Anar al contingut

Etnoarqueologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pintura rupestre en el Amazerog, que representa a un home

l'etnoarqueologia tracta de l'estudi d'una comunitat humana viva a partir de la cultura material (aproximació arqueològica), diferenciant-se de l'Etnografia o l'Antropologia pel seu enfocament, métodos i propòsits, lligats a l'Arqueologia.[1][2][3][4][5] En el marc de la Nova Arqueologia es va postular com un modo d'entendre el registre arqueològic en analogia de referents culturals actuals. En les corrents posmodernas de l'arqueologia postprocesual es concep com una bona forma d'obtindre referents inspiradores per a elaborar les interpretacions arqueològiques i construir narratives enriquecedoras.[6][7][8][9]

Una atra definició expressa que és .[10]

Història del terme

Jesse W. Fewkes, en 1900, va anar el primer en usar la paraula per a referir-se als seus intents d'identificar en els jaciments Hopi del centre-oest d'Estats Units, utensilis associats pels Hopi actuals a determinats ritos.[11] Simultàneament, els etnógrafos varen escomençar a interessar-se pels objectes quotidians de les societats no-occidentals. Entre estos, August Pitt-Rivers va ser un dels impulsors en donar cabuda a la cultura material en els estudis antropològics a principis de XX.[12] També Marcel Mauss va tindre un paper important puix va posar als estudis de cultura material en un pla central de l'investigació etnogràfica; quan es va referir a les dificultats de l'enquesta etnogràfica, va propondre a la colecció d'objectes com una de les maneres de superar-les:

L'objecte és en molts casos, la prova millor d'un fet social; i un catàlec d'instrumental màgic és un dels millors mijos per a elaborar una bona classificació de ritos.[13]

En Amèrica del Sur atres investigadors també ho varen fer molt tempranament com per eixemple Theodor Koch-Grünberg en les seues investigacions entre els indígenes Amazónicos durant 1902 i 1903.[14]

Oswalt i VanStone varen usar novament el nom Etnoarqueologia per a referir-se a l'informació oral sobre la cultura material en un jaciment esquimal ocupat entre 1840 i 1910.[15] En general entre 1956 i fins de la década de 1960 s'observa un creixent us de l'informació etnogràfiques en fins d'interpretar millor el registre material del passat i es comencen a efectuar les primeres recolecció de senyes actuals des d'una mirada arqueològica.[16] En este temps encara no hi havia investigadors que es cridaren a sí mateixos etnoarqueòlecs.


En el adveniment de la cridada "arqueologia procesual" va ser L. R. Binford qui va escomençar a interessar-se en el tema de manera sistemàtica en l'analogia etnogràfica en el seu treball pioner .[17] Posteriorment, Binford, en 1978, va desenrollar teòrica i conceptualment el seu enfocament etnoarqueológico en del llibre .[18] Estos aportes junt en els de Yellen[19] i Gould[20] varen assentar les bases metodològiques de l'Etnoarqueologia dins del paradigma procesual i varen transformar a la subdisciplina en una de les productores més importants de models per a alimentar la "teoria de ranc mig".

L'Etnoarqueologia contemporànea va sorgir com a resultat directe de la valoració dels estudis actualísticos i de l'optimisme en el potencial d'estos per a explicar el registre arqueològic. És per açò que partir de finals de la década de 1970 i sobretot, des de la década de 1980 varen escomençar els estudis específics sobre societats vives efectuats per arqueòlecs.[21] D'esta forma es plantejava alguna cosa nou que era buscar principis generals que conectaren el comportament humà en la cultura material i obtindre conclusions que no depengueren exclusivament del camp teòric de l'antropologia sociocultural. L'optimisme inicial de l'arqueologia procesual en la creència de que la conducta humana estava subjecta a lleis (més o menys similars a les de la biologia) va impregnar a l'Etnoarqueologia i va dirigir el debat conceptual d'esta en els anys de la década de 1970. Durant estos primers anys de la subdisciplina, també existia el convenciment subjacent de que es podrien generar lleis universals que relacionaren la conducta humana en els restants materials i de fet es va supondre que junt en l'arqueologia experimental seria la principal font per a la producció d'esta lleis.[22]


