Anar al contingut

Conductes galactóforos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un conducte mamari (també conegut com a conducte galactóforo i, en llatí, ductus lactiferi) és un dels numerosos conductes que transporten llet des dels lòbuls mamaris al peçó.

La glàndula mamària consta de dos elements fonamentals:

  • Els acinos glandulares, a on es troben les cèlules productores de llet
  • Els ductos, conjunt d'estructures arboriformes o ramificadas, tubulars i huecas, les llums de les quals confluïxen progressivament en canalículos més i més grossos fins a terminar en un dels dotze a díhuit galactóforos. Els galactóforos són dilatació ductales a modo de reservorios situats immediatament per darrere del peçó

Formació

El desenroll de les ramificacions (morfogénesis) dels conductes galactóforos, necessita de la formació de grans superfícies epiteliales, que conseguix l'aument del volum de l'orgue llimitat que és la mama.

Glándula mamària o túbul-acinosa composta.

La morfogénesis comença en l'embrió, pero la majoria dels forcalls de branques i l'allargament dels conductes tenen lloc durant la pubertat. La morfogénesis del epiteli és impulsada per ulls terminals (TEB). Estes són estructures en forma de bulbo, que contenen epiteli estratificado, que prolifera i invadix l'estroma que lo circunda.
Els processos que conduïxen a la morfogénesis de l'epiteli, que són la proliferació, la migració, l'intercalació, la diferenciació i la mort de les cèlules epiteliales, estan regulats tant per programes genètics interns com per senyals externes. Les senyalisacions són sistémiques (endócrinas, hormones) i senyalisacions del microambiente local específic (paracrinas) de la mama.[1]
Dins dels epitelis la ramificació dels quals es determina tant per les accions predibles del procés, com per elements aleatoris (estocàstica), la glàndula mamària és el paradigma tisular ideal.

Microaquitectura

En la rata femella, els conductes epiteliales estan rodejats per fibroblastos (FB) periductales, formant una baïna rica en colágeno i fibroblastos, que separa els conductes de l'estroma ric en teixit adiposo.
En la femella humana, l'epiteli està tancat en dos tipos de estroma histológicament distints. Un estroma laxo i més celular denominat estroma <o>intralobulillar</o>, format principalment per fibroblastos, està en estret contacte en l'epiteli dins de les unitats ductales lobulillares terminals (TDLU). Les TDLU estan ademés incrustades en un estroma <o>interlobulillar</o> més compacte, que és més ric en colágeno i separa les TDLU del teixit adiposo.

Vore també

Referències