Reconstrucció mamària
La reconstrucció mamària com el seu nom ho diu, és la reconstrucció d'un o abdós sens, generalment en les dònes. S'utilisa teixit autólogo o pròtesis per a construir una mama d'aspecte natural. A sovint açò inclou la reformaació de l'areola i el peçó. Este procediment implica l'us d'implants mamaris o colgajos de teixit reubicable del mateix pacient.
Anàlisis
La part principal del procediment sol portar-se a terme immediatament despuix de la mastectomía. Com en moltes atres cirugia, els pacients en comorbilidades mèdiques significatives com són (pressió arterial alta, obesitat, diabetis) i fumadors són candidats de major risc. Els cirugians poden optar per realisar la reconstrucció despuix d'un determini per a disminuir este risc. Hi ha poca evidència disponible d'estudis aleatoris per a favorir la reconstrucció immediata o tardana.[1] La taxa d'infecció pot ser major en la reconstrucció primària (fet al mateix temps que la mastectomía), pero hi ha beneficis sicològics i financers en tindre una sola reconstrucció primària. Els pacients que s'esperen rebre radioteràpia com a part del seu tractament adyuvante són comunament considerats per a una tardana reconstrucció autóloga pel major percentage de complicacions en les tècniques d'implant expansor de teixits en eixos pacients. Esperar de sis mesos a un any pot disminuir el risc de complicacions, no obstant, este risc sempre serà major en els pacients que han rebut radioteràpia.
La reconstrucció mamària diferida es considera més difícil que la reconstrucció immediata. En freqüència no solament el volum del sen necessita ser restaurat, sino també la superfície de la pell. Molts pacients somesos a reconstrucció mamària diferida han segut prèviament tractats en radiació o han tingut un fallo durant la reconstrucció immediata de la mama. En casi tots els casos de reconstrucció mamària tardana, el teixit deu ser pres d'una atra part del cos per a formar la nova mama.[2]
La reconstrucció mamària és un gran procediment quirúrgic que per lo general pren vàries operacions. A voltes estes cirugia de seguiment estan repartides en semanes o mesos. Si s'utilisa un implant, l'individu corre els mateixos riscs i complicacions com aquells que els utilisen per a l'aument de sens, no obstant este procediment clínic té les taxes més altes de contractura capsular (enduriment del teixit cicatricial al voltant de l'implant) i de cirugia de revisió.
Resultats de l'investigació sobre la calitat de les millores de vida i els beneficis psicosocials associats en la reconstrucció mamària[3][4] va servir d'estímul en Estats Units per a la llei de drets en Salut de la Dòna i Càncer 1998 [1], la qual estipula que la cobertura financera dels servicis de salut per a la reconstrucció de la mama i el peçó, procediments contralaterales per a conseguir la simetria, i el tractament de les seqüeles de la mastectomía deu ser pagada per l'estat. Açò va ser seguit en 2001 per una llei que impon sancions adicionals sobre les asseguradores que no complixquen les normes. Existixen disposicions similars per a la cobertura en la majoria de països de tot lo món a través dels programes nacionals de salut.
Tècniques
Existixen diversos tipos de reconstrucció mamària. Els dos més comuns són:
- Expansor de teixit-implants de mama: Esta és la tècnica més usada en el món. El cirugià inserta un expansor de teixit, un implant de silicón temporal, per baix de la bojaca ubicada en la part baixa del múscul major pectoral en la caixa toràcica. Els músculs pectorals poden ser lliberats a lo llarc de la seua vora inferior, per a que el Expansor tinga més espai a costa d'una cobertura més prima en el teixit bla inferior. L'us d'esgalls a celulars dérmicos humans o animals s'han descrit com un pegat onlay per a aumentar la cobertura de l'implant quan se solta el múscul pectoral, que pretén millorar tant els resultats funcionals i estètics de la reconstrucció de la mama per mig d'un implant-expansor.[5][6]
- És un procés que pot durar semanes o mesos, s'injecta una solució salina per a ampliar progressivament el teixit de superposició. Una volta que el expansor ha alcançat un tamany acceptable, pot ser eliminat i reemplaçat en un implant més permanent. La reconstrucció de l'areola i el peçó es realisa generalment en una operació separada en acabant de que la pell s'ha estirat al seu tamany final.
- Reconstrucció en colgajo: És el segon procediment més comú, utilisa teixit d'atres parts del cos del pacient, com l'esquena, els glúteos, els cuixes o l'abdomen. Este procediment es pot realisar deixant el teixit del donant conectat al lloc original per a conservar el seu suministrament de sanc (els gots són un túnel per baix de la superfície de la pell per al nou lloc) o pot ser tallats i un nou suministrament de sanc es poden conectar.