En 1980, l'Etnoarqueologia va ampliar el seu enfocament i va escomençar també a ser desenrollada des d'una nova corrent teòrica que es va desenrollar durant esta década: el postprocesualisme, pero esta amprava un enfocament diferent.[23] En part, estos nous desenrolls ya havien segut anticipats per Gould.[24] Des del postprocesualisme s'expandix el ranc d'interés de l'Etnoarqueologia sobretot perque amplia la seua òrbita més allà dels aspectes tecnoeconòmics i apunta a l'enteniment de nivells majors de complexitat, intentant discernir els correlatos materials dels aspectes cognitius. socials i ideològics. Dins d'este nou marc conceptual l'Etnoarqueologia no s'interessa per "explicar" en el sentit procesual del terme (o siga entendre l'observació o procés com a resultat d'una llei o a algun atre model teòric universal) sino que tracta d'interpretar el significat per a la societat que ho va produir.

Ya en la década de 1990, els estudis etnoarqueológicos es varen multiplicar i varen abordar l'estudi de tot tipo de societats. Les preguntes es diversificaron i en totes les grans regions del món es varen montar proyectes etnoarqueológicos de llarc alcanç. En esta década s'evidencien clarament les dos posicions de les décades anteriors i encara que els enfocaments postprocesuales es van popularisant, un important número de etnoarqueòlecs considera que la producció de lleis o "lawlike propostions" són objectius possibles i necessaris per a l'arqueologia i l'Etnoarqueologia.[25]

L'etnoarqueologia

L'Etnoarqueologia ha segut entesa i definida de vàries maneres i s'han propost també atres vocables com a sinònims tals com "arqueologia viva", "etnografia arqueològica" o "arqueoetnografia". Actualment es conta en una varietat de definicions; entre les més simples estan la de MacEachern[26] que propon que és "... l'intersecció de gent vivent i les construccions arqueològiques" o a la d'Hanks[27] que expressa que és "l'aplicació de métodos arqueològics a les senyes etnogràfiques".

En general, l'Etnoarqueologia és entesa hui en dia com una subdisciplina de l'arqueologia.[28] l'Arqueologia i Antropologia poden ser considerades "mares" de l'Etnoarqueologia, encara que és obvi que el desenroll d'esta es dona casi exclusivament dins del camp de l'arqueologia. Açò no només està relacionat en que els arqueòlecs són els qui fan Etnoarqueologia, sino que són casi els únics que la consumixen.


En el seu us corrent és considerada com una metodologia d'obtenció de senyes de societats vives, pero des d'una perspectiva arqueològica i sobretot, prestant especial atenció als derivats materials de les conductes humanes. Per lo tant, esta estratègia d'investigació implica treball de camp, fonamentalment (encara que no exclusivament) per mig de l'observació participant. Sense dubte, les senyes provinents d'investigacions etnogràfiques i dels documents històrics són de gran utilitat per a l'interpretació arqueològica i poden servir per a la formulació i el testeo de hipòtesis aixina com per a proveir fonts d'analogia, pero en la casi totalitat dels casos carixen d'informació sistemàtica i controlada sobre els productes materials de les conductes a la que fan referència. L'estratègia d'investigació utilisada és l'ús complementari de fonts etnohistóricas i d'informació arqueològica pero no la generació de models que articulen les conductes de societats contemporànees en els seus derivats materials i en l'interpretació del registre arqueològic.

