Got limfàtic

Got limfàtic

Els gots limfàtics són canals prims i diminuts que transporten material de rebujos i cèlules del sistema inmunitario en un líquit cridat limfa.

Es distribuïxen per tot el cos omplint els espais intersticiales de les cèlulas i desemboquen en chicotetes estacions anomenades ganglis limfàtics fins a terminar en la circulació venosa sistemàtica.

Els gots limfàtics formen una ret de conductes que s'inicien en l'intersticio i que desemboquen progressivament en atres conductes de major tamany formant colectors que desaguan en el torrent circulatori sanguíneu a nivell de la base del coll, en l'àngul format per les venes yugular interna i subclavia. Els gots limfàtics tenen diferents tamanys, formes i funcions. Els gots limfàtics s'unixen formant troncs colectors cada volta majors que desemboquen en els ganglis limfàtics regionals.Els gots limfàtics que transporten la limfa als ganglis limfàtics es denominen gots limfàtics aferentes.

Canals prelinfáticos

En realitat no són gots limfàtics, pero per la seua funció conductora de la prelinfa (líquit intersticial) fins als capilars limfàtics s'inclouen en este apartat. Estan presents en l'àmbit del teixit conjuntiu; tenen per missió aportar, en certa rapidea, fins als capilars limfàtics, els carbohidrats que ixen dels capilars sanguíneus. El diàmetro d'estos canals és menor que el dels capilars o limfàtics finals.

Capilars limfàtics

Artícul principal → Capilars limfàtics.

Són els gots conductors més menuts del sistema limfàtic. Els capilars limfàtics s'inicien en els teixits en forma de dit de guant; són tubos de paret prima formats d'una capa simple de cèlules endoteliales superpostes, unides per filaments subjectes al teixit conectivo circumdant. L'existència d'estos filaments permet que, en aumentar la cantitat de líquit en l'espai intersticial, els capilars limfàtics no s'esclafen o colapsen, sino que una part de les vores celulars cedixquen i entre líquit en l'interior dels capilars limfàtics, mentres que les vores subjectes en els filaments es mantenen ferms.

Este mecanisme d'obertura i tancament permet una ràpida entrada de la càrrega limfàtica a l'interior dels capilars limfàtics i de partícules de gran tamany molecular (proteïnes, restants celulars, rebujos, etc.) que no podrien eixir d'una atra manera dels teixits a on es produïxen.

El sistema limfàtic, a partir dels capilars limfàtics, es transforma en gots limfàtics de calibre cada volta major. Els capilars limfàtics es intercomunican entre sí i en els precolectores limfàtics, formant una espècie de ret. Estes noves estructures ya presenten en la seua interior vàlvules que van a donar lloc als linfangiones o angiones limfàtics.