Adulteri
L'adulteri es referix un tipo de sexe extramarital que és considerat objetable per motius socials, religiosos, morals o llegals. Es referix puix a l'unió sexual de dos persones quan un o abdós estan casats en una atra persona, cometent d'esta manera una infidelitat. el diccionari de la llengua espanyola ho definix com una «relació sexual voluntària entre una persona casada i una atra que no siga el seu cònjuge».[1] Encara que el tipo d'activitats sexuals que constituïxen adulteri varien, aixina com les seues conseqüències socials, religioses o llegals, el concepte existix en moltes cultures i és similar en el cristianisme, el judaisme i l'islam.[2] L'adulteri és considerat per moltes jurisdiccions penals com una ofensa a la moral pública, que socava la relació matrimonial.[3][4]
Històricament, moltes cultures han censurat moralment l'adulteri o ho han considerat un delicte molt greu, en alguns casos subjecte a severs castics, usualment per a la dòna i a voltes per a el home, en penes que incloïen la pena capital, la mutilació o la tortura (si ben açò no ha impedit que moltes persones ho practiquen), depenent del país que rigen.[5] Tals castics han anat perdent popularitat, especialment en els països occidentals a partir de el XIX. En els països en els que l'adulteri seguix sent un delicte, els castics van des de les multes fins als assots[6] i inclús la pena capital. Des de el XX, les lleis penals contra l'adulteri s'han tornat controversiales, i la majoria dels països occidentals han despenalizado l'adulteri.
En tot, inclús en les jurisdiccions que han despenalizado l'adulteri, este pot seguir tenint conseqüències llegals, sobretot en les jurisdiccions en lleis de divorç basades en la culpa. L'adulteri pot ser considerat pel tribunal de família corresponent com una causal de divorç culposo, depenent l'ordenament jurídic de cada país,[7] i pot per lo tant ser un factor en la liquidació de bens, la custòdia dels fills, el refús de la pensió alimentícia, etc. L'adulteri no és causal de divorç en jurisdiccions que han adoptat un model de divorç sense necessitat de culpa.
Organisacions internacionals han demanat la despenalisació de l'adulteri, especialment a la llum de varis casos de lapidació de gran repercussió que s'han produït en països com Iran, Mali o Somàlia (vore Lapidació). El cap de l'orgue d'experts de les Nacions Unides encarregat d'identificar formes d'eliminar les lleis que discriminen a les dònes o que són discriminatòries per a elles en térmens d'aplicació o impacte, Kamala Chandrakirana, ha declarat que: «L'adulteri no deu classificar-se en absolut com un delicte penal».[8] Una declaració conjunta del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la discriminació contra la dòna en la llei i en la pràctica afirma que: «L'adulteri com a delicte penal viola els drets humans de les dònes».[9]
En els països musulmans que seguixen la sharia en assunts de justícia penal, el castic per adulteri pot ser la lapidació.[10] Per a 2014, hi havia quinze països[11] en els que la lapidació estava autorisada com a castic llegal, encara que en els últims temps solament s'ha portat a terme llegalment en Iran i Somàlia.[12] La majoria dels països que penalisen l'adulteri són aquells en els que la religió dominant és l'islam, i varis països del Àfrica subsahariana de majoria cristiana, pero hi ha algunes excepcions notables a esta regla, com Filipines i varis estats dels Estats Units. En algunes jurisdiccions, mantindre relacions sexuals en l'esposa del rei o l'esposa del seu fill major constituïx traïció.[13]
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula adulteri ve del llatí adulterium,[14] a la seua volta de ad («a» o «cap a») + alterum/alteram («l'atre» o «l'atra»), significant lliteralment «anar a l'atre/a», és dir «tindre una relació a amagades»,[15] també usat en el sentit de «alterar», és dir «corromper, embrutar» d'a on prové el verp «adulterar».[16]
Descripció general
[editar | editar còdic]El terme adulteri es referix a actes sexuals entre una persona casada i algú que no siga el seu cònjuge.[1][17][18][19] Pot sorgir en varis contexts. En el dret penal, l'adulteri era un delicte en molts països en el passat, i seguix sent un delicte en alguns països en l'actualitat. En el dret de família, l'adulteri pot ser un motiu de divorç, sent la definició llegal d'adulteri «el contacte físic en un orgue alié i ilícit»,[20] mentres que en alguns països hui en dia, l'adulteri no és en sí mateix motiu de divorç. Els actes sexuals extramatrimoniales que no s'ajusten a esta definició no són «adulteri», encara que poden constituir un «comportament irrazonable», també causal de divorç.
