Anar al contingut

Histerectomía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Histerectomía
Per a una incisió en l'úter vore histerotomía.

Una histerectomía (del grec ὑστέρα hystera «úter» i εκτομία ektomia «traure per tall») és l'extirpació quirúrgica del úter i el coll uterí. L'histerectomía supracervical és el terme utilisat per a l'extirpació de l'úter únicament, conservant el coll uterí. Este procediment també pot implicar l'extirpació dels ovaris (ooforectomía), les trompes de Falopi (salpingectomía) i atres estructures circumdants. Els térmens histerectomía “parcial” o “total” són térmens comuns que descriuen, de forma incorrecta, que també es realise una ooforectomía en el moment de l'histerectomía. Estos procediments generalment els realisa un ginecòlec. En cas que es mantinguen els ovaris, seguix existint la possibilitat de fecundació assistida d'òvuls i l'anidación en l'úter d'una atra persona.[1][2]

L'extirpació de l'úter impedix que la persona puga tindre fills (de la mateixa manera que l'extirpació dels ovaris i les trompes de Falopi), degut una futura impossibilitat casi absoluta de anidar l'ovòcit o ou fecundado, lo que impedix el desenroll de l'embrió i posteriorment el feto. Existix un procediment quirúrgic que pot recuperar la fertilitat, pero l'accés a ell és complicat: transplant uterí.[3][4][5] L'histerectomía pot tindre riscs quirúrgics ademés d'efectes a llarc determini, per lo que esta cirugia normalment es recomana únicament quan cap atre tractament ha funcionat o no queden atres opcions.

En Estats Units és el segon procediment quirúrgic ginecológico que es realisa més a sovint, per darrere de la cesàrea.[6] Casi un 68% de les histerectomías es varen portar a terme per malalties com l'endometriosis, hemorràgia uterina disfuncional i miomas uterins.[6] S'espera que la freqüència de histerectomías per falta de tractaments alternatius continue disminuint pel desenroll i investigació d'atres tractaments.[7]

Usos mèdics

Histerectomía

L'histerectomía és un procediment quirúrgic important que té tant riscs com a beneficis. Afecta l'equilibri hormonal i la salut general de les persones. Per açò, l'histerectomía sol recomanar-se com a últim recurs despuix de haver agotat les opcions farmacèutiques o atres opcions quirúrgiques que remedien afeccions intractables i greus del sistema uterí i del sistema reproductiu. No obstant, pot haver atres raons per a voler una histerectomía. Algunes d'eixes possibles raons són:[8]

  • Endometriosis: creiximent inadequat de teixit uterí fòra de la cavitat uterina que pot provocar dolor i sagnat.[9]
  • Adenomiosis: un tipo de endometriosis en el que el revestiment uterí ha creixcut en l'interior i en ocasions per mig de la musculatura de la paret uterina. Açò pot fer que aumente la gruixa d'estes parets i contribuir al dolor i al sagnat.[10]
  • Menorràgia: sagnat menstrual irregular o excessiu que supere la semana de duració. Este sagnat pot alterar la calitat de vida de la persona i ser indicatiu d'una afecció més greu.
  • Miomas uterins: creiximent de tumors benignos en la paret de l'úter. Estos tumors musculars no cancerosos poden créixer de forma individual o en grups i poden causar dolor extrem i sagnat.[11]
  • Prolapso uterí: si els músculs del sol pèlvic estan debilitats, existix la possibilitat de que l'úter descendixca i aplegue a descollar de la vagina en els casos més greus.
  • Prevenció de càncer: especialment si hi ha antecedents familiars importants d'algun tipo de càncer relacionat en el sistema reproductiu (especialment càncer de mama junt en mutacions del gen BRCA) o com a part de la recuperació de dits càncers.[12]
  • Càncer ginecológico: depenent del tipo de histerectomía, pot ajudar en el tractament del càncer o precáncer de l'endometri, el coll uterí o l'úter. Per a protegir-se o tractar el càncer d'ovaris, seria necessària una ooforectomía.
  • Reafirmación de gènero: els hòmens trans i les persones no binàries en estos òrguens reproductius poden beneficiar-se d'esta operació per a ajudar en la disforia de gènero, prevenció de futurs problemes ginecológicos i transició en cas de necessitar nova documentació llegal que requerixca una operació d'afirmació de gènero com esta.[13]
  • Discapacitats greus del desenroll: tractament que és, en el millor dels casos, controvertit. Despuix del cas de Ashley en Estats Units, una chiqueta discapacitada de sis anys que en 2003 va ser somesa a una histerectomía, entre atres tractaments, els tribunals suprems estatals d'Estats Units han determinat que casos específics d'esterilisació deguda a discapacitats del desenroll violen els drets constitucionals i els drets de la persona.[14][15]
  • Posparto: per a eliminar un cas greu de placenta prèvia (placenta que s'ha format sobre o dins del canal del part) o placenta percreta (placenta que ha creixcut dins i per mig de la paret de l'úter per a adherir-se a atres òrguens), aixina com un últim recurs en cas d'hemorràgia posparto excessiva.[16]
  • Dolor pèlvic crònic: en cas que no tinga o s'haja pogut descobrir una causa coneguda.[17]
  • Síndrome premenstrual (SPM), dolors menstruals o atres afeccions causades pel periodo menstrual que causen sofriment i disminuïxquen la calitat de vida de la persona.

