Taumaturgia (de les paraules gregues θαῦμα ‘milacre’ ‘maravella’ i ἔργον ‘treball’) és la capacitat i l'actitut de realisar prodigis,[1] fenomens considerats sobrenaturals o més allà de les capacitats humanes, per part d'un agent al que es considera extraordinari, com un mac o un sant, o inclús un rei (toc real).[2] També s'atribuïxen qualitats taumatúrgicas a objectes, com les relíquias.[3]

Mosaic de la Representació de Jesús

L'intervenció divina (milacres) o demoníaca sol ser l'interpretació cristiana dels fenomens vists com taumatúrgicos, que en els seus inicis en el cristianisme primitiu derivava del sincretisme religiós helenístic.[4] En l'islam es denomina Tay al-Ard (lliteralment ‘penjat sobre la terra’) al sant que es teletransporta miraculosament, o més be «que es mou per la Terra abans de desplaçar-se sobre els seus peus». En la tradició hermètica i mística de la càbala es considera l'existència de macs en poder taumatúrgico per a realisar canvis sotils en els alts regnes, en conseqüències en el pla físic; per eixemple, si realisa canvis en el món de la formació (Olam Yetzirah) hi ha canvis en el món de l'acció (Olam Assiah).[5]

Vore també

Notes

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Marc Bloch, Els Rois thaumaturges : étude sur li caractère surnaturel attribué à la puissance royale particulièrement en France et en Angleterre, 1924.
  3. ↑ Definicions lexicogràfiques i etimologia en Trésor de la langue française informatisé, del Centre national de ressources textuelles et lexicals.
  4. ↑ "L'acceptació del milacre com a possibilitat és un component de la mentalitat migeval que, en la seua formulació cristiana, esta deu al magisteri de sant Agustín, pero que procedix de més arrere, del sincretisme religiós helenístic. El plantejament del de Hipona és el següent: Deu, creador de totes les coses, intervé constantment en el manteniment del món. I a voltes ho fa de manera inexplicable, particularment a través dels sants, i en els llocs a on es guarden els seus relíquies. Fins a tal punt va ser recurs comú en l'Occident cristià la sagrada taumaturgia, que es pot aplegar a entendre el desenroll de la medicina natural entre els fidels d'una religió sense sants, com és el judaisme." (VV. AA., Vida i mort en el monasteri romànic, pg. 145)
  5. ↑ Harper, Douglas (November 2001). ""Thaumaturge" etymology". Online Etymology Dictionary. Retrieved 2008-07-03. The Mistaking of 'the Mathematicks' for Magic in Tudor and Stuart England by J. Peter Zetterberg. "Sixteenth Century Journal," II.1, Spring, 1980 The Gift of Death by Jacques Derrida, page=15.


Referències