Φ
'Fi'[1] (segons la RAE des de 2001) o 'Fi'[2] (en mayúscula 'Fi', en minúscula 'Fi' [variant 'Fi']; cridada Plantilla:Grec)[3][4] és la vigèsima primera lletra del alfabet grec. Els romans, al transliterar esta lletra a caràcters llatins, ho varen fer en el dígraf Fi, en lo que varen representar el sò de Fi aspirada ([pʰ]) que tenia en grec antic: per eixemple, en Fi, Fi o Fi (en castellà: Fidias, filosofia, faraó). En grec modern es pronuncia simplement [f] com φέτα (feta).
En el sistema de numeració grega té un valor de 500 (Φʹ).
Història
[editar | editar còdic]Segons pareix, fi no es basa directament en cap eixemple de l'alfabet fenicio com la majoria de les demés lletres gregues, sino que és una invenció dels propis grecs. Per esta raó, es coloca al final de l'alfabet grec despuix de les lletres d'orige fenicio, que acaben en la tau.
És possible que phi s'originara a partir de la lletra qoppa i que inicialment representara el sò /kʷʰ/ abans de canviar al grec clàssic [pʰ].[5] En els números grecs tradicionals, phi té un valor de 500 (φʹ) o 500 000 (͵φ). La lletra cirílica Ef (Ф, ф) descendix de phi.
La fi s'utilisava en tots els alfabets grecs locals. Hi havia, sobretot, dos formes bàsiques, una en la que el círcul estava dividit en dos parts per una llínea vertical i una atra que tenia la llínea vertical més llarga, continuant per baix del círcul o tant per davall com per damunt.[6][7]
Variants epigràfiques
[editar | editar còdic]En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[8]
Us
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Alfabet grec utilisat en matemàtiques, ciències i ingenieria.
La lletra minúscula φ s'usa per a simbolisar:
- La Funció φ de Euler φ(n).
- Tant en mayúscula com en minúscula, el número áureo o proporció dorada, que posseïx moltes propietats matemàtiques interessants i que es troba darrere de moltes de les proporcions geomètriques presents en la naturalea i l'art.
- En estadística, un model autorregresivo regular, AR(p).
- En física i matemàtiques, el valor d'un àngul (usualment l'àngul azimutal).
- La funció de treball.
- En geografia i geodesía s'utilisa per a representar el paralel o latitut i el seu respectiu valor.
- El conjunt buit (encara que pot ser preferible el símbol modificat modern ∅).
- En processament de senyals, la fase d'una senyal sinusoidal.
- En electricitat, l'àngul de desfasamiento de la corrent elèctrica sobre la tensió.
- En ingenieria del terreny, l'àngul de rozamiento intern d'un sol.
- És utilisada per alguns per a representar la filosofia.
- En química, per a representar el radical fenilo, procedent del benceno.
- En Fotografia per a representar la marca del pla focal.
- En geologia, s'usen les unitats phi per a caracterisar el tamany de grans d'una mostra de roques. Estes unitats es definixen com el logaritmo negatiu en base 2 del tamany de la mostra (en mm).
- En psicoanálisis Lacaniano s'utilisa per a referir-se al Falo i la seua funció simbòlica en el psiquisme.
La lletra mayúscula Φ s'usa per a simbolisar:
- El fluix magnètic.
- En estadística, un model autorregresivo estacional, AR(P).
- En ingenieria, el diàmetro d'una secció circular, siga esta sòlida o tubular.
- En lluminitècnia per a representar el fluix lluminós i es medix en Lux.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Mapa de diccionaris acadèmics». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2023-01-29. «1992 ACADEMIA USUAL | phi f. Vigèsima primera lletra de l'alfabet grec, que es pronuncia Fi. En el llatí represéntase en Fi, i en els idiomes neolatinos en estes mateixes lletres, o solament en Fi, com ocorre en el nostre, segons la seua ortografia moderna; v. gr.: Fi, Fi.»
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «Φ, φ», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «φι», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ Brixhe, C. "History of the Alphabet", in Christidēs & al.'s A History of Ancient Greek. 2007.
- ↑ Voutiras, E.: ”The introduction of the alphabet”. De Christidis, A.-F. (2007). A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Clapix Antiquity, Cambridge University Press, p. 267.
- ↑ Karali, M.: ”Writing systems”. De Christidis, A.-F. (2007). A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Clapix Antiquity, Cambridge University Press, pp. 204-205.
- ↑ «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.
- ↑ Ampolla, Etimologies de Chile
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Φ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.