Riscs i efectes adversos

En 1995, la mortalitat a curt determini (en els 40 dies següents a la cirugia) era del 0,038% en realisar-se per causes benignas. Els riscs de complicacions varen ser la presència de miomas, una edat més jove (pelvis vascular en major risc de sagnat i úter més gran), sagnat uterí disfuncional i paritat.[18]

En el cas de persones embarassades, en càncer o atres complicacions, la taxa de mortalitat aumenta.[19]


L'efecte a llarc determini en la mortalitat de tots els casos és relativament chicotet. Les persones de menys de 45 anys tenen una mortalitat a llarc determini significativament major. Es creu que açò es deu als efectes secundaris hormonals de l'histerectomía i l'ooforectomía profiláctica.[20][21] Este efecte no solament ocorre en les persones premenopáusicas; també s'ha demostrat que les persones que ya han entrat en la menopausa han experimentat una disminució en la supervivència a llarc determini despuix d'una ooforectomía.[22]

Aproximadament el 35% de les persones que se someten a una histerectomía se someten a una atra cirugia relacionada en els següents 2 anys.[23]

En un 0,02% dels casos de histerectomía vaginal i en un 0,13% dels casos de histerectomía abdominal pot tindre lloc una lesió ureteral.[24] Esta lesió generalment ocorre en l'uréter distal, prop del lligament suspensorio de l'ovari o a l'altura en la que l'uréter creua per baix de l'artèria uterina, a sovint per la subjecció a cegues i la colocació d'una lligam per a controlar el hemorràgia.

Recuperació

L'estància en el hospital és d'a lo manco 3 dies per al cas del procediment abdominal i a lo manco 1 dia per als procediments vaginals o vaginals assistits per laparoscopia.[25] Despuix del procediment, el Colege Nortamericà de Obstetras i Ginecòlecs recomana no insertar res en la vagina durant les primeres 6 semanes (incloent l'inserció de tampons o mantindre relacions sexuals que involucren la penetració vaginal de qualsevol tipo).[26]

Ooforectomía no intencionada i fallo ovàric prematur

En un número considerable de histerectomías en intenció de preservar els ovaris, es termina realisant l'extirpació d'un o abdós ovaris.[27]

L'edat promig d'inici de la menopausa despuix d'una histerectomía en la que es conserven els ovaris, és de 3,7 anys abans que la de les persones que no ha passat per una histerectomía.[28] Una de les teories al respecte és que açò es deu a l'interrupció del suministrament de sanc als ovaris despuix d'una histerectomía o a la falta de retroalimentaació endocrina de l'úter. La funció dels ovaris que permaneixen es veu afectada significativament en aproximadament el 40% de les persones, algunes de les quals requerixen teràpia de substitució hormonal. S'ha observat un efecte similar i només llaugerament més dèbil en els casos d'ablació endometrial, a sovint considerada una alternativa a l'histerectomía.[29]

Un número considerable de persones desenrollen quiste ovàrics benignos despuix d'una histerectomía.[30]

