Autotrasplante
L'autotrasplante, autoesgall o transplant autólogo[1] és l'intervenció quirúrgica en la que el receptor i el donant són el mateix individu, és dir, aquella en la que l'esgall s'extrau i s'implanta en el mateix subjecte. La gran ventaja d'este tipo de transplant és que no hi ha rebuig, per la qual cosa, obviat el problema immunològic, el repte d'este tipo de transplants és la tècnica quirúrgica.
Història
[editar | editar còdic]Els autotrasplantes són molt antics i es descriuen ya en la medicina índia de el V i el VI En Europa, el pioner va ser l'italià Gaspare Tagliacozzo, en el XVI, qui va usar pell del gobanella per a una cirugia plàstica en el nas d'un pacient rinotomizado. El procediment lo reintrodujo, a finals de el XVIII, el cirugià militar britànic Joseph Carpue, destacat en l'Índia, qui va seguir la tècnica del mege indi Sushruta, de qui es té la primera notícia del procediment en l'Antiguetat. En el XIX, el cirugià suís Jaques-Luis Reverdin va perfeccionar la tècnica de autotrasplante de pell usant colgajos grossos, que es revascularizan millor i que encara s'usa.[2]
Tipos
[editar | editar còdic]- Ortotópico: L'esgall o transplant s'implanta en la seua posició anatòmica.
- Heterotópico: El transplant s'implanta en un lloc distint a la seua posició anatòmica normal.
- Paratópico: L'esgall s'implanta en el veïnat de l'orgue o posició anatòmica normal.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Transplante autólogo». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
- ↑ Gràcia Guillén, Diego. Transplants d'òrguens: Problemes tècnics, ètics i llegals. Volum 10 de la serie Dilemes ètics de la medicina actual. Editor Javier Gafar. Editat per l'Universitat Pontifícia Comillas, Madrit, 1996. ISBN 8489708045, 9788489708044.
- ↑ Martínez Ramos, C., Tamames Escobar, S. Cirugia: fisiopatologia general, aspectes bàsics, maneig del pacient quirúrgic. Editorial Mèdica Panamericana, 1997. ISBN 847-903-298-7, 9788479032982.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Rafael Montero Benzo, Rosario Vicente Guillén (2006). Tractat de transplants d'òrguens, Arán edicions.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Autotrasplante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.