloses les adaptacions de cine i televisió dels còmics, les paròdies d'este gènero, i les séries de ficció (no relacionades al còmic) tals com Star Wars o Angel.
En l'espectàcul
[editar | editar còdic]Els alter ego són utilisats per numerosos artistes que fan us de l'escenari o la pantalla tant per a entretindre al públic, com per a explorar noves identitats de sí mateixos. Un eixemple primerenc d'un grup musical per a fa us de alter ego varen ser els Beatles, els qui varen gravar i varen interpretar com Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band en la finalitat de "alterar els nostres egos, lliberar-nos i tindre molta de diversió".[7] Més vesprada, els alter ego serien utilisats en fins d'entreteniment per artistes associats al glam roc com David Bowie (com Ziggy Stardust i Thin White Duke) i Kiss i explotar temes d'horror pels artistes de shock roc Alice Cooper i Marilyn Manson. A sovint, estos artistes són coneguts casi exclusivament pels seus alter ego, per eixemple, Brian Warner (Marilyn Manson) rara volta se li veu en públic sense el seu maquillage terrorífic.[8] En 2004, Jay Siguen fa un us innovador d'un alter ego en Em Against Myself, a on els seus dos personages, un d'un cantant de R&B i l'atre un raper, s'enfronten en una batalla de rap. Un atre eixemple podria ser Niandra Lades, el alter ego de John Frusciante.
En el hip hop contemporàneu, artistes com Eminem, Lil Wayne, Traphik, B. o. B, Kool Keith, Nicki Minaj, Tech N9ne i T. I. han utilisat els alter ego Slim Shady, Tune-Chi Lee, Timothy de la Ghetto, Bobby Ray, Dr. Octagon. Roman Zolanski, Tecca Nina i T. I. P., respectivament, per a explorar atres aspectes de les seues personalitats. En l'àlbum de T. I. T. I. vs T. I. P. també s'apropia directament de la trama de Jekyll i Hyde. Els usos més sotils de alter ego es pot vore en els artistes que busquen redefinir la seua image per a un àlbum, Christina Aguilera com XTina, Madonna com Mistress Dita i Material Girl i els membres de My Chemical romanç com els membres d'una banda rebel coneguda com The Fabulous KillJoys, i artistes que descriuen com a etapes de la seua personalitat tan diferents dels seus sers privats, tals com l'identitat de Beyoncé Knowles (Sasha Fierce), Katy Perry (Kathy Beth Terry en el video musical Last Friday Night (T. G. I. F.)). La cantant Lady Gaga (Jo Calderone, YUYI, Skeleton Gaga, Mother Monster, Bride, Barn Hooker, Inez Doppelgänger, Nymhn), i el cantant Tyler, The Creator (Wolf Haley, Dr. T. C., Ace The Creator, Goblin, Igor, Sir Baudelaire, St. Chroma, Big Poe), usen massa alter ego.
Els humoristes també fan us de alter ego, com a part de les seues rutines. Els Germans Marx realisen a lo llarc de les seues carreres com a personages de vodevil. Per eixemple, Julius Marx interpreta (i s'acredita com a tal) a Groucho, ya siga en el paper d'un professor (com en Horse Feathers), un veterinari (A Day at the Races), o un president (Duck Soup). Humoristes de stand-up comedy, com Don Rickles (Mr. Warmth) i Jackie Mason (Hartounian) es pot dir que han desenrollat els seus gags en distints alter ego. L'artiste Andy Kaufman era conegut sobretot als fanes a través de varis personages, entre ells el Foreign Man (més tarde Latka Graves), Tony Clifton, i la seua personificació d'Elvis Presley. En la película Man on the Moon, es descriu a Kaufman com un home la verdadera identitat del qual és difícil d'aïllar, inclús per als seus amics propencs, per la prevalença d'estos alter ego. L'actor Sacha Baron Cohen, que a sovint se li compara en Kaufman, és igualment conegut pels seus personages Ali G, Borat Sagdiyev i Bruno.