Efectes en la vida sexual i dolor pèlvic

Despuix d'una histerectomía per raons benignas, la majoria de persones referixen una milloria en la vida sexual i en el dolor pèlvic. Un percentage menor de persones referix un empijorament de la seua vida sexual i atres problemes. Les sifres són significativament diferents en el cas d'una histerectomía realisada per causes malignes: el procediment sol ser més radical i comporta importants efectes secundaris.[31][32] Una proporció de les persones que se someten a una histerectomía per dolor pèlvic crònic continuen tenint dolor pèlvic despuix de l'histerectomía i desenrollen dispareunia (dolor durant les relacions sexuals que involucren penetració vaginal).[33]

Menopausa prematura i els seus efectes

Despuix de l'extirpació dels ovaris, els nivells d'estrògen cauen dràsticament, eliminant els efectes protectors de l'estrògen sobre els sistemes cardiovascular i esquelètic. Esta condició a sovint es denomina "menopausa quirúrgica", encara que és substancialment diferent a la menopausa natural o per motius d'edat; la primera és un choc hormonal repentí en el cos que causa l'aparició ràpida de síntomes menopáusicos tals com sofocos, mentres que la segona és una disminució gradual dels nivells hormonals durant un periodo durant anys en l'úter intacte i els ovaris capaços de produir hormones inclús tras de la cessació dels periodos menstruals.[34]

Segons un estudi de la publicació European Heart Journal, el risc de malaltia cardiovascular posterior aumenta substancialment en les persones que se someten a una histerectomía abans dels 50 anys d'edat. No s'ha trobat relació entre les persones que s'han somés al procediment despuix dels 50 anys i aquelles que no. El risc és major quan s'extirpen els ovaris, pero seguix influint inclús quan es conserven.[35]


Atres estudis han associat les histerectomías en l'osteoporosis (disminució de la densitat òssea) i un major risc de fractures òssees.[36][37] Açò s'ha atribuït a l'efecte modulador de l'estrògen sobre el metabolisme del calcio. La caiguda dels nivells séricos d'estrògen despuix de la menopausa pot causar una pèrdua excessiva de calcio que conduïx al desgast òsseu.

Les histerectomías també s'han relacionat en taxes més altes de malalties cardíaques i debilitat òssea. Les persones que s'han somés a una histerectomía que incloïa l'extirpació d'abdós ovaris solen tindre nivells de testosterona reduïts en comparació a les persones que mantenen els ovaris.[27] Un dels efectes d'esta reducció de testosterona pot ser la disminució d'altura, que pot tindre lloc com a resultat d'una densitat òssea reduïda,[38] mentres que els nivells elevats de testosterona en les persones s'associen en una major sensació de desig sexual.[39]

Les ooforectomías en les persones de menys de 45 anys s'associa en una mortalitat cinc voltes major per trastorns neurològics i mentals.[40]

Incontinència urinària i prolapso vaginal

l'incontinència urinària i el prolapso vaginal són efectes adversos coneguts que tenen lloc de forma prou freqüent despuix de la cirugia. Per lo general, estes complicacions tenen lloc entre 10 i 20 anys despuix de la cirugia.[41] Per esta raó no es coneixen sifres exactes ni factors de risc en exactitut. Tampoc se sap si l'elecció de la tècnica quirúrgica té algun efecte. S'ha evaluat que el risc d'incontinència urinària es duplica, aproximadament, en els 20 anys posteriors a una histerectomía. Un estudi portat a terme a llarc determini va descobrir que era 2,4 voltes més provable que la persona que s'havia somés a una histerectomía se sometera posteriorment a una cirugia per a corregir l'incontinència urinària.[42][43]

El risc de prolapso vaginal depén de factors tals com el número de parts vaginals, la dificultat de dits parts i el tipo de part.[44] En general, el risc es duplica despuix de l'histerectomía.[45]

Formació de adherencias i obstrucció intestinal

La formació de adherencias postoperatorias és un risc particular despuix d'una histerectomía per l'extensió de l'extracció involucrada, aixina com al fet de que la ferida de l'histerectomía està en la part de la pelvis més afectada per la gravetat, i açò provoca que una part de l'intestí pot descendir en més facilitat.[46] En una revisió, es va trobar que el percentage d'incidència d'obstrucció de l'intestí prim per adherencias intestinals era del 15,6 % en histerectomías abdominals totals sense laparoscopia, front al 0,0 % en histerectomías en laparoscopia.[47]

