Χ
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
'Ji'[1] (en mayúscula 'Ji', en minúscula 'Ji'; cridada Plantilla:Grec)[2][3] és la vigèsima segona lletra del alfabet grec. Es romanizaba en llatí com 'Ji'.[4]
Els romans la transliteraron en el dígraf ch en paraules tals com: chorus, chaos, Christus, Charon (cor, caos, Crist, Caronte, respectivament) per a representar el sò [kʰ], oclusiva velar sorda aspirada, que tenia en grec antic. En grec modern es pronuncia com [ç] (fricativa palatal sorda) abans de [i̞] o [i]; o com [x] (fricativa velar sorda) en qualsevol atra posició.
En el sistema de numeració grega té un valor de 600 (Χʹ).
Història
[editar | editar còdic]Aparentment, ji no es basa en una lletra de l'alfabet fenicio, com la majoria de les demés lletres gregues, sino que és una invenció dels propis grecs.[5] Per esta raó, se situa al final de l'alfabet grec, despuix de les lletres de génesis fenicia.
Ji s'utilisava en la majoria d'alfabets locals arcaics. Hi havia dos formes comunes per a representar el seu sò: una en forma de creu, com l'actual equis de l'alfabet llatí, i una atra a la seua volta més pareguda a la lletra psi. No obstant, alguns alfabets locals, com els de Thera i Milo, no tenien ji, per lo que el seu sò estava representada per kapa més heta.[6][7]
No obstant, en alguns alfabets grecs occidentals, com l'alfabet eubeo, Χ representava el sò del grup consonàntic /ks/. És per això que en l'alfabet llatí la lletra X té este sò. En l'alfabet cirílico, que va ser creat molt temps despuix, Х té el sò del grec modern i el seu nom es pronuncia «ja».
Variants epigràfiques
[editar | editar còdic]En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[8]
Us
[editar | editar còdic]En grec
[editar | editar còdic]El seu valor en el grec antic era una oclusiva velar sorda aspirada /kʰ/ (en l'alfabet grec occidental: /ks/).
En el grec koiné i en els dialectes posteriors es va convertir en una fricativa ([x]/[ç]), igual que també ho varen fer Θ i Φ.
En grec modern, té dos pronunciacions distintes: davant de les vocals alta o anteriors (/i/ o /i/) es pronuncia com una fricativa palatal sorda [ç], com en l'alemà ich o com la h en algunes pronunciacions de les paraules angleses hew i human. Davant de vocals baixes o posteriors (/a/, /o/ o /o/) i de consonante, es pronuncia com una fricativa velar sorda ([x]), com en l'alemà ach.
En el numeració grega té un valor de 600.
Transliteración
[editar | editar còdic]L'antiga forma llatina de transcribir esta lletra és com ⟨ch⟩, ya que la C en llatí antic es pronunciava /k/ i en grec antic Χ es pronunciava una k aspirada (/kʰ/). Per això, helenisme antics com Κρόνος o Χάος, varen passar al llatí com Chronos i Chaos. En espanyol, l'ortografia va eliminar la H d'estes paraules (que originalment denotava l'aspiració) convertint-les en Cronos i Caos, ya que en espanyol l'aspiració de consonante no és significativa i ademés es confondria en el sò de che en paraules com a «nit» o «chocolate».
No obstant, en atres idiomes, com el francés i l'anglés, sí es manté la transcripció etimològica ⟨ch⟩, pero a voltes s'utilisa ⟨kh⟩.[9]
En espanyol, lo adequat per a paraules gregues modernes és transcribirlo com a J, ya que és el sò d'esta lletra en grec modern. Ademés, en grec modern, a sovint es romaniza també com a ⟨h⟩ o ⟨x⟩ en l'escritura informal.
Com a símbol
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Alfabet grec utilisat en matemàtiques, ciències i ingenieria.
La ji minúscula (χ) és usada per a simbolisar:
- En provabilitat i estadística, les distribucions de Pearson o ji-quadrat (χ²).
- La fracció molar en mescles (moles de solut/moles totals de la dissolució).
- En el sistema de numeració grega té un valor de 600 (χʹ). Un eixemple d'us conegut d'esta numeració és el Número de la Béstia, en el Apocalipsis de Sant Joan, a on apareix com χξςʹ (ji, xi, stigma), que representa el valor 666.[10]
- En electroestática, la susceptibilitat elèctrica, una constant que relaciona la força del camp electroestático en el moment dipolar per unitat de volum (també cridat polarisació elèctrica induïda) i la permitivitat del buit.
- En l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), representa una consonante fricativa uvular sorda /χ/.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «Χ, χ», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «χι», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ el%20grec&f=false Lectiones: Texts clàssics per a deprendre Latin I
- ↑ Plantilla:Citalibro
- ↑ Voutiras, E.: ”The introduction of the alphabet”. De Christidis, A.-F. (2007). A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Clapix Antiquity, Cambridge University Press, p. 267.
- ↑ Karali, M.: ”Writing systems”. De Christidis, A.-F. (2007). A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Clapix Antiquity, Cambridge University Press, pp. 204-205.
- ↑ «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.
- ↑ Encyclopædia Britannica
- ↑ ♙Apocalipsis 13:18
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Χ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.