Els lluitadors professionals, en major regularitat, actuen baix els noms dels seus alter ego (coneguts en eixe àmbit com gimmick, la traducció de la qual lit. és «truc» pero es traduïx com a «personage»). Alguns eixemples són Terry Bollea com Hulk Hogan, Phillip Brooks com a CM Punk, Paul Levesque com a Triple H, Yoshihiro Asai com a Últim Dragó i José Luis Rodríguez Arellano com Dos Cares.
En el dret
[editar | editar còdic]El concepte s'usa en el Dret mercantil, especialment el societari, en la Doctrina del alter ego, també cridada Alçament del vel societari, que consistix en l'inoponibilidad de la personalitat jurídica d'una societat o institució per part dels socis i la conseqüent obligació dels mateixos al compliment de les obligacionés de la mateixa. Açò supon una excepció a la regla general del dret de llimitació de responsabilitat dels socis sobre els deutes de la societat de la que són partícips (llimitada normalment a la participació o cantitat invertida) i permet als tribunals de justícia prescindir de la forma externa de la persona jurídica i alcançar a les persones que es troben per darrere.[9]
Per esta doctrina, es fa responsables plenament als socis quan la persona jurídica de la societat ha segut construïda per a desviar les responsabilitats dels primers creant empreses o institucions de pantalla de certes actuacions jurídiques. D'ahí que se li cride "del alter ego", a on la societat o empresa és un verdader disfràs dels verdaders agents.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ego Diccionario de la lengua española
- ↑ Plantilla:Cita OLE
- ↑ «fundeu. es/recomendacion/alter-ego/ alter ego, sense accent i en cursiva» (en és). www. fundeu. es. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ Irving B. Weiner, Donald K. Freedheim (2003). google. com/books? id=ZNWkkLLCDKsC&pg=PA262&dq=%22Alter+ego%22+psychology&ei=8rLFRpLCMZSS7QKiu9zfDw&ie=ISO-8859-1&output=html&sig=hct0ZDCEbN1udHNMfMYVmNT2zYc Handbook of Psychology, John Wiley and Sons, p. 262. ISBN 0-471-17669-9.
- ↑ Glenn Daniel Wilson (1991). google. com/books? id=3shEzj0wccgC&pg=PA272&dq=%22Alter+ego%22+psychology&as_brr=3&ei=PdbFRvHJM5SS7QKiu9zfDw&ie=ISO-8859-1&output=html&sig=n5bCN6TPZ1JNQGLzFv6EbVFt97g Psychology and Performing Arts, Taylor & Francis. ISBN 90-265-1119-1.
- ↑ Pedersen, David (1994). google. com. ni/books? id=U8GkPGW8KyYC&pg=PA20&lpg=PA20&dq=psychological+phenomenon+of+the+Alter+ego&source=bl&ots=aKpWumP3fC&sig=5WmIGuak_oc1jIHImJh_nn2-xNw&hl=en&sa=X&ei=9emWT93kCsGo2wWI5IXlDQ&redir_esc=y#v=onepage&q=psychological%20phenomenon%20of%20the%20Alter%20ego&f=false Cameral Analysis: A Method of Treating the Psychoneuroses Using Hypnosis, Londres, Regne Unit: Routledge, p. 20. ISBN 0-415-10424-6.
- ↑ com/sgtpepper. html The Making Of Sgt. Pepper com/sgtpepper. html archivat en Wayback Machine.. Consultat el 17-10-2012
- ↑ archive. org/web/20120429184844/http://music. yahoo. com/blogs/stop-the-presses/marilyn-manson-loses-his-makeup-gains-a-mullet. html Marilyn Manson Loses His Makeup, Gains a Mullet. Consultat el 17-10-2012
- ↑ «cronista. com/columnistas/El-Alter-ego-y-les-razones-del-fallo-a-favor-de-la-Argentina-20150831-0091. html ».
- ↑ CEDEF Law & Finance.
Vore també
[editar | editar còdic]- Possessió espiritual
- Heterònim
- Persona monónima
- Nom de ploma
- Nom de ring
- Renaixença (budisme)
- Reencarnació
- Verdader i fals yo
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Alter ego» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alter ego» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.