Referències

  1. ↑ Gould, R.(1971a).«The Archaeologist as Ethnographer: A Case from the Western Desert of Austràlia».3(2): 143-177.ISSN 0043-8243.doi:10.1080/00438243.1969.9979499.
  2. ↑ Gould, R.(1971b).«The Lithic Assemblage of the Western Desert Aborigines of Austràlia».36(2): 149-169.doi:10.2307/278668.
  3. ↑ (1972).«Hunter-Gatherer Populations and Archaeological Inference».4(2): 244-253.doi:10.1080/00438243.1972.9979535.
  4. ↑ Yellen, J.(1977).«Archaeological Approaches to the Present».Academic Press.
  5. ↑ (1987).«Man the Hunted: Determinants of Household Spacing in Desert and Tropical Foraging Societies».6: 77.doi:10.1016/0278-4165(87)90017-1.
  6. ↑ Hinshaw, J.(2000).«Ethnobotanical and Archaeobotanical Relationships: A Yuman Case Study».Coyote Press.: 3-7, 38-45.
  7. ↑ (2005).«Use life and curation in New Guinea experimental used flakes».32(5): 653-663.doi:10.1016/j.jas.2004.11.012.
  8. ↑ Ogundele, S. O.(2005).«Ethnoarchaeology of Domestic Space and Spatial Behaviour Among the Tiv and Ungwai of Central Nigèria».22: 25-54.doi:10.1007/s10437-005-3158-2.
  9. ↑ (2001).«Ethnoarchaeology of Andean South America».International Monographs in Prehistory.
  10. ↑ Bonomo et a el (2019). «Capitule 3», EDULP (ed.). Subsistència i alimentació en arqueologia: Una aproximació a les societats indígenes d'Amèrica precolombina. ISBN 978-950-34-1748-5.
  11. ↑ Stiles, Daniel(1977).«Ethnoarchaeology: A Discussion of Methods and Applications».Man.12(1): 87–103.ISSN 0025-1496.doi:10.2307/2800996.Consultat el 2022-07-15.
  12. ↑ Oswalt, W. (1974): Ethnoarchaeology, Los Àngeles, University of Califòrnia, pp. 3-14
  13. ↑ Mauss, M. (1970): The gift: forms and functions of exchangue in archaic societies, London p. 15
  14. ↑ Koch-Grünberg, T. (1995): Dos anys entre els indis: viages pel noroest brasiler, 1903-1905, Editorial Universitat Nacional, Bogotà
  15. ↑ Oswalt, Wendell H.; Vanstone, James W. (1967). The Ethnoarchaeology of Crow Village, Alaska: Bulletin 199 (en en), Coyote Press. ISBN 978-1-55567-911-8. Consultat el 2022-07-15.
  16. ↑ David, N. i Kramer C. (2001): Etnoarchaeology in action, Cambridge University Press, Cambridge
  17. ↑ Binford, Lewis R.(1967).«Smudge Pits and Hide Smoking: The Use of Analogy in Archaeological Reasoning».American Antiquity.32(1): 1–12.ISSN 0002-7316.doi:10.2307/278774.Consultat el 2022-07-15.
  18. ↑ Binford, Lewis Roberts (1978). Nunamiut Ethnoarchaeology (en en), Academic Press. ISBN 978-0-12-100040-0. Consultat el 2022-07-15.
  19. ↑ Yellen, John E. (1977). Archaeological approaches to the present: models for reconstructing the past, New York : Academic Press. ISBN 978-0-12-770350-3. Consultat el 2022-07-15.
  20. ↑ Gould, Richard A. (1978). Explorations in Ethnoarchaeology (en en), University of New Mexico Press. ISBN 978-0-8263-0454-4. Consultat el 2022-07-15.
  21. ↑ Kent, Susan (1984). meu0DTd7CI9KS4AaErPGDCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&vore=0CCYQ6AEwAA Analyzing Activity Areas: An Ethnoarchaeological Study of the Use of Space (en en), University of New Mexico Press. ISBN 978-0-8263-0718-7. Consultat el 2022-07-15.
  22. ↑ Schiffer, Michael B (1978). Methodological issues in ethnoarchaeology (en en), University of New Mexico Press, pp. 230–248. Consultat el 2022-07-15.
  23. ↑ David, N., Sterner, J. i Gavua, K. J. (1988): Why pots llaure decorated?, Current Anthropology, n. 29, pp. 365-389
  24. ↑ Gould, R. (1978): From Tasmania to Tucson: new directions in ethnoarchaeology, en Gould, R. (Ed.). Explorations in ethnoarchaeology, Albuquerque, University of New Mexico, pp. 1-10
  25. ↑ Kuznar, J. L. (1995): Awatimarka: The Ethnoarchaeology of an Andean Herding Community, Fort Worth, Harcourt Brace College Publishers
  26. ↑ MacEachern, S. (1996): Foreign countries: the development of ethnoarchaeology in sub-Saharan Africa, Journal of World Prehistory, n. 10, p. 245
  27. ↑ Hanks, C. (1983): An Ethnoarchaeological approach to the seasonality of Historic Creu sites in Central Québec, Arctic 36, p. 351
  28. ↑ David, N. i Kramer, C. (2001): Ethnoarchaeology in Action, Cambridge, Cambridge University Press

Bibliografia