Arqueologia experimental
L'arqueologia experimental és una disciplina acadèmica de recent creació dins de les ciències socials que es constituïx com una ciència auxiliar de l'història i de l'arqueologia i que representa l'aplicació del método experimental per a desenrollar processos que interessen a l'arqueologia.[1][2][3][4][5][6] Els resultats de l'investigació i experimentació realisats s'usen en fins didàctics, museístics, de concienciació sobre el patrimoni històric i arqueològic, i d'animació sociocultural i turística.
A través de diferents tècniques, l'arqueologia experimental intenta comprendre les fases que varen amprar els grups humans per a realisar les seues activitats; la recreació de l'us i el modo d'obtenció de tot tipo d'artefactes fabricats per l'home permet rebujar idees o modificar teories, raó per la qual es reconstruïx experimentalment eixos objectes, usos i tècniques per a despuix es comparats en els objectes originals. Poden estudiar-se al mateix temps els métodos de fabricació (per eixemple, la talla lítica o l'arquitectura popular), la procedència dels materials (per eixemple, la zona d'orige d'un mineral o d'un material de construcció) i els seus usos (per eixemple, les muescas que queden despuix d'usar un astral revelen la forma en que es va usar i el tipo de fusta sobre la que es va utilisar).
Convergència en atres disciplines
És notable la similitut d'estes formes de reconstrucció de l'història de la tecnologia en la metodologia de ciències molt diferents, com la criminologia o la ciència dels materials.
Fins
El fi principal de l'arqueologia experimental és participar en el coneiximent del passat més allà dels llímits de la deducció i de l'investigació de fonts arqueològiques. L'arqueologia "clàssica" es llimita en essència als fets del passat que varen deixar una chafada o impacte incontestable. Els elements com les tècniques que es varen utilisar per a produir un efecte determinat o la durea de la vida dels hòmens del passat, que no ho varen fer, poden clarificar-se per la seua reproducció per mig de l'experimentació.
Els fins de l'arqueologia experimental poden complir-se tant per mig de la validació d'una hipòtesis prèvia com a través d'una busca cega.
Vore també
- Método experimental
- Tecnologia lítica experimental
Referències
- ↑ Ascher, R.(1961).«Analogy in archaeological interpretation».17(4): 317-325.
- ↑ Ascher, R.(1961).«Experimental Archeology».63(4): 793-816.doi:10.1525/aa.1961.63.4.02a00070.
- ↑ (1971).«A Quantitative Comparison of Efficiency Between A Stone Axe and A Steel Axe».36(2): 216-217.doi:10.2307/278680.
- ↑ (1973).«Experimental Archaeology: A New Outlook».38(3): 344-350.doi:10.2307/279722.
- ↑ Gifford-Gonzalez, D. P.(1985).«The Third Dimension in Site Structure: An Experiment in Trampling and Vertical Dispersal».50(4): 803-818.doi:10.2307/280169.
- ↑ Frison, G. C.(1989).«Experimental Use of Clovis Weaponry and Tools on African Elephants».54(4): 766-784.doi:10.2307/280681.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arqueología experimental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.