Una atra qüestió relacionada és la de la paternitat d'un fill o filla. L'aplicació del terme a l'acte sembla sorgir de l'idea de que «el coit criminal en una dòna casada... tendia a adulterar la qüestió [dels fills] d'un marit inocent... i a expondre-li a mantindre i proveir als [fills] d'un atre home».[21] Aixina, es corrompe la «purea» dels fills d'un matrimoni i s'altera el herència.
En el dret arcaic, existia un agravi (tort) en el dret anglosaxó per l'anomenada «conversació criminal» derivada de l'adulteri, sent «conversació» un eufemisme arcaic per a referir-se a les relacions sexuals. Es tractava d'una acció de responsabilitat civil interposta pel marit contra un tercer («l'atre») que interferia en la relació matrimonial.
Algunes lleis sobre l'adulteri establixen diferències en funció del sexe dels participants, per lo que a sovint es consideren discriminatòries, i en algunes jurisdiccions han segut anulades pels tribunals, normalment perque discriminen a les dònes.[22][23]
El terme adulteri, en lloc del de sexe extramarital, implica una condena moral de l'acte; com a tal, no sol ser un terme neutre perque du implícit un juí de que l'acte és mal.[24]
L'adulteri es referix a relacions sexuals que no estan oficialment llegitimades; per eixemple, no es referix a tindre relacions sexuals en múltiples parelles en el cas de la poligàmia (quan un home està casat en més d'una esposa al mateix temps, lo que es diu poliginia; o quan una dòna està casada en més d'un marit al mateix temps, lo que es diu poliàndria) o inclús en el cas del poliamor, quan la seua pràctica és consensuada.[25]
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
- Adulteri en la lliteratura
- Infidelitat
- Zina (Hudud)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «adulteri | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-08-16.
- ↑ «Adultery}», .
- ↑ “Undead Statutes: The Rise, Fall, and Continuing Uses of Adultery and Fornication Criminal Laws” . Loyola University of Chicago Law Journal 46 (1).
- ↑ “Adultery, Law, and the State: A History” . Hastings Law Journal 38 (1).
- ↑ Adulteri en Google Libros
- ↑ «Aceh woman, gang-raped by vigilants for alleged adultery, now to be flogged». The Age.
- ↑ «[1]», Elcomercio.com. Consultat el 24 de giner de 2020.
- ↑ «IPS – Adultery Laws Unfairly Target Women, U.N. Says &#; Inter Press Service». Ipsnews.net.
- ↑ «DisplayNews». Ohchr.org.
- ↑ «Punishment for adultery in Islam». Religioustolerance.org.
- ↑ Thomson Reuters Foundation. «INFOGRAPHIC: Stoning - where is it llegal?». Trust.org.
- ↑ Mic. «Women Around the World Llaure Being Stoned to Death. Do You Know the Facts?». Mic.
- ↑ Per eixemple, la Llei de Traïció 1351 d'Anglaterra, que seguix vigent
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «adultere».Wiktionary, the free dictionary.Consultat el 2025-08-28.
- ↑ «Adultery - Etymology, Origin & Meaning» (en en-us). etymonline. Consultat el 2025-08-30.
- ↑ «Adultery - Definition and More from the Free Merriam-Webster Dictionary». Merriam-webster.com.
- ↑ «Adultery &#; Definix Adultery at Dictionary.com». Dictionary.reference.com.
- ↑ «adultery - definition of adultery in English from the Oxford dictionary». Oxforddictionaries.com.
- ↑ Dworkin, Roger B. (1996). Limits: The Role of the Law in Bioethical Decision Making, Indiana University Press, p. 62. ISBN 978-0-253-33075-8.
- ↑ Evans v. Murff, 135 F. Supp. 907, 911 (1955).
- ↑ Africa &#; Ugandan adultery law 'too sexist', BBC News.
- ↑ «Statement by the United Nations Working Group on discrimination against women in law and in practice». ohchr.org.
- ↑ (2013) «Adultery», International Encyclopedia of Ethics, Blackwell Publishing. doi:10.1002/9781444367072.wbiee372. ISBN 9781405186414.
- ↑ «Aixina són les infidelitats en una relació poliamorosa» (en és). www.vice.com. Consultat el 2022-08-27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Adulterio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.