Hohle Fels
Hohle Fels (/ˈhoːləˈfɛls/:; també Hohlefels, Hohler Fels; en alemà "roca hueca") és una cova en el Jura de Suabia, Alemània, que s'ha convertit en un important jaciment arqueològic pels seus espectaculars descobriments sobre el Paleolític Superior. Els artefactes trobats en la cova representen alguns dels eixemples més antics fins a llavors trobats d'art prehistòric i instruments musicals. La cova es troba a les afores de la ciutat de Schelklingen en l'estat federat de Baden-Wurtemberg, prop d'Ulm.
En 2017 el lloc va passar a formar part del patrimoni de la UNESCO junt a vàries coves propenques com Grutas i art del periodo glacial en el Jura suabo.
Característiques
L'entrada de la cova es troba a 534 m sobre el nivell de mar. Consta d'un túnel d'aproximadament 15 m de llongitut i una sala principal en un volum de 6.000 m cúbics, una de les més grans del sur d'Alemània.
La cova va ser habitada durant tot el Paleolític Superior, des del Auriñaciense (40.000-30.000 a. C. aprox.) al Magdaleniense (18.000-10.000 a. C. aprox.). Durant la glaciació Würm va ser temporalment lloc de descans hivernal dels orsos de les cavernes. Una evidència directa de la seua caça és la troballa en la capa gravetiense (30.000-20.000 a. C. aprox.) d'una vèrtebra toràcica d'orso en la punta d'un proyectil de pedernal clavada; l'orso va rebre provablement l'impacte mentres hibernaba en la cova. En atres ossos d'orsos trobats en els sediment de la cova, s'observen marques de cort que documenten totes les etapes de despiece i consum de l'animal, similars als trobats en atres peces objecte de caça habitual: renos, cavalls, etc.
Descobriments
En 1830, un alfarero local va entrar a la cova en busca d'argila i va trobar ossos d'orso de les cavernes que va vendre a un coleccioniste. En 1844 un fabricant de cotó de Urspring va escomençar a extraure guano de rat penat com a fertilisant, i algunes mostres de l'argila varen ser estudiades pel geòlec i naturaliste Oskar Fraas, que va descobrir numerosos fragments d'ossos. La primera excavació va tindre lloc en 1870, trobant abundants restants d'orsos de les cavernes, renos, mamuts i cavalls, aixina com ferramentes pertanyents a la cultura auriñaciense, la més antiga del Paleolític Superior. Un vagó de tren ple va ser dut al Gabinet Real de Història Natural en Stuttgart.
Excavacions posteriors durant 1958 a 1960, 1977 i en 2002 varen tirar una série de troballes espectaculars, incloent varis espècimen d'escultura prehistòrica, com un pardal de marfil i una figurilla híbrida de home en cap de lleó similar al Löwenmensch pero de sol 2,5 cm d'alt. En 2005, va ser descobert el falo de Schelklingen, un mall per a tallar pedra que és una de les representacions fàliques més antigues conegudes.[1]
En 2008, un equip de l'Universitat de Tubinga, dirigit per l'arqueòlec Nicholas Conard, director de les excavacions anuals des de 1997, va descobrir un artefacte conegut com la Venus de Hohle Fels, datada entorn a 35.000 a. C.[2] Açò la convertix en la figurilla del tipo Venus paleolítica més antiga fins a llavors trobada i el primer eixemple indiscutible d'art figuratiu. L'equip també desenterró una flauta d'os en la cova, a pocs centímetros de la venus, i dos fragments de flautes de marfil en coves propenques. Les flautes daten també a lo manco de 35.000 a. C. i són alguns dels instruments musicals més antics jamai trobats.[3] En 2012, es va anunciar que un descobriment més primerenc de fragments de flauta d'os en la propenca cova de Geißenklösterle es remonta a 40.000 a. C., en lloc de 37.000 a. C., com es creïa.[4][5]
En 2020, un clau de mamut de vint centímetros de fa quaranta mil anys en una llínea de quatre forats perforats va ser interpretat com un dispositiu per a fer cordes. Les regates al voltant de cada forat haurien mantingut les fibres vegetals en el seu lloc mentres eren trenades. L'instrument va ser trobat prop de la base dels depòsits auriñacienses en Hohle Fels per un equip dirigit per Nicholas Conard de l'institut de ciències arqueològiques en l'Universitat de Tubinga. Veerle Rots, de l'Universitat de Lieja en Bèlgica va ser capaç de trenar quatre bri de fil, utilisant una rèplica de bronze del dispositiu de la cova de Hohle Fels, en un eixemple d'arqueologia de reconstrucció. Un dispositiu de 15.000 anys similar, fet d'asta de reno, va ser trobat en Gough's Cave en Cheddar Gorge, Somerset i en molts atres llocs. L'existència d'estes ferramentes en diferents ubicacions indica que la fabricació de cordes i sogues ya s'havia convertit en una activitat humana important en el Paleolític Superior. Chris Stringer, líder de l'investigació sobre els orígens Humans en el Museu de Història Natural de Londres va dir, “Estos dispositius eren cridats bastons i abans es creïa que els portarien caps com a insígnies de ranc. No obstant, tenien forats en recalats entorn i ara nos hem donat conte de que tenen que haver segut utilisats per a fabricar o manipular cordes.” Les més variades cuerdo, cordeles i sogues serien llavors trenades per a teixir rets de peixca, llaços i trampes, cordes d'arc, cintos, roba i bosses de redecilla per a dur menjar o ferramentes. Objectes pesats, com a trineus, ara es podrien arrastrar en cordes mentres les puntes de les llances s'amarraran als màstils, en lloc de tallar la llança d'una única vara com fins a llavors.[6][7]
Vore també
Referències
- ↑ Amos, Jonathan. «Ancient phallus unearthed in cave», 2005-07-25.
- ↑ Conard, Nicholas J.(2009).«A female figurine from the basal Aurignacian of Hohle Fels Cave in southwestern Germany».Nature.459(7244): 248–252.doi:10.1038/nature07995.
- ↑ Wilford, John N.(2009-06-24).«Flutes Offer Clues to Stone-Age Music».Nature.459(7244): 248–52.doi:10.1038/nature07995.
- ↑ Vergano, Donen. «Prehistoric flutes dona't to 42,000 years ago», 2012-05-24.
- ↑ «Oldest Art Even Older: New Dates from Geißenklösterle Cave Show Early Arrival of Modern Humans, Art and Music», 2012-05-24.
- ↑ «Archaeologists Find 40,000-Year-Old Rope-Making Tool in Germany». Sci-News. Sci-News (2016-07-22). Consultat el 2020-08-01.
- ↑ «Take a tusk, drill holes, weave a rope – and change the course of history». The Guardian. The Guardian (2020-08-01). Consultat el 2020-08-01.
- Jill Cook: Art d'Edat del Gèl: l'Arribada de la Ment Moderna. Londres: Prensa de Museu britànic, 2013. ISBN 978-0-7141-2333-2.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hohle Fels» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.