Anar al contingut

Eutrapelia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'eutrapelia (del grec: εὐτραπελία, eutrapelía, "ingeni", "broma amable") és el modo agradable, graciós i afable en el tracte comú en atres persones.[1] És també la simpatia en la conversació, en facilitat i bon sentit del humor.

Es considera una virtut, que regla les seues accions en la prudència.[1]

Virtut en Aristóteles

Para Aristóteles, en la seua Ètica a Nicómaco, que diferencia entre virtuts morals com la generositat i la templanza, inclou a l'eutrapelia entre les virtuts intelectuals, junt a la saber, la ciència o la prudència.[2]

La considera com una aplicació de la doctrina del 'just mig' entre la moixada (ἀγροικία) i la bufonería (βωμολοχία). Quan s'interpreta de manera restringida, l'eutrapelia és associada en una emoció de la mateixa manera que la modèstia i la rectitud s'associen en l'emoció; mentres que no està vinculada a cap emoció en particular quan s'interpreta en térmens més amplis, i és classificada en veracitat, amabilitat i dignitat en la categoria de disposicions miges que no poden ser cridades pathetikai mesotetes.[3]

Nou Testament

Durant un temps, eutrapelia va aplegar a identificar-se principalment en bromes obscenes i grosseres. La paraula apareix només una volta en el Nou Testament, en Efesios 5:4, a on es traduïx com a 'broma grossera', en la versió Reina Valera Actualisada de 2015.[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ Aristóteles. «XI», Ètica a Nicómaco (en és), Sant Josep: Edin. Editorial Digital. Traducció de Patricio de Azcárate, pp. 31.
  3. ↑ (2006) Aristotle's Practical Side: On his Psychology, Ethics, Politics and Rhetoric, Leiden: BRILL. ISBN 9789004151642.
  4. ↑ Efesios 5:4

Bibliografia

  • Hoffmann, Tobias. “Eutrapelia: The Right Attitude toward Amusement.” En Mots médiévaux offerts à Ruedi Imbach, editat per Iñigo Atucha, Dragos Calma, Catherine König-Pralong i Irene Zavattero, 267–77. F.I.D.E.M. Textes et études du moyen âge. Porte: Fédération Internationale dones Instituts d’Études Médiévales, 2011.