Anar al contingut

Tigmotropisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Brunnichia ovata, una planta trepadora la qual s'ha enredrat pel contacte

Tigmotropismo és una resposta direccional; o un moviment d'una planta en fer contacte físic en un objecte sòlit.

El prefix tigmo - θιγμος procedix del grec, que significa "tocar". L'efecte ocorre quan la planta tendix a créixer al voltant d'una superfície sòlida, com un mur, una tanca o inclús una atra planta. Algunes espècies trepadoras han desenrollat òrguens com els zarcillos i uncinos per a adherir-se a l'objecte que els servix de soport.

Este efecte fa que la planta puga alterar la seua velocitat de creiximent, canviar la morfologia, evitar barreres, controlar la germinació, recolzar-se en estructures, facilitar la polinisació, accelerar el moviment del polen, espores o llavors, i capturar assuts.[1]

Quan les parts aérees d'una planta tendixen a créixer entorn a un soport, com ocorre en la parra posseïxen tigmotropismo positiu. Les raïls, en canvi, posseïxen tigmotropismo negatiu(-), ya que els permet eludir obstàculs que es presenten en el terreny, tals com a roques.

És una qualitat que posseïxen totes les plantes fins a cert grau; encara que algunes s'han especialisat en això, guanyant ventaja en l'adaptació. Esta capacitat sensitiva és superior a la dels animals, ya que algunes plantes són capaces de percebre 0,0008-0,00025 mg, mentres que el humà percep pesos de fins a 0,002 mg.[2]

Observe també

Referències

  1. ↑ Mordecai J. Jaffe et al "Thigmo responses in plants and fungi" American Journal of Botany. New York, 2002;89:375-382.
  2. ↑ James Watnell Hart "Plant tropisms and other growth movements" Editorial Springer, 1990. Capítul 65. ISBN 0412530805