Anar al contingut

Ioni

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un típic ioni (vulva) de pedra, trobat en el santuari Cat Tiên (en Lam Dong, Vietnam).
Típica combinació de lingam (falo) sobre un ioni (vulva), omnipresent en tot el subcontinent índico.
Una atra combinació d'un ioni contenint un linga; se li ha realisat una adoració (en flors, ofrena de llànties, incens, aigua).
Image del ioni-mudra (gest de la vulva) que s'utilisa en el yoga.

Ioni (en escritura devanagari de l'idioma sánscrito, योनि), a voltes cridat pindika, és una representació abstracta o anicónica de la deesa hindú Shakti.[1][2] Sol mostrar-se junt a un linga, el seu contrapart masculina.[1][3] Junts simbolisen la fusió del microcosmos i el macrocosmos,[3] l'etern procés diví de creació i regeneració, i l'unió de lo femení i lo masculí que recrea tota l'existència.[2][4] El ioni es conceptualiza com la porta natural de tots els naiximent, sobretot en les pràctiques esotèriques kaula i tantra, aixina com en les tradicions del shaktisme i shaivisme del hinduisme.[5]

Ioni és una paraula sánscrita que s'ha interpretat en el sentit lliteral de «úter»,[4][6] la «font»[7]i els òrguens femenins de generació.[8][9] També connota els òrguens sexuals femenins com a «vagina»,[2]«vulva»[10][11] i «úter»,[12][13] o alternativament «orige, morada o font» de qualsevol cosa en atres contexts.[2][14] Per eixemple, el text vedanta Brahma Sutras es referix metafòricament el concepte metafísic de Brahman com el «ioni de l'univers». L'iconografia de ioni i linga es troba en temples de Shiva i jaciments arqueològics del subcontinent indi i el surest asiàtic,[15][16][17] aixina com en escultures com les de Lajja Gauri.[18]

Accepcions

Segons el Sanskrit-English Dictionary, del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams:

També se li considera el símbol de la deesa Shakti o d'atres deeses de naturalea similar.

En texts clàssics com el Kama-sutra, ioni es referix solament a la vulva com a objecte de plaure per al varó.

Història

En els llocs arqueològics de la cultura de la vall del Indo (com Jarapa i Mohensho Daro), s'han trobat objectes que podrien ser la dupla lingam-ioni (falo i vulva).


Si es comprovara que aixina és, esta evidència podria respalar la teoria de la continuïtat cultural entre eixa antiga cultura (que va existir entre el XXV i el XVIII) i la posterior cultura ària. (Vore continuïtat protovédica).[19]

Joseph Campbell relaciona el ioni en la deesa Kali (‘l'obscura’), que és la sanguinosa consorte del deu Shivá.[20]