- El colgajo del múscul dorsal ample és el teixit donado en la part posterior. És un múscul pla de gran tamany que es pot amprar sense pèrdua significativa de la funció. Es pot moure en la direcció de mama, mentres que encara està unit al seu suministrament de sanc baix de l'aixella Una aleta dorsal s'utilisa normalment per a la cobertura de parts blanes sobre un implant subjacent. Suficient volum pot ser reclutat en ocasions reconstruir pits chicotets sense un implant.
- La reconstrucció mamària integral[7] és una nova tècnica pionera a nivell mundial que es basa en realisar en una mateixa intervenció l'extracció del tumor i la reconstrucció del pit. Els seus beneficis són notables degut a que la pacient no s'aplega a vore mai sense la mama, per això supon un doble alvanç tant a nivell quirúrgic i sicològic.
- Pegats Abdominals El pegat abdominal per a la reconstrucció mamària és el pegat TRAM (Pegat Travesser recte de l'abdomen miocutáneo) o les seues variants tècnicament distintes micro vascularment "pegats perforantes" com els pegats DIEP / SIEP. En un procediment TRAM, una porció del grup del teixit abdominal, incloent la pell, els teixits adiposos, els músculs i els teixits conectivos de menor importància, es pren de l'abdomen del pacient i es transplanta en el lloc de mama. Tant el TRAM i DIEP / SIEP utilisen el teixit abdominal entre el melic i el pubis. El pegat DIEP i el pegat lliure TRAM requerixen tècniques microquirúrgicas alvançades i són menys comunes com a resultat. Abdós poden proporcionar suficient teixit per a reconstruir les mames grans. Estos procediments són els preferits per alguns pacients en càncer de mama, ya que donen lloc a una abdominoplastia, i permeten que la mama puga ser reconstruïda en els propis teixits en lloc d'un implant. Els procediments del pegat TRAM poden debilitar la resistència de la paret i el tors abdominal, pero es tolera be en la majoria dels pacients. Per a previndre la debilitat muscular i hèrnies incisionales, la porció de la paret abdominal exposta per la reflexió del múscul recte de l'abdomen pot ser reforçada per un péntol de malla quirúrgica colocat sobre el defecte per a despuix ser suturada en el seu lloc. Tècniques perforantes com la DIEP (Deep perforador epigàstric inferior) i el SIEA (superficial de l'artèria epigàstrica inferior) requerixen dissecció precisa de chicotets gots perforantes a través del múscul recte, en la ventaja de menys carpiment de la paret abdominal, encara que la funcionalitat el múscul recte abdominal encara pot vore's compromesa. Atres llocs de donants de reconstrucció mamària en teixit autólogo inclouen els glúteos (pegats perforantes de l'artèria glútea superior o inferior (SGAP o IGAP)). El propòsit dels pegats perforantes (DIEP, SIEA, SGAP, IGAP) és proporcionar la pell i el greix suficient per a una reconstrucció estètica i reduir al mínim la morbilitat de la collita dels músculs subjacents.
- Reconstrucció assistida per mòle fet usant l'escanege làser i l'impressió del mateix en 3D, un mòle de silicona específic del pacient pot ser utilisat com una ajuda durant la cirugia. S'utilisa com una guia per a l'orientació i la configuració del pegat per a millorar la precisió i la simetria.[8]
Vore també
Referències
- ↑ «Immediate versus delayed reconstruction following surgery for breast cancer.».The Cochrane database of systematic reviews.(7)
- CD008674.doi:10.1002/14651858.CD008674.pub2.
- ↑ «Breast Reconstruction: Immediate or Delayed».
- ↑ Harcourt DM, Rumsey NJ, Ambler NR et al.(2003).«The psychological effect of mastectomy with or without breast reconstruction: a prospective, multicenter study».Plast Reconstr Surg.111(3)
- 1060–8.doi:10.1097/01.PRS.0000046249.33122.76.
- ↑ Brandberg I, Malm M, Blomqvist(2000).«SVEA," comparing effects of three methods for delayed breast reconstruction on quality of life, patient-defined problem areas of life, and cosmetic result».Plast Reconstr Surg.105(1)doi:10.1097/00006534-200001000-00011.
- ↑ Breuing KH, Warren SM«Immediate bilateral breast reconstruction with implants and inferolateral AlloDerm slings».Ann Plast Surg..55(3)
- 232–9.doi:10.1097/01.sap.0000168527.52472.3c.
- ↑ Salzberg CA«Nonexpansive immediate breast reconstruction using human acellular tissue matrix graft (AlloDerm)».Ann Plast Surg..57(1)
- 1–5.doi:10.1097/01.sap.0000214873.13102.9f.
- ↑ Joaquim Muñoz i Vidal. «Reconstucción mamària» (en espanyol). Joaquimmunoz.com. European Journal of Plastic Surgery. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2017. Consultat el 28 de novembre de 2017.
- ↑ Ferry Melchels et al. 2011 Biofabrication 3 034114 doi:10.1088/1758-5082/3/3/034114
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reconstrucción mamaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.