Mama

Mama

El terme científic mama s'ampra per a designar les protuberàncies glandulares secretoras de llet situades en el pit de les dònes, d'atres femelles primats i d'atres mamíferas com l'elefanta, i d'atres zones en atres espècies de mamífers. Comprén a la glàndula mamària i els conductes galactóforos, al teixit conjuntiu i a la grassa perilobular.

En l'anatomia humana, les mames es desenrollen en un parell, mentres que en atres mamífers se solen trobar en varis, a voltes numerosos parells. La seua estructura és generalment asimètrica, sent un dels pits major, o la forma i situació del peçó diferent en abdós pits.

És molt freqüent usar l'accepció «sens» com a sinònim de mames; no obstant, el terme és imprecís: la paraula «sen», aplicada a la mama, correspon en realitat a l'espai que s'ubica entre les mames. En espanyol vulgar les mames humanes solen cridar-se tetas, pits, bubis, chichis, puchecas, entre molts atres noms. En el cas d'atres mamífers, no s'utilisen alguns térmens més específicament referits a humans, com a «pits», pero s'afigen atres denominacions, com ubres (este últim terme, si ben considerat correcte per alguns en la seua aplicació a humans, normalment solament és utilisat, en eixos casos, de forma vulgar i, inclús, despectiva, per a referir-se a mames de gran tamany).

Els mamífers mascles també posseïxen mames, encara que estes biologicament són distintes i no complixen eixa funció.

Característiques

La mama femenina junt en els ganglis limfàtics i els gots. Un requadro mostra una vista en primer pla de la mama en les següents parts etiquetades: lobels, lòbul, conductes, peçó, areola i greix.

Cada mama, l'aspecte exterior de la qual és una prominència de tamany i turgencia molt variables, posseïx certes estructures tant externes com a internes, començant per les de l'exterior en a on es pot visualisar el peçó i l'areola. Internament la mama posseïx gran cantitat de teixit adiposo, que la constituïx en un 90% donant-li forma abultada, ademés s'integren al teixit els conductes galactóforos i la glàndula mamària, encarregats abdós de la producció i secreció de llet materna. Les glàndules mamàries es distribuïxen per tota la mama, encara que les dos terceres parts del teixit glandular es troben en els 30 mm més propencs a la base del peçó.

Estes glàndules drenan en el peçó per mig de ductos, cada u dels quals té la seua pròpia obertura o poro. L'intrincada ret formada pels ductos s'ordena de forma radial i convergix en el peçó. No obstant, els ductos més pròxims a este no actuen com reservorios de llet.

Histologia

Artícul principal → Glándula mamària.

Ubres d'una cerda.

La glàndula mamària consta de dos elements fonamentals: els acinos glandulares, a on es troben les cèlules productores de llet i els ductos, un conjunt d'estructures tubulars i huecas, ramificadas en forma d'arbre, les llums del qual confluïxen progressivament en canalículos més i més grossos fins a terminar en un dels dotze a díhuit vèrtiços cridats galactóforos. Els galactóforos són dilatació ductales a modo de reservorios situats immediatament per darrere del peçó, formats per un epiteli escamoso no querantinizado.

En la base del conjunt areola-peçó es localisen les cèlules mioepiteliales, en la particularitat de que són capaces de contraure's a la manera de les musculars planes. Un conjunt de fibres de múscul pla en forma radial, provoquen l'erecció del peçó davant estímuls com a succió, contacte, tacte i fret, produint l'eixida de la llet almagasenada en els galactóforos.

El restant de les mames està compost per teixit conjuntiu -colágeno i elastina-, teixit adiposo (grassa) i una aponeurosis cridada lligament de Cooper. La proporció de glàndula i teixit adiposo part d'1:1 en dònes que no estan lactando, fins a 2:1 en dònes lactants.

Drenage limfàtic

Aproximadament un 75% de la limfa provinent de les mames viaja als ganglis limfàtics de l'aixella del mateix costat. El restant viaja als ganglis paraesternales, a la mama del costat opost i finalment fins als ganglis limfàtics abdominals. Els ganglis axilars inclouen el grup inferior o pectoral —que drena la part profunda i transmuscular—, el grup intern o subescapular —que drena la part interna de la glàndula mamària— i el grup extern o humeral —que drena la vora externa de la mama—.
El drenage limfàtic de les mames drena en els ganglis limfàtics de l'aixella.

Este drenage té particular importància en l'oncología, degut a que les mames són un lloc freqüent de desenroll de càncer, si cèlules malignes es desprenen del teixit mamari, podrien dispersar-se a atres parts del cos a través del sistema limfàtic produint metàstasis. El fet de que els gots limfàtics recórreguen el teixit transmuscular del pectoral major és justificativo per a l'extirpació del mateix en el tractament quirúrgic del càncer de mama —la cridada mastectomía radical d'Halsted—.