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 Dasgupta, Rohit (2014-09-26). Cultural Encyclopedia of the Penis (en en), Rowman & Littlefield, p. 107. ISBN 9780759123144.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Yoni (Hinduism)}», , Edinburgh: Encyclopædia Britannica, Inc..
  3. ↑ 3,0 3,1 Beltz, Johannes(2011-03-01).«The Dancing Shiva: South Indian Processional Bronze, Museum Artwork, and Universal Icon».Journal of Religion in Europe.Brill Academic Publishers.4(1): 204–222.doi:10.1163/187489210x553566.
  4. ↑ 4,0 4,1 Lochtefeld, James G. (2001). The Illustrated Encyclopedia of Hinduism, Volume 2, The Rosen Publishing Group, p. 784. ISBN 978-0-8239-3180-4.
  5. ↑ (2007) «Yoni}», , 1a. edició, Nova York: Facts On File, pp. 260–261, 515–517. ISBN 978-0-8160-5458-9.
  6. ↑ Indradeva, Shrirama(1966).«Correspondence between Woman and Nature in Indian Thought».Philosophy East and West.16(3/4): 161–168.doi:10.2307/1397538., Quote: "Nature is my yoni (womb), [...]"
  7. ↑ Grimes, 1996, p. 361.
  8. ↑ Adams, Douglas Q.(1986).«Studies in Tocharian Vocabulary IV: A Quartet of Words from a Tocharian B Magic Text».Journal of the American Oriental Society.JSTOR.106(2): 339–341.doi:10.2307/601599., Quote: "Yoni- 'womb, vulva', Yoni- "way, abode' is from a second PIE root [...]"; Indradeva, Shrirama(1966).«Correspondence between Woman and Nature in Indian Thought».Philosophy East and West.JSTOR.16(3/4): 161–168.doi:10.2307/1397538.
  9. ↑ Abhinavagupta; Jaideva Singh (Translator) (1989). A Trident of Wisdom: Translation of Paratrisika-vivarana, State University of New York Press, pp. 122, 175. ISBN 978-0-7914-0180-4., Cita: "yoni or womb [...]" p. 122, "[...] in the female aspect, it is known as yoni or female organ of generation [...], p. 175"
  10. ↑ Cheris Kramarae; Dona-li Spender (2004). Routledge International Encyclopedia of Women: Global Women's Issues and Knowledge, Routledge, p. 1840. ISBN 978-1-135-96315-6., Quote: "The sculpted image of the lingam usually stands erect in a shallow, circular basin that represents the yoni."
  11. ↑ (1991) Medical literature from Índia, Sri Lanka, and Tibet, Leiden: E.J. Brill. OCLC 24501435. ISBN 90-04-09522-5.
  12. ↑ Louis Renou (1939), L'acception première du mot sanskrit yoni (chemin), Bulletin de la Société de Linguistique de Paris, volume 40, number 2, pages 18-24
  13. ↑ Gerd Carling(2003).«New look at the Tocharian B medical manuscript IOL Toch 306 (Stein Ch.00316. a2) of the British Library - Oriental and Índia Office Collections».Historische Sprachforschung / Historical Linguistics.116. Bd., 1. H.(1): 75–95., Quote: "[...] diseases of the yoni (uterus and vagina) [...]"; Shivanandaiah, TM; Indudhar, TM(2010).«Lajjalu treatment of uterine prolapse».Journal of Ayurveda and Integrative Medicine.1(2): 125–128.doi:10.4103/0975-9476.65090., Quote: "[...] vaginal-uterine disorders (Yoni Vyapat) [...]"; Frueh, Joanna(2003).«Vaginal Aesthetics».Hypatia.Wiley.18(4): 137–158.doi:10.1111/j.1527-2001.2003.tb01416.x.
  14. ↑ Monier-Williams, Monier. «Yoni». Harvard University Archives pàg. 858. Archivat des de l'original, el 2009-03-03.
  15. ↑ Urban, Hugh B. (2009). The Power of Tantra: Religion, Sexuality and the Politics of South Asian Studies, I.B.Tauris, pp. 2–11, 35–41. ISBN 978-0-85773-158-6.
  16. ↑ Andrew Hardy, Mauro Cucarzi, Patrizia Zolese (2009). Champa and the archaeology of Mỹ Sơn (Vietnam), Singapore: NUS Press. OCLC 246492836. ISBN 978-9971-69-451-7.
  17. ↑ Lopez, Donald S. (1995). Religions of Índia in Practice, Princeton University Press, pp. 304–307. ISBN 978-0-691-04324-1.
  18. ↑ Bolon, Carol Radcliffe (2010). Forms of the Goddess Lajja Gauri in Indian Art, Pennsylvania State University Press, pp. 40–47, 54. ISBN 978-0-271-04369-2.
  19. ↑ Consultar el llibre de l'arqueòlec hinduista B. B. Lal: The Sarasvati flows on: the continuity of indian culture. Aryan Books International, 2002, ISBN 81-7305-202-6.
  20. ↑ Campbell: Oriental mythology: the masks of God (‘mitologia oriental: les caraces de Deu’), págs. 170-171.