Ioni



Ioni (en escritura devanagari de l'idioma sánscrito, योनि), a voltes cridat pindika, és una representació abstracta o anicónica de la deesa hindú Shakti.[1][2] Sol mostrar-se junt a un linga, el seu contrapart masculina.[1][3] Junts simbolisen la fusió del microcosmos i el macrocosmos,[3] l'etern procés diví de creació i regeneració, i l'unió de lo femení i lo masculí que recrea tota l'existència.[2][4] El ioni es conceptualiza com la porta natural de tots els naiximent, sobretot en les pràctiques esotèriques kaula i tantra, aixina com en les tradicions del shaktisme i shaivisme del hinduisme.[5]
Ioni és una paraula sánscrita que s'ha interpretat en el sentit lliteral de «úter»,[4][6] la «font»[7]i els òrguens femenins de generació.[8][9] També connota els òrguens sexuals femenins com a «vagina»,[2]«vulva»[10][11] i «úter»,[12][13] o alternativament «orige, morada o font» de qualsevol cosa en atres contexts.[2][14] Per eixemple, el text vedanta Brahma Sutras es referix metafòricament el concepte metafísic de Brahman com el «ioni de l'univers». L'iconografia de ioni i linga es troba en temples de Shiva i jaciments arqueològics del subcontinent indi i el surest asiàtic,[15][16][17] aixina com en escultures com les de Lajja Gauri.[18]
Accepcions
Segons el Sanskrit-English Dictionary, del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams:
- pancha, úter, vulva, vagina, òrguens femenins de reproducció (segons el Rig-veda).
- un símbol típic de l'energia procreativa divina (quan està junt en el linga o falo).
- lloc de naiximent, font, orige, fontana.
- lloc de descans, receptàcul, morada, llar, lar, niu (segons el Rig-veda, el Atharva-veda i el Shatapatha-bráhmana).
- família, raça, casta, la forma d'existència fixada per naiximent (home, brahmán, animal (segons les Lleis de Manu i el Majabhárata.
- llavor, gra (ioni-poshana).
- una part particular d'una fogata (segons el Chatur-varga-chintámani, de Jemadri).
- una mina
- aigua
- la regente de l'undècim naksatra (asterisme: constelació per a on passa la Lluna), cridat purva-phalguni (primera mansió llunar); segons el Brijad-samjitá de l'astrònom Varaja Mijira.
- nom del sò (segons varis Upanishad).
- d'un vers o fòrmula mística particular (segons el Katiaiana-shrauta-sutra).
També se li considera el símbol de la deesa Shakti o d'atres deeses de naturalea similar.
En texts clàssics com el Kama-sutra, ioni es referix solament a la vulva com a objecte de plaure per al varó.
Història
En els llocs arqueològics de la cultura de la vall del Indo (com Jarapa i Mohensho Daro), s'han trobat objectes que podrien ser la dupla lingam-ioni (falo i vulva).
Si es comprovara que aixina és, esta evidència podria respalar la teoria de la continuïtat cultural entre eixa antiga cultura (que va existir entre el XXV i el XVIII) i la posterior cultura ària. (Vore continuïtat protovédica).[19]
Joseph Campbell relaciona el ioni en la deesa Kali (‘l'obscura’), que és la sanguinosa consorte del deu Shivá.[20]
Notes
- ↑ 1,0 1,1 Dasgupta, Rohit (2014-09-26). Cultural Encyclopedia of the Penis (en en), Rowman & Littlefield, p. 107. ISBN 9780759123144.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Yoni (Hinduism)}», , Edinburgh: Encyclopædia Britannica, Inc..
- ↑ 3,0 3,1 Beltz, Johannes(2011-03-01).«The Dancing Shiva: South Indian Processional Bronze, Museum Artwork, and Universal Icon».Journal of Religion in Europe.Brill Academic Publishers.4(1): 204–222.doi:10.1163/187489210x553566.
- ↑ 4,0 4,1 Lochtefeld, James G. (2001). The Illustrated Encyclopedia of Hinduism, Volume 2, The Rosen Publishing Group, p. 784. ISBN 978-0-8239-3180-4.