Forma i soport

Les mames varien considerablement en tamany i forma. La seua apariència externa no prediu la seua anatomia interna o el seu potencial d'alletament. La forma de la mama depén en gran mida del seu soport, el qual prové principalment dels lligaments de Cooper i del teixit toràcic subjacent sobre el qual descansa. Cada mama s'adherix en la seua base a la paret toràcica per una fascia profunda que recobrix els músculs pectorals. En la part superior del pit rep cert soport de la pell que els recobrix. Eixa combinació de soport anatòmic és lo que determina la forma de les mames. En un chicotet grup de dònes, els ductos i galactóforos són visibles per no fusionar-se en el teixit que els rodeja.

L'ubicació del peçó en relació en el plec inframamario definix el terme ptosis, en el qual la mama penja de tal manera sobre el pit que el peçó sobrepassa el plec inframamario. En alguns casos el conjunt peçó-areola pot a voltes aplegar a penjar fins al nivell del melic. La distància entre el peçó i la base superior del esternó en un sen jove, promedia 21 cm i és una mida antropométrica usada per a determinar la simetria mamària i el ptosis. Les mames existixen en un ranc de proporció entre llongitut i diàmetro de la base, variant d'1:2 fins a 1:1.

Anatomia

Vore també: Térmens anatòmics de localisació

Esquema de la glàndula mamària:
1. Caixa toràcica
2. Múscul pectoral major
3. Lòbuls
4. Peçó
5. Areola mamària
6. Conducte galactóforo
7. Teixit adiposo
8. Pell

Les mames s'ubiquen sobre el múscul pectoral major i per lo general s'estenen verticalment des del nivell de la segona costella, fins a la sexta o sèptima. En sentit horisontal, s'estén des de la vora de l'os esternó fins a una llínea mija, imaginària, de l'aixella. A nivell de l'extrem anterior més distal del tórax, a l'altura del tercer espai intercostal, la pell s'especialisa per a formar l'areola i el peçó.

Cada mama llimita en la seua cara posterior en l'aponeurosis o fascia del múscul pectoral i conté abundant teixit gras allí a on no hi ha teixit glandular. El greix i el teixit conectivo, junt en els lligaments de Cooper (que unixen la glàndula a la pell) constituïxen un verdader lligament que donen forma i la sostenen, permetent l'esmonyida normal del sen sobre els plans musculars subjacents. La mama, ademés, conté gots artèriaels, venosos i limfàtics, aixina com elements nerviosos. No existix dins del sen res que se semble a una càpsula contínua que envolga a la mama. De fet és molt comú que existixca un teixit cridat aberrant o ectópico (lliteralment ‘fòra de lloc’) en zones prou alluntades de la mama.

El quadrant superior lateral (el més alluntat del esternó) s'estén diagonalment en direcció a l'aixella i se li coneix com la coa de Spence. Una prima capa de teixit mamari s'estén des de la clavícula per dalt, fins a la sèptima o octava costella per avall i des de la llínea mija fins a la vora del múscul dorsal ample. No és rar trobar teixit mamari en ple buit de l'aixella o baix la pell, en la cara anterior del abdomen.

La circulació sanguínea artèrial de les mames prové de l'artèria toràcica interna (abans cridada artèria mamària interna), que deriva de l'artèria subclavia; de l'artèria toràcica lateral, de l'artèria toracoacromial (abdós naixen de l'artèria axilar) i de les artèries intercostales posteriors. El drenage venoso dels sens és realisat principalment per la vena axilar, encara que també poden participar les venes toràcica interna i intercostales. Tant els hòmens com les dònes tenen una gran concentració de gots sanguíneus i nervis en els peçons.

En abdós sexes, els peçons tenen capacitat eréctil com a resposta tant a estímuls sexuals, com al fret. L'inervaació de les mames és donada per estímuls de branques anteriors i laterals dels nervis intercostales quatre a sis, provinents dels nervis espinals. El peçó és inervat per la distribució dermatómica del nervi toràcic T4.

Vore també

• Bulto en el pit
• Carcinoma lobulillar infiltrante
• Desgarrador de sens

• Fetichisme de sens
• Hipertrofia virginal dels sens
• Implant de mama
• Alletament eròtic
• Mastitis quística crònica
• Peçó badat
• Pit
• Perforat de peçó
• Ptosis mamària
• Venus de Willendorf
• Mastología
• Siliconomas mamaris
• Reconstrucció mamària

Bibliografia

• Hollander, Anne Seeing through Clothes. University of Califòrnia Press, Berkeley. 1993. ISBN 0-520-08231-1.
• Morris, Desmond The Naked Ape: a zoologist's study of the human animal Bantam Books, Canadà. 1967.
• Yalom, Marilyn A History of the Breast. Pandora, London. 1998. ISBN 0-86358-400-4.