Infecció de la ferida

l'infecció de la ferida ocorre en aproximadament el 3% dels casos de histerectomía abdominal. El risc aumenta en factors com l'obesitat, la diabetis, els trastorns d'inmunodeficiencia, l'us de corticosteroides sistémicos, el tabaquisme, els hematoma de les ferides i les infeccions preexistentes, com la corioamnionitis i la malaltia inflamatoria pèlvica.[48] Estes infeccions de ferides prenen principalment la forma d'absceso o celulitis com a inflamació. Per lo general, en abdós casos es produïxen eritemas, pero únicament un absceso incisional produïx un drenage purulento. El tractament recomanat per a un absceso ocasionat per una incisió despuix d'una histerectomía és fer una incisió i drenarlo per a posteriorment cobrir-ho en una fina capa de gasa seguida d'un apòsit estèril. Es deu canviar l'apòsit i netejar la ferida en solució salina comuna a lo manco dos voltes al dia. Ademés, es recomana administrar un antibiòtic actiu contra les bactèries de estafilococos i estreptococs, a ser possible vancomicina quan existixca risc de SAMR.[48] La ferida pot tancar-se per mig de cicatrisació. Una alternativa és que, si l'infecció es cura i en la base de la ferida seguix permaneixent teixit sà, es pot tancar l'incisió de diferents formes, per eixemple, utilisant tires adhesives, grapas o sutures.[48] Seguix sent possible tindre relacions sexuals que involucren penetració vaginal despuix d'una histerectomía. Independentment de les raons de l'histerectomía, existix la possibilitat de que la persona se someta a una cirugia reconstructiva.[49]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 1020–1348 

L'histerectomía pot provocar un major risc de carcinoma renal, una malaltia relativament rara. Este risc és particularment pronunciat en persones jóvens; encara que cal destacar que el risc és menor despuix de histerectomías realisades per via vaginal.[50] Entre les possibles explicacions que s'han considerat, estan els efectes hormonals o una lesió d'uréter.[51][52] En alguns casos una carcinoma de cèlules renals pot ser la manifestació d'un síndrome de leiomiomatosis hereditària no diagnosticat i càncer de cèlules renals.


L'extirpació de l'úter sense la retirada dels ovaris pot produir una situació que, en rares ocasions, pot resultar en un embaràs ectópico per una fecundació no detectada que encara no havia descendit a l'úter abans de la cirugia. S'han identificat i documentat dos casos en un número de la revista Blackwell Journal of Obstetrics and Gynecology i s'han analisat més de 20 casos diferents documentats.[53] En molt rares ocasions, les relacions sexuals que involucren penetració vaginal despuix d'una histerectomía poden provocar el descens de l'intestí prim cap a la vagina.[54] La zona superior de la vagina es tanca per mig de sutures despuix d'una histerectomía, i encara que és poc freqüent, pot donar-se el cas de que no s'haja tancat correctament l'incisió i l'intestí prim descendixca cap a la vagina.[55]

