Palingenesia

El terme palingenesia (o palingénesis) (del grec palin, "de nou", i génesis, "nàixer") correspon a conceptes anàlecs en història de la llei, filosofia, teologia, política i biologia. És una doctrina que planteja que cada ser viu complix un cicle d'existència, comprés des del naiximent, passant per la seua existència, després la seua mort, fins a la reencarnació. En alguns casos també li el ha denominat «eterna tornada». La doctrina planteja que dit cicle es repetix una i una atra volta, en lo que s'assegura la continuïtat dels sers.

En filosofia

Índia

En l'Índia, es parla de la reencarnació en el terme sánscrito samsara (‘vagabundeo’ de l'ànima d'un cos a un atre).^{cita requerida}

Nirvana

La palingénesis podria considerar-se una doctrina paralela a la reencarnació, encara que alguns creuen que en la palingénesis l'ànima mai alcança el nirvana que la lliberaria de la reencarnació.^{cita requerida}

Grècia

Els grecs la simbolisaven en l'au fénix.^{cita requerida}

Estoicos

Esta doctrina pot rastrejar-se des dels estoicos, que usaven el terme per a referir-se a la recreació de l'univers pel Demiürgue (deu creador), despuix de la seua absorció dins de sí mateixa.

Neoplatónicos

Els neoplatónicos també admetien una palingenesia universal.^{cita requerida}

En algunes teories filosòfiques, està relacionada en l'ekpirosis o destrucció total del món pel fòc, i comprén a la palingénesis com la renaixença que seguix al fi de l'existència produït per una conflagraació final.

I

Filó d'Aleixandria creïa que Noé i els seus fills havien segut els impulsors d'una renovació o renaixença de la Terra.

Cicerón

Cicerón utilisava esta paraula per a explicar la seua pròpia tornada des de l'exili.

Pitagórico

En filosofia, la palingenesia denota en un sentit més ampli la teoria (per eixemple, dels pitagórico) de que l'ànima humana no mor en el cos, sino que naix una atra volta en noves encarnació. Seria, aixina, equivalent a la metempsicosis.^{cita requerida}

Plutarco

Plutarco parlava de palingenesia sobre la transmigraació de les ànimes (la reencarnació a l'estil hindú), explorada ya en la Vora VI de L'Eneida de Virgilio, en el I^{cita requerida}

Druidas

Els druidas (sacerdots celtes) creïen a la seua volta que, despuix d'un determinat número de revolucions de sigles, l'univers quedaria dissolt o destruït per l'aigua i el fòc i després renaixeria de les seues cendres.^{cita requerida}

Robert Burton

Robert Burton, en The Anatomy of Melancholy (L'anatomia de la melancolia, 1628), va escriure: «Els pitagórico defenien la metempsicosis i la palingenesia, en que les ànimes van d'un cos a un atre».

Giambattista Vico

En els sigles XVII i XVIII, l'italià Giambattista Vico va ensenyar a la seua volta, en el seu teoria dels círculs, una doctrina anàloga.

Arthur Schopenhauer

En canvi, el terme té un sentit més estret en el sistema d'Arthur Schopenhauer, qui ho aplicava a la seua doctrina de que la voluntat no mor, sino que es manifesta una atra volta fresca en nous individus. D'esta manera, repudiava la metempsicosis primitiva que creïa en la reencarnació de l'ànima individual.^{cita requerida}

Reencarnació

Aixina, alguns diferencien la palingénesis de la reencarnació, i diuen que esta última implica l'existència d'un ànima eterna.^{cita requerida}

Allan Kardec i la doctrina espiritista

A mitan de el XIX, la reencarnació va ser arreplegada per l'escritor francés Allan Kardec, que la va fer formar part de la doctrina espiritista.^{cita requerida}

En política

Flavio Josefo va utilisar este terme per a referir-se a la restauració nacional del poble judeu.

En el seu estudi sobre el fascisme, el politòlec acadèmic Roger Griffin (1948) va amprar la paraula palingénesis per a referir-se al fascisme (al que va definir com un «ultranacionalismo palingenético»). La considera un element central de les ideologies fascistes, i la descriu com «el núcleu mític de l'ideologia fascista».

Els millors eixemples d'açò es poden trobar tant en l'Itàlia fascista com en l'Alemània nazi. Benito Mussolini buscava establir una llínea palingenética entre el seu règim com una segona encarnació de l'Imperi Romà, mentres que Adolf Hitler vea el seu Tercer Reich (l'Alemània nazi) com la tercera encarnació palingenética del Sacre Imperi Romà Germànic (Primer Reich) i l'Imperi Alemà d'Otto Bismarck (Segon Reich).^{cita requerida}