Anar al contingut

Símbol fàlic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Relleu itifálico del neter o deu egipcíac Min.
Figura ibera itifálica (M.A.N., Madrit).
Estatuilla en terracota mochica que representa a un ser dotat d'un gran pene, per lo que resulta semblant al mític Kurupí de les creències avá (Museu de l'Argent, Buenos Aires).

El símbol fàlic (del llatí phallus i este del grec φαλλός, phallos) remet als conceptes de virilitat i fecunditat i ha estat present en la cultura des de l'Antiguetat. Es tracta de qualsevol objecte que s'assemble visualment a un pene o coses similars, referint-se a estos símbols com «alguna cosa fàlic». L'us o cult d'estos símbols se sol denominarPlantilla:CN falismo, neologisme encara no arreplegat per la Real Acadèmia Espanyola.

Anatomia física

[editar | editar còdic]

El falo es referix al pene empinat o fa referència a l'orgue sexual masculí de certs pardals, diferenciant-ho anatómicament del pene d'un mamífer.

Símbols fàlics en l'art

[editar | editar còdic]

Es troben escultures antigues representant falos en múltiples llocs del món. Existixen vestigis en la Grècia i Roma antiga. També és un símbol molt comú en l'Índia, a on existix el cridat lingam o falo del deva o deu Shivá.

Un dels més antics, que va ser trobat a principis de l'any 2005, és el cridat «falo d'Hohle», data de l'Edat de Pedra, en una edat aproximada de 28.000 anys, descobert en la cova Hohle Fels.

Shakespeare va afegir a sovint símbols fàlics a les seues obres, fent un joc de paraules, per eixemple, en espases i gavinets representant la masculinitat.

Obeliscs i menhirs

[editar | editar còdic]

En llínees generals es considera que casi tots els antics monuments allargats i erectos, com els obeliscs, el "arbre" Djed i els menhirs, són representacions fàliques estilisades i solen aludir al poder i a la fertilitat; moltes voltes les imàgens de serps solen tindre també significacions fàliques (vore Kukulkán, Renenutet, Kundaliní, etc.). En el cas del Djed, és aixina mateix un dels antics símbols de la resurrecció (junt al loto, l'escarabat pelotero o ḫpru o Jopirru, etc., encara que estos no tinguen cap aspecte fàlic, compartixen en l'obelisc i el "arbre" Djed varis simbolisme). Sobre el yoga hindú o indi, la Kundaliní és una alegoria de la Śakti o força vital latent que convenientment "despertada" permetria una palingenesia o samādhi.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

En anglés

[editar | editar còdic]

Keuls, Eva C.: [enllaç trencat] Leick, Gwendolyn: [enllaç trencat] Lyons, Andrew P., i Harriet D. Lyons: [enllaç trencat]