Vore també

Referències

  1. ↑ Wu, JM, Wechter, ME, Geller, EJ, et al. Hysterectomy rates in the United States, 2003. Obstet Gynecol 2007; 110:1091
  2. ↑ «Llaure Hysterectomies Too Common?». TIME Magazine. Archivat des d'el original, el 2013-07-08. Consultat el 2007-07-17.
  3. ↑ «Facts about hysterectomy». Hysterectomy Alternatives and Aftereffects. Archivat des d'el original, el 2007-09-29. Consultat el 2007-06-07.
  4. ↑ «Female Anatomy: the Functions of Female Organs». Hysterectomy Alternatives and Aftereffects. Archivat des d'el original, el 2008-05-17. Consultat el 2007-06-07.
  5. ↑ «Hysterectomy Educational Resources & Services». Hysterectomy Alternatives and Consequences. Consultat el 2009-02-13.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Plotting the downward trend in traditional hysterectomy - Institute for Healthcare Policy & Innovation». ihpi.umich.edu. Archivat des d'el original, el 2018-02-12. Consultat el 2019-08-06.
  7. ↑ «Levonorgestrel-releasing intrauterine system: uses and controversies».Expert Review of Medical Devices.5(4)
    437–445.doi:10.1586/17434440.5.4.437.
  8. ↑ «Hysterectomy» (en en). womenshealth.gov. Archivat des d'el original, el 2017-05-13. Consultat el 2019-08-06.
  9. ↑ «Endometriosis: Epidemiology, Diagnosis and Clinical Management».Current Obstetrics and Gynecology Reports.6(1)
    34–41.doi:10.1007/s13669-017-0187-1.
  10. ↑ «Uterine Adenomyosis» (en en). Yale Medicine. Archivat des d'el original, el 2022-06-12. Consultat el 2022-10-31.
  11. ↑ (2017-11-16) Uterine fibroids: Overview (en en), Institute for Quality and Efficiency in Health Care (IQWiG).
  12. ↑ «Ovarian Cancer Prevention in High-risk Women».Clinical Obstetrics and Gynecology.60(4)
    738–757.doi:10.1097/GRF.0000000000000318.
  13. ↑ «Hysterectomy - Transgender Care». transcare.ucsf.edu. Archivat des d'el original, el 2019-06-28. Consultat el 2019-08-02.
  14. ↑ «[1]». Consultat el 2025-02-22 (en en-GB).
  15. ↑ Washington (state) Protection and Advocacy System. «Growth Attenuation and Sterilization Procedures – "The Ashley Treatment"». National Disabilities Rights Network. Archivat des d'el original, el 2011-07-27. Consultat el 2011-03-10.
  16. ↑ «A 27-year review of obstetric hysterectomy».Journal of Obstetrics and Gynaecology.23(3)
    252–254.doi:10.1080/0144361031000098352.
  17. ↑ «Role of hysterectomy in the treatment of chronic pelvic pain».Obstetrics and Gynecology.117(5)
    1175–1178.doi:10.1097/AOG.0b013i31821646i1.
  18. ↑ «Severe complications of hysterectomy: the VALUE study».BJOG.111(7)
    688–694.doi:10.1111/j.1471-0528.2004.00174.x.
  19. ↑ «The mortality risk associated with hysterectomy».American Journal of Obstetrics and Gynecology.152(7 Pt 1)
    803–808.doi:10.1016/s0002-9378(85)80067-3.
  20. ↑ «Prophylactic oophorectomy in premenopausal women and long-term health».Menopause International.14(3)
    111–116.doi:10.1258/la meua.2008.008016.
  21. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»., which cites: * «Prophylactic and risk-reducing bilateral salpingo-oophorectomy: recommendations based on risk of ovarian cancer».Obstetrics and Gynecology.117(2 Pt 1)
    404.doi:10.1097/AOG.0b013i3182083189.
  22. ↑ (2007).«Elective oophorectomy for benign gynecological disorders».Menopause.14(3 Pt 2)
    580–585.doi:10.1097/gme.0b013i31803c56a4.
  23. ↑ «What We Know about the Long-Term Risks of Hysterectomy for Benign Indication-A Systematic Review».Journal of Clinical Medicine.10(22)doi:10.3390/jcm10225335.
  24. ↑ «Management of iatrogenic ureteral injury».Therapeutic Advances in Urology.6(3)
    115–124.doi:10.1177/1756287214526767.
  25. ↑ «Abdominal hysterectomy». Maig Clinic. Archivat des d'el original, el 2018-09-22.
  26. ↑ «Hysterectomy» (en en). www.acog.org. Archivat des d'el original, el 2021-07-29. Consultat el 2021-12-28.
  27. ↑ 27,0 27,1 «Hysterectomy, oophorectomy, and endogenous sex hormone levels in older women: the Rancho Bernardo Study».The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism.85(2)
    645–651.doi:10.1210/jcem.85.2.6405.
  28. ↑ «The association of hysterectomy and menopause: a prospective cohort study».BJOG.112(7)
    956–962.doi:10.1111/j.1471-0528.2005.00696.x.
  29. ↑ «Endometrial resection and ablation techniques for heavy menstrual bleeding».The Cochrane Database of Systematic Reviews.1(1)