- ↑ (2007) «Yoni}», , 1a. edició, Nova York: Facts On File, pp. 260–261, 515–517. ISBN 978-0-8160-5458-9.
- ↑ Indradeva, Shrirama(1966).«Correspondence between Woman and Nature in Indian Thought».Philosophy East and West.16(3/4): 161–168.doi:10.2307/1397538., Quote: "Nature is my yoni (womb), [...]"
- ↑ Grimes, 1996, p. 361.
- ↑ Adams, Douglas Q.(1986).«Studies in Tocharian Vocabulary IV: A Quartet of Words from a Tocharian B Magic Text».Journal of the American Oriental Society.JSTOR.106(2): 339–341.doi:10.2307/601599., Quote: "Yoni- 'womb, vulva', Yoni- "way, abode' is from a second PIE root [...]"; Indradeva, Shrirama(1966).«Correspondence between Woman and Nature in Indian Thought».Philosophy East and West.JSTOR.16(3/4): 161–168.doi:10.2307/1397538.
- ↑ Abhinavagupta; Jaideva Singh (Translator) (1989). A Trident of Wisdom: Translation of Paratrisika-vivarana, State University of New York Press, pp. 122, 175. ISBN 978-0-7914-0180-4., Cita: "yoni or womb [...]" p. 122, "[...] in the female aspect, it is known as yoni or female organ of generation [...], p. 175"
- ↑ Cheris Kramarae; Dona-li Spender (2004). Routledge International Encyclopedia of Women: Global Women's Issues and Knowledge, Routledge, p. 1840. ISBN 978-1-135-96315-6., Quote: "The sculpted image of the lingam usually stands erect in a shallow, circular basin that represents the yoni."
- ↑ (1991) Medical literature from Índia, Sri Lanka, and Tibet, Leiden: E.J. Brill. OCLC 24501435. ISBN 90-04-09522-5.
- ↑ Louis Renou (1939), L'acception première du mot sanskrit yoni (chemin), Bulletin de la Société de Linguistique de Paris, volume 40, number 2, pages 18-24
- ↑ Gerd Carling(2003).«New look at the Tocharian B medical manuscript IOL Toch 306 (Stein Ch.00316. a2) of the British Library - Oriental and Índia Office Collections».Historische Sprachforschung / Historical Linguistics.116. Bd., 1. H.(1): 75–95., Quote: "[...] diseases of the yoni (uterus and vagina) [...]"; Shivanandaiah, TM; Indudhar, TM(2010).«Lajjalu treatment of uterine prolapse».Journal of Ayurveda and Integrative Medicine.1(2): 125–128.doi:10.4103/0975-9476.65090., Quote: "[...] vaginal-uterine disorders (Yoni Vyapat) [...]"; Frueh, Joanna(2003).«Vaginal Aesthetics».Hypatia.Wiley.18(4): 137–158.doi:10.1111/j.1527-2001.2003.tb01416.x.
- ↑ Monier-Williams, Monier. «Yoni». Harvard University Archives pàg. 858. Archivat des de l'original, el 2009-03-03.
- ↑ Urban, Hugh B. (2009). The Power of Tantra: Religion, Sexuality and the Politics of South Asian Studies, I.B.Tauris, pp. 2–11, 35–41. ISBN 978-0-85773-158-6.
- ↑ Andrew Hardy, Mauro Cucarzi, Patrizia Zolese (2009). Champa and the archaeology of Mỹ Sơn (Vietnam), Singapore: NUS Press. OCLC 246492836. ISBN 978-9971-69-451-7.
- ↑ Lopez, Donald S. (1995). Religions of Índia in Practice, Princeton University Press, pp. 304–307. ISBN 978-0-691-04324-1.
- ↑ Bolon, Carol Radcliffe (2010). Forms of the Goddess Lajja Gauri in Indian Art, Pennsylvania State University Press, pp. 40–47, 54. ISBN 978-0-271-04369-2.
- ↑ Consultar el llibre de l'arqueòlec hinduista B. B. Lal: The Sarasvati flows on: the continuity of indian culture. Aryan Books International, 2002, ISBN 81-7305-202-6.
- ↑ Campbell: Oriental mythology: the masks of God (‘mitologia oriental: les caraces de Deu’), págs. 170-171.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ioni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.