Hidrotropisme
En Botànica es denomina hidrotropismo al creiximent direccional de les raïls de les plantes en relació a la disponibilitat d'aigua, és la resposta a estímuls l'orige dels quals és l'aigua.
Este tropisme és de fonamental importància adaptativa per a la supervivència de les plantes terrestres, les quals depenen de la capacitat de les raïls per a obtindre aigua i nutrients del sol. El hidrotropisme comença en la cofia en la percepció del gradient d'humitat del sol. A diferència del geotropisme, encara no se sap cabalmente el modo ni el tipo de cèlula de la cofia que percep el gradient de humitat. No obstant, l'us d'una mutante de Pisum sativum denominada ageotropum va permetre establir l'independència de les vies de percepció i senyalisació per a abdós tipos de tropismes ya que les seues raïls no responen a la gravetat pero si responen al gradient de humitat.[1]
La capacitat de la cofia de percebre gradient de humitat sembla generar una senyal dominant que debilita la percepció i resposta a l'estímul de la gravetat. S'ha observat que la resposta reduïda a la gravetat en raïls hidroestimuladas de Arabidopsis i rave es deu en part a la degradació simultànea dels estatolitos les cèlules de la cofia. Les raïls estimulades per tacte retardan la taxa de sedimentaació dels estatolitos, reduint també la resposta gravitrópica. No obstant, la resposta hidrotrópica eixercix un efecte més dramàtic que el tigmotropisme, potser per l'importància de l'aigua per a la supervivència de les plantes.[2]
Estos mecanismes indiquen que els estatocitos semblen haver adquirit durant el seu evolució diferents tipos de receptors per a percebre una gran varietat d'estímuls que ademés són capaços d'integrar cuantitativament les diferents senyals i iniciar la resposta trópica adequada. Els estatocitos, conseqüentment, podrien utilisar elements comuns de senyalisació, tals com a redistribució de auxinas, canvis en el pH, concentració de Ca2+, en tots els sistemes perceptors i d'eixe modo sincronisar les respostes als estímuls de l'aigua, de la gravetat i del tacte.[3]
Referències
- ↑ Jaffe, M. J., H. Taka#i i R. L. Biro. 1985. A pea mutant for the study of hydrotropism in roots. Science, 230
- ↑ Eapen, D. et al., 2003. A no hydrotropic response root mutant that responds positively to gravitropism in Arabidopsis. Plant Physiology, 131, 2003.
- ↑ Eapen, D. 2005. Hydrotropism: root growth responses to water. Trends in Plant Science, 10,
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hidrotropismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.