Falo

Erro al crear miniatura:

Figurilla egipcíaca de la cultura Naqada, Museu delouvre.

El falo (del llatí phallus i este del grec φαλλός) és una atra denominació del pene i, a voltes, dels òrguens exteriors masculins (el pene i els testículs) presos com un tot. La paraula falo pot referir-se al pene en erecció o a un objecte en forma de pene, com un consolador o una figurilla en forma de genitals externs masculins usada de modo votiu o per a rendir cult a una divinitat. Les implicacions subjectives suscitades per lo fàlic són àmplies i inclouen la fertilitat, poder generatiu, erotisme i poder o acte apotropaico. La representació del falo, en moltes cultures, és un símbol de fertilitat i abundància, ya que està associat a la capacitat de procreació i de generar vida. En este cas, la seua presència podria simbolisar l'esperança de bones collites i la continuïtat de la vida en la comunitat o la família, com a elements que reforcen la relació entre l'energia vital dels sers humans i el cicle natural de la terra.

Referents socioculturals

Escultures antigues i modernes de falos (phalloi) s'han trobat en molts llocs del món, especialment en l'antiga Grècia, Roma i Japó.

Mural de Mercurio en Pompeya.

Antiga Índia

En el shaivisme tántrico, un marcador simbòlic, el lingam, va ser usat per al cult fàlic del deva hindú Shivá. En l'art representatiu, elinga o lingam és una representació de Shiva com falo o pilar còsmic, com, per eixemple, el mukhalinga. Este pilar és el foc de veneració en el temple hindú, i freqüentment es coloca dins d'un ioni, indicant l'equilibri entre les energies creatives masculina i femenina. Estes escultures aludixen no solament a la fertilitat, sino també a principis abstractes de creació. Este tantrisme no deu generalisar-se a totes les formes de devoció hindú.

Antic Egipte

En el Antic Egipte hi havia una llegenda d'Osiris relacionada en el falo: el cos d'Osiris va ser tallat en péntols per Seth que els va escampar per tot Egipte. La seua esposa Isis va trobar tots llevat el seu pene, que havia segut engolgut pel peix oxirrinco. A pesar d'això, va conseguir concebre màgicament a Horus. El falo va ser un símbol de fertilitat, i el deu Min era representat de modo ictifálico (en el pene erecto).

Antiga Grècia

En la mitologia grega, Hermes, el deu mensager, de fronteres i d'intercanvi, era considerat una divinitat fàlica per associació en representacions seues en hermas (pilars). No hi ha consens entre els estudiosos sobre si Hermes pot ser considerat una espècie de deu de la fertilitat. A Pa, fill d'Hermes, li'l representava en un falo erecto exagerat.

Príapo va ser un deu de la fertilitat, el símbol de la qual era un falo de dimensions exagerades. Este fill d'Afrodita i de Dioniso o Adonis (segons les distintes formes del mit original) era el protector del ganado, plantes frutals, jardins i genitals masculins. El terme mèdic priapisme deriva, etimológicamente, del nom del deu.

Antiga Roma

Els antics romans usaven amulets fàlics (fascinus) contra el mal d'ull. Els romans ademés identificaven el seu deu Mercurio en el Hermes grec, en lo que es varen decantar a Roma els referents del deu grec. Un eixemple d'esta representació fàlica de Mercurio és una estàtua tintinábulo trobada en Pompeya, que representa a un Mercurio polifálico:

Mercurio Polifálico (Mercurius Polyphallicus) de Pompeya

Amèrica precolombina

La representació ben definida dels genitals externs, tant femenins com a masculins, en les figures escultòriques i pictòriques expressa la naturalitat en que els natius precolombins es relacionaven en la seua sexualitat genital.^{cita requerida}

Per eixemple, les figures de Kokopelli representen una divinitat en característiques fàliques. Kokopelli, deu de la fertilitat freqüentment representat tocant la flauta, és encara venerat per alguns pobles originaris en el suroest dels Estats Units.

Antiga Escandinavia

El deu nòrdic Frey va ser una divinitat fàlica, que representava la fertilitat masculina i l'amor. El relat curt Völsa þáttr descriu una família de noruecs que veneraven un pene preservat de cavall.

Japó

Hounen Matsuri és un festival de la fertilitat celebrat en el temple shinto Tagata Jinja, en Komaki, que només fins a temps recents va ser una zona agrícola. És famós per la processó d'un falo de fusta de dos metros i mig. L'objecte de cult no és el falo, sino la fertilitat de la terra. Una atra festivitat és el Danjiri Matsuri. Les celebracions, cults i motius fàlics eren més comuns en periodos anteriors que ara.

Psicoanálisis i teoria de gènero

En el psicoanálisis ha pres una referència simbòlica, contraponent-la al sentit estrictament anatòmic. El discurs sobre el falo i falocentrisme en la teoria de gènero partix en gran mida d'una crítica dels conceptes psicoanalíticos, per a propondre una elaboració sobre els discursos androcéntricos de poder.

Psicoanálisis freudiano

Sigmund Freud no va distinguir entre el falo com a referent simbòlic i el pene com a realitat anatòmica. No obstant, en parlar de "fase fàlica", feya referència a la primacia dels genitals exteriors com zona erógena i al tema de fantasies entorn a la sexualitat.

Psicoanálisis lacaniano

El falo ocupa un lloc primordial en la teoria psicoanalítica lacaniana en referència al complex d'Edipo. La distinció tallant que el terme "falo" implica, es deu a que l'interés del psicoanálisis no és el pene com a realitat biològica, sino el paper que la representació d'este orgue juga en la fantasia, i com significante de la diferència sexual i de "la falta". El falo és un significante particularment important, en tant opera en cada u dels tres registres: el simbòlic, el imaginari i el real, a on constituïx el anclaje de la cadena de significantes, en inaugurar el procés mateix de significació. En el discurs inconscient, el varó està posicionat com a tal en tant són vists com tenint el falo, mentres que les dònes, al mateix temps que no posseïxen el falo, són falo. Cap en este punt recordar que estes propostes lacanianas són una teorisació sobre el discurs subjectiu, no un concepte de valoració sobre els sexes en tant realitats objectives.

Teoria de gènero

Judith Butler, en la seua obra Gender Trouble, explora les elaboració de Freud i Lacan sobre el falo simbòlic, senyalant el nexe entre el falo i el pene. Escriu que la llei exigix la seua pròpia noció de 'naturalea'. Intenta guanyar la seua llegitimitat a través d'una naturalisació binaria i asimètrica dels cossos en la que el falo, encara que no clarament idèntic al pene, desplega el pene com el seu instrument i signe naturalizados". En Bodies that Matter, profundisa la seua exploració, notant que, si Freud enumera una série d'anàlecs i substitucions que afirmen la calitat de transferible que posseïx el falo des de la representació del pene a uns atres, llavors qualsevol cosa pot entrar a representar-ho. En térmens culturals, el terme falocentrisme s'utilisa per a descriure una doctrina o conducta androcéntrica entorn al pene. A voltes es referix al patriarcat en el seu alvertent discursiva.

Vore també

• Estudis de gènero
• Sexualitat humana
• Símbol fàlic