Υ

'Y'^[1] (segons la RAE des de 1992) o 'Y'^[2] (en mayúscula 'Y', en minúscula 'Y'; cridada Plantilla:Ifeq:no Plantilla:Ifeq:no)^[3]^[4] és la vigèsima lletra del alfabet grec. En grec antic clàssic es va pronunciar [i], com l'o en francés o la ü en alemà. En grec modern es pronuncia [i], llevat en alguns diptongos en que es pronuncia com [f] (ej. ελευθερία, Y) o [v] (ej. ευαγγέλιον Y).

És l'orige de dos lletres del alfabet llatí: la lletra I («i grega») aixina com la lletra V.

En el sistema de numeració grega té un valor de 400 (Υʹ).

Història

Ípsilon va evolucionar a partir de la lletra fenicia fenicia waw 𐤅, de la que també evoluciona digamma (ϝ).^[5] Ípsilon s'utilisava en tots els alfabets grecs epicóricos. La seua forma era relativament similar en ells. Originalment la forma més comuna era una llínea vertical, ramificada per una llínea que apunta cap a dalt. No obstant, en alguns alfabets locals, com els de Fócida, Egina, Megara, Aitolia i Épiro, aixina com en alguns assentaments d'Àsia Menor, Ípsilon s'assemblava a l'actual lletra V de l'alfabet llatí. Més tart, la lletra va evolucionar a la seua forma actual.^[6]^[7]

Nom

El nom de la lletra originalment era sol «i» (, a voltes transcrito «hy», d'ahí "hioide", que significa "en la forma de la lletra υ"), pero el nom va canviar a «i psilon» ("υ ψιλόν", que significa «i simple») per a distinguir-la de ⟨οι⟩, que havia aplegat a tindre la mateixa pronunciació [i]^[8]

En espanyol, antigament es va usar l'ortografia «ýpsilon», que té l'inconvenient d'usar un accent sobre la lletra i. En francés, la lletra rep el nom upsilon, ya que l'O en este idioma representa una vocal tancada anterior redonejada (/i/) i açò és adequat per a representar el sò en grec antic de la lletra. Esta escritura la va heretar l'anglés, a pesar de que en este idioma no es pronuncia la vocal O d'eixa manera, lo que resulta en la pronunciació /ʌpˈsaɪlən/ (apsáilon), molt distorsionada respecte al grec. En espanyol el nom de la lletra deu escriure's com «ípsilon» i les paraules que la contenen es transcriben en i llatina, lo que reflectix el sò en grec modern de la lletra.

Variants epigràfiques

En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:^[9]

Us

En grec

En el grec àtic primerenc (de el VI), es pronunciava [o] (una vocal redonejada posterior tancada com si fora l'o de Y).^[10]^[11] En grec clàssic, es pronunciava [i] (una vocal redonejada frontal tancada), a lo manco fins a 1030.^[12] En grec modern, es pronuncia Plantilla:IPAblink; en els dígrafs αυ i ευ, com [f] o [v]. En grec antic, podia representar tant sons llarcs com a curts, pero en grec modern no existix distinció de llongitut.

Com a lletra inicial en grec clàssic, sempre duya esperit asprós (equivalent a la h anglesa) com es reflectix en moltes paraules angleses derivades del grec, com les que comencen en hiper- i changlot-. Esta respiració asprosa es deriva d'una pronunciació més antiga que usava un consonant sibilant lloc; esta sibilant no es va perdre en llatí, donant lloc a cognados com super- (per a hiper-) i sub- (per a changlot-).

Ípsilon va participar com a segon element en els diptongos descendents, que posteriorment s'han desenrollat de diverses formes.

Com a símbol

Artícul principal → Alfabet grec utilisat en matemàtiques, ciències i ingenieria.

Ípsilon és coneguda com la lletra de Pitágoras, o lletra samia, perque Pitágoras la va usar com un emblema del camí de la virtut o el vici.^[13] Com va escriure l'escritor romà Persio en Sàtira III:^[14]

i la lletra que s'estén en branques pitagórico vos ha senyalat el camí empinat que puja a la dreta. [13]

Lactancio, un autor cristià primerenc (c. 240 - 320), explicava:^[15]

Perque diuen que el curs de la vida humana s'assembla a la lletra I, perque cada u dels hòmens, quan ha alcançat el llindar de la primera joventut, i ha aplegat al lloc "a on el camí es dividix en dos parts", està en dubte, i vacila i no sap cap a quin costat deuria tornar-se [14].

