Tropisme

Les plantes responen front a estímuls externs per mig de coses, aixina un d'ells i el més important és el fototropismo. El fototropisme és una resposta que es relaciona en la direcció de l'estímul. Cada part d'ella respon de distinta forma a este estímul. En el cas del talle, s'observa un fototropisme positiu, perque este creix cap a la font lluminosa. La raïl, en canvi, no necessita de la llum, per lo tant presenta un fototropisme negatiu. Les fulles adopten diferents posicions en el seu creiximent, cert inclinament (plagiofototropismo), que els permet captar millor la llum del Sol.

El tropisme (del grec τροπή tropḗ 'gir, regrés, fuga, punt de tornada') és un fenomen biològic que es produïx quan una planta creix o canvia de direcció per mig d'un estímul migambiental; també és un fenomen natural que indica el creiximent o canvi direccional d'un organisme, normalment una planta, com a resposta a un estímul migambiental. Els tropisme es diferencien de les nastias en que estes no són respostes immediates, si no més llentes.

Si l'orgue es mou en la mateixa direcció que l'estímul es denomina tropisme positiu (+), pero si ho fa inclinat (creiximent en direcció horisontal o en àngul), alluntant-se de l'estímul, és un tropisme negatiu (-). Abdós són respostes realisades per a acostar-se o alluntar-se de l'estímul rebut.

Tipos

Els principals estímuls que provoquen tropisme són els següents:

Artícul principal → Fototropismo.

Eixemple de fototropismo en una chicoteta orquídea (Phalaenopsis): Fulls i flors creixen cap a la llum (fototropisme positiu), les raïls creixen alluntant-se (fototropisme negatiu).

La llum és el factor necessari per a portar a terme la fotosíntesis, per lo que la part aérea del vegetal creix cap a l'estímul lluminós (fototropisme). Aixina, els brots presenten fototropisme positiu i les raïls negatiu, mentres que els fulls i branques tenen plagiofototropisme. Està controlat per les auxinas, la síntesis de les quals s'inhibix per la llum, de modo que la zona del brot no allumenada de la planta creix més i obliga a l'allumenada a curvar-se cap a la llum. En les raïls al no haver pràcticament auxinas s'inhibix l'allargament de les cèlules.

Força de gravetat (geotropisme o gravitropisme)

Gravitropismo. L'esmonyida del substrat ha inclinat la base del tronc, que ha creixcut endreçant-se

Artícul principal → Gravitropismo.

La gravetat és l'estímul que permet a les plantes dirigir les raïls en la direcció correcta. Este tropisme és vital en la germinació. En germinar la llavor, el brot creix en contra de la força gravitatoria, per lo que travessa el substrat buscant la llum, mentres que la raïl es dirigix a favor de la gravetat, en busca d'aigua i sals minerals. Per tant, el brot presenta geotropisme negatiu; mentres que en les raïls és positiu; en les branques i raïls secundàries es presenta plagiotropisme. Este fenomen està controlat per les auxinas, en el brot estes es desplacen cap a la part baixa de l'orgue produint un major creiximent de la zona inferior i una curvatura cap a dalt.

Les plantes detecten esta força gravitatoria per mig dels amiloplastos que es comporten com estatocistos i es desplacen fins a situar-se en la part inferior de la cèlula, a on es localisen en la cofia de la raïl i l'àpiç dels tallos. La posició dels amiloplastos du a la síntesis de auxinas en raïl i talle. La pressió sobre alguns orgànuls de la cèlula produïx l'obertura dels canals per al Ca⁺⁺, que estan en la membrana plasmática, per lo que hi ha una distribució desigual d'estos ions, lo que provoca que la síntesis i transport de auxina es porte a terme en les zones de creiximent.

Contacte en un sòlit (tigmotropisme)

Artícul principal → Tigmotropismo.

És la resposta d'una planta en fer contacte en una superfície sòlida. L'efecte és la tendència a créixer al voltant d'ella. Les plantes trepadoras, com a resposta a este tropisme, han desenrollat zarcillos i uncinos per a adherir-se a l'objecte que els servix de soport.

Substàncies químiques (hidrotropisme, quimiotropisme i aerotropisme)

Artícul principal → Hidrotropismo.

La vida dels vegetals depén de la seua capacitat per a detectar i reaccionar davant certes substàncies químiques (aigua, en el cas del hidrotropisme). Si estes són necessàries, la planta creix cap a elles, si són perjudicials creix en sentit contrari per a alluntar-se (quimiotropisme). Segons la naturalea o concentració de la substància que es troba en el sol, les raïls es dirigixen cap a zones airejades del terreny ([aerotropisme]), o cap a l'aigua (hidrotropisme). En el brot el quimiotropisme no és molt important, encara que hi ha excepcions com la cuscuta, a on creix orientat cap a determinats vegetals hospedantes.

Vore també

• Taxia
• Nastia