Desgarrador de sens
El desgarrador de sens és un instrument de tortura en forma de tenaza acabat en quatre esmolades puntes, utilisat ya durant l'Imperi romà i posteriorment per l'Inquisició en Europa.
La tortura consistia en aplicar les quatre puntes estant al roig viu o fredes sobre els sens, esgarrant-los.
Els llocs a on més us es va fer, encara que en diferents époques, varen ser algunes regions de França i Alemània fins al XVIII.
Aplicat durant varis sigles, un número indeterminat de dònes que varen ser condenades per delicte d'herejía, blasfèmia, adulteri, abort provocat, uns atres “actes libidinosos”, màgia blanca eròtica i algun atre delicte varen patir este tormento en els seus sens.
Un cas famós va ser el d'Ana Pappenheimer (acusada de bruixeria en Alemània, en 1600), qui despuix de ser torturada en l'instrument va tindre que sofrir el despellejamiento i rasgamiento de les seues carns; li varen seccionar els seus pits i, una volta ensanguinats, varen ser donats a menjar de manera forçosa als seus fills, que ya eren majors.
Un atre cas conegut que es va utilisar este método de tortura va ser el de Santa Àgata de Catania, en el III, durant la persecució de Decio contra els cristians.
Ademés de l'us tormentoso, el desgarramiento va servir també com a procediment persuasivo inquisitorial i judicial.
Bibliografia
- Diatzo, J. (2003). Llegendes de l'Inquisició I: Instruments de tortura. Editorial Selector (Secció: Història Universal). ISBN 970-643-850-5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Desgarrador de senos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.