En el sistema de numeració grega té el valor de 400 (υʹ).
En física de partícules, la lletra grega mayúscula ϒ denota un posada ípsilon, encara que el símbol deu vore's sempre com $Υ$ i no com una ípsilon normal per a evitar confusions en una I llatina que denota l'hipercarga. Açò es pot fer en una font com FreeSerif o en el caràcter Unicode específic O+03D2 ϒ.
El fabricant d'automòvils Lancia té un model cridat Ypsilon. Vore Lancia Ypsilon .
En l'Alfabet Fonètic Internacional, el símbol ⟨ʋ⟩, una ípsilon minúscula, s'utilisa per a representar una aproximante labiodental.
En astrofísica i cosmologia física, ϒ es referix a la relació massa / llum.^[16]
En estadística, a voltes s'usa en lloc de v o ni per a indicar graus de llibertat^[17]

Referències

↑ Diccionario de la lengua española
↑ «Mapa de diccionaris acadèmics». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2023-01-29. «1925 ACADEMIA USUAL | ypsilon f. Vigèsima lletra de l'alfabet grec, que correspon a la que en el nostre es diu Y o Y.»
↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «Υ, υ», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «ύψιλον», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
↑ Plantilla:Citalibro
↑ Voutiras, E.: ”The introduction of the alphabet”. De Christidis, A.-F. (2007). A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Clapix Antiquity, Cambridge University Press, p. 267.
↑ Karali, M.: ”Writing systems”. De Christidis, A.-F. (2007). A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Clapix Antiquity, Cambridge University Press, pp. 204-205.
↑ W. Sidney Allen, Vox Graeca, 3rd ed., Cambridge 1987, p. 69.
↑ «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.
↑ Woodard (1997-06-12). Greek Writing from Knossos to Homer: A Linguistic Interpretation of the Origin of the Greek Alphabet and the Continuity of Ancient Greek Literacy, Oxford University Press. ISBN 9780195355666.
↑ Mastronarde (2013-02-21). Introduction to Attic Greek, University of Califòrnia Press. ISBN 9780520275713.
↑ F. Lauritzen, "Michael the Grammarian's irony about Hypsilon.
↑ Brewer, Ebenezer Cobham.
↑ Persius (1920). Satires.
↑ Lactatius. The Divine Institutes, pp. Book VI Chapter III.
↑ Mihalas and McRae (1968), Galactic Astronomy (W. H. Freeman)
↑ Walpole, Ronald (2017). Probability and Statistics for Scientists and Engineers, 9th edició.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Υ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Diccionario de la lengua española

[2] «Mapa de diccionaris acadèmics». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2023-01-29. «1925 ACADEMIA USUAL | ypsilon f. Vigèsima lletra de l'alfabet grec, que correspon a la que en el nostre es diu Y o Y.»

[3] Institute of Modern Greek Studies (2013). «Υ, υ», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.

[4] Institute of Modern Greek Studies (2013). «ύψιλον», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.

[Kiilunen-5] Plantilla:Citalibro

[Voutiras-6] Voutiras, E.: ”The introduction of the alphabet”. De Christidis, A.-F. (2007). A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Clapix Antiquity, Cambridge University Press, p. 267.

[Karali-7] Karali, M.: ”Writing systems”. De Christidis, A.-F. (2007). A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Clapix Antiquity, Cambridge University Press, pp. 204-205.

[8] W. Sidney Allen, Vox Graeca, 3rd ed., Cambridge 1987, p. 69.

[Poinikastas-9] «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.

[10] Woodard (1997-06-12). Greek Writing from Knossos to Homer: A Linguistic Interpretation of the Origin of the Greek Alphabet and the Continuity of Ancient Greek Literacy, Oxford University Press. ISBN 9780195355666.

[11] Mastronarde (2013-02-21). Introduction to Attic Greek, University of Califòrnia Press. ISBN 9780520275713.

[12] F. Lauritzen, "Michael the Grammarian's irony about Hypsilon.

[13] Brewer, Ebenezer Cobham.

[14] Persius (1920). Satires.

[15] Lactatius. The Divine Institutes, pp. Book VI Chapter III.

[16] Mihalas and McRae (1968), Galactic Astronomy (W. H. Freeman)

[17] Walpole, Ronald (2017). Probability and Statistics for Scientists and Engineers, 9th edició.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]