Auxinas
Les auxinas són un grup d'hormones vegetals que actuen com a reguladores del creiximent vegetal en la qual dona a conéixer que ajuda la planta. Essencialment provoquen l'elongació de les cèlules. Se sintetisen en les regions meristemàtiques de l'àpiç dels tallos i es desplacen des d'allí cap a atres zones de la planta, principalment cap a la base, establint-se aixina un gradient de concentració. Este moviment es realisa a través del parènquima que rodeja als fas vasculars. Les auxinas i el seu rol en el creiximent vegetal varen ser primer descrites pel científic neerlandés Frits Warmolt Went.[1]
La síntesis de auxinas s'ha identificat en diversos organismes com a plantes superiors, foncs, bactèries i algues, i casi sempre està relacionada en etapes d'intens creiximent.[2][3][4]
La presència i importància de les hormones vegetals es va establir pels estudis de les auxinas. Sobre elles hi ha una àmplia i profunda informació científica que supera àmpliament el coneiximent que es té d'atres hormones, lo que ha permés comprendre en més precisió cóm actuen les hormonas en les plantes. Junt en les giberelinas i les citocininas, les auxinas regulen múltiples processos fisiològics en les plantes, encara que no són els únics composts en eixa capacitat.
El seu representant més abundant en la naturalea és l'àcit indolacético (AIA), derivat de l'aminoàcit triptófano.
Les auxinas també són usades pels agricultorés per a accelerar el creiximent de les plantes, per a promoure l'iniciació de raïls adventicias —per lo que una auxina sol ser el component actiu de molts preparats comercials utilisats en la fruticultura per al enraizamiento de esquejes de tallos—, per a promoure la floració i el qualle de fruts, i per a evitar la caiguda prematura dels fruts.
Síntesis de auxinas
[editar | editar còdic]El precursor de la forma activa de la auxina, l'àcit indolacético (AIA) prové de l'aminoàcit L-triptófano; el grup indol permaneix constant, pero per a alcançar la forma d'àcit indol-acètic deu sofrir una descarboxilación i una desaminación. Açò pot ocórrer per dos vies.
La primera es dona en totes les plantes superiors; el L-triptófano transferix el seu grup amino a una molècula de 2-oxoglutarato, donant glutamato i indol-piruvato-indol-piruvato és una molècula molt inestable que no tarda en descarboxilarse. El producte d'esta hormona és el creiximent.
Les auxinas són fitohormonas produïdes o sintetisades en l'àpiç del talle.
Generalitats sobre la seua estructura química
[editar | editar còdic]La molècula de composts en propietats auxínicas, es caracterisa per la presència d'un anell cíclico (la molècula alifática, està inactiva). Té per lo manco un doble enllaç en l'anell cíclico. Grup funcional carboxílic o un atre funcionalment anàlec. La cadena lateral influïx sobre l'activitat de la molècula; la més activa és la cadena acètica
| Algunes auxinas naturals |
| àcit indol-3-acètic (AIA)
Va ser la primera molècula aïllada del grup de les auxinas |
| àcit 4-cloiroindol-3-acètic (4-Cl-AIA) (cloroauxina) descoberta en els 70 en leguminosas |
| àcit fenilacético (PAA) |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Auxins [1] archivat en Wayback Machine. en www.plant-hormones.info — un website posat per Long Ashton Research Station, un institut de BBSRC.
- ↑ Gay, G., & Gea, L. (1994). Rôle de l'auxine fongique dans la formation dones ectomycorhizes. Acta botanica gallica, 141(4), 491-496
- ↑ Gay, G., Sotta, B., Tranvan, H., Gea, L., & Vian, B. (1995). [L'auxine du champignon a un role dans la formation dones ectomycorhizes. Etudes genetiques, biochimiques et ultrastructurales avec dones mutants d'Hebeloma cylindrosporium surproducteurs d'AIA]. Colloquios de el INRA (França) No. 76.
- ↑ Charvet-Candela V (2000) Rôle de l'auxine fongique dans la symbiose ectomycorhizienne Hebeloma cylindrosporum/Pinus pinaster: Identification et caractérisation de gènes de la plante régulés parell l'auxine fongique (dissertació doctoral, Lió 1) (resum)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Auxinas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.