    CD001501.doi:10.1002/14651858.CD001501.pub5.
  30. ↑ «Effect of total abdominal hysterectomy on ovarian blood supply in women of reproductive age».Journal of Ultrasound in Medicine.24(2)
    169–174.doi:10.7863/jum.2005.24.2.169.
  31. ↑ (2003).«The effect of hysterectomy on sexual functioning».Annual Review of Sex Research.14
    83–113.
  32. ↑ (2011).«Hysterectomy improves sexual response? Addressing a crucial omissió in the literature».Journal of Minimally Invasive Gynecology.18(3)
    288–295.doi:10.1016/j.jmig.2011.01.012.
  33. ↑ «Chronic pelvic pain: an integrated approach to diagnosis and treatment».Obstetrical & Gynecological Survey.58(9)
    615–623.doi:10.1097/01.OGX.0000083225.90017.01.
  34. ↑ «Postmenopausal syndrome».Indian Journal of Psychiatry.57(Suppl 2)
    S222–S232.doi:10.4103/0019-5545.161483.
  35. ↑ «Hysterectomy and risk of cardiovascular disease: a population-based cohort study».European Heart Journal.32(6)
    745–750.doi:10.1093/eurheartj/ehq477.
  36. ↑ «Risk factors for pelvis fracture in older persons».American Journal of Epidemiology.162(9)
    879–886.doi:10.1093/aje/kwi295.
  37. ↑ (2001).«Risk factors for osteoporosis related to their outcome: fractures».Osteoporosis International.12(8)
    630–638.doi:10.1007/s001980170062.
  38. ↑ «Low bioavailable testosterone levels predict future height loss in postmenopausal women».Journal of Bone and Mineral Research.10(4)
    650–654.doi:10.1002/jbmr.5650100419.
  39. ↑ «Female hypoactive sexual desire disorder: History and current status».The Journal of Sexual Medicine.3(3)
    408–418.doi:10.1111/j.1743-6109.2006.00246.x.
  40. ↑ (2009).«Increased mortality for neurological and mental diseases following early bilateral oophorectomy».Neuroepidemiology.33(1)
    32–40.doi:10.1159/000211951.
  41. ↑ «Hysterectomy and urinary incontinence: a systematic review».Lancet.356(9229)
    535–539.doi:10.1016/S0140-6736(00)02577-0.
  42. ↑ «Hysterectomy and risk of stress-urinary-incontinence surgery: nationwide cohort study».Lancet.370(9597)
    1494–1499.doi:10.1016/S0140-6736(07)61635-3.
  43. ↑ «Self-reported bladder function five years post-hysterectomy».Journal of Obstetrics and Gynaecology.25(5)
    469–475.doi:10.1080/01443610500235170.
  44. ↑ «Risk factors for vaginal prolapse after hysterectomy».International Journal of Gynaecology and Obstetrics.110(1)
    27–30.doi:10.1016/j.ijgo.2010.01.025.
  45. ↑ «Pelvic organ prolapse surgery following hysterectomy on benign indications».American Journal of Obstetrics and Gynecology.198(5)
    572.i1–572.i6.doi:10.1016/j.ajog.2008.01.012.
  46. ↑ «Disorders of adhesions or adhesió-related disorder: monolithic entities or part of something bigger--CAPPS?».Seminars in Reproductive Medicine.26(4)
    356–368.doi:10.1055/s-0028-1082394.
  47. ↑ «The incidence and risk factors of post-laparotomy adhesive small bowel obstruction».Journal of Gastrointestinal Surgery.14(10)
    1619–1628.doi:10.1007/s11605-010-1189-8.
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 (2009).«Diagnosis and Management of Postoperative Infection».The Global Library of Women's Medicine.ISSN 1756-2228.doi:10.3843/GLOWM.10032.
  49. ↑ (2012) Williams gynecology, 2nd edition, New York: McGraw-Hill Medical, p. 65. ISBN 978-0071716727.
  50. ↑ «Risk of renal cell carcinoma after hysterectomy».Archives of Internal Medicine.170(22)
    2011–2016.doi:10.1001/archinternmed.2010.425.
  51. ↑ «Increased risk of renal cell carcinoma subsequent to hysterectomy».Cancer Epidemiology, Biomarkers & Prevention.8(11)
    999–1003.
  52. ↑ «Reproductive, menstrual, and other hormone-related factors and risk of renal cell cancer».International Journal of Cancer.123(9)
    2213–2216.doi:10.1002/ijc.23750.
  53. ↑ «Early ectopic pregnancy after vaginal hysterectomy. Two case reports».British Journal of Obstetrics and Gynaecology.87(5)
    363–365.doi:10.1111/j.1471-0528.1980.tb04559.x.
  54. ↑ «[Vaginal evisceration. Report of a case and a literature review]».Ginecologia i Obstetrícia de Mexico.81(6)
    349–352.
  55. ↑ «Pelvic organ prolapse».Lancet.369(9566)
    1027–1038.doi:10.1016/s0140-6736(07)60462-0.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Histerectomía&oldid=1600219»