Fototropisme
El fototropismo correspon a una resposta del vegetal front a l'estímul lluminós. El fototropisme positiu fa referència al creiximent de la planta cap a la font de llum, mentres el fototropisme negatiu implica un creiximent de la planta en la direcció contrària a la de la font lumínica. En el cas del talle, s'observa un fototropisme positiu, perque este creix cap a la font lluminosa. La raïl presenta un fototropisme negatiu.[1] Encara que el fototropisme és una resposta clara en les plantes, no és l'únic tropisme present. Atres tropisme comuns en plantes són: el tigmotropisme (molt important per a plantes que són de naturalea trepadora) i el gravitropisme (que resulta vital per a que les raïls penetren en la terra).[2]
La percepció fototrópica està mediada pels dos receptors de llum blava (fototropina-1 i fototropina-2) -també involucrats en obertura d'estomes, moviment de cloroplastos, creiximent d'hipocóotilo i expansió de fulls.[3]
L'estímul de llum provoca una reacció hormonal en la planta la conseqüència de la qual és un creiximent diferencial. l'auxina és l'encarregada d'este creiximent diferencial. El mecanisme pel qual actua l'auxina és el següent: en tindre una resposta fototrópica negativa, l'auxina tendix a concentrar-se en la regió de la planta oposta a l'incidència de la llum. Degut a que l'auxina està relacionada en la proliferació celular, les cèlules de la regió la concentració de la qual de auxina és major proliferen més que aquelles a on és baixa. D'esta manera, es dona un doblamiento en el brot cap a la font de llum (fototropisme positiu).
El descobriment de les auxinas va dependre en gran part de l'estudi de Theophil Ciesielski. Charles Darwin va citar la tesis doctoral de Ciesielski en 1871 a on este feya referència a una "influència transmesa" des de la punta dels brots en la planta, fent-se responsable pel gravitropisme. Encara que el nom del hormona seria dau molts anys despuix, tant Darwin com Ciesielski varen tindre clar en el seu moment que esta estava causant canvis importants en el creiximent i el desenroll de les plantes estudiades.[4]
Experiments
Despuix de Ciesielski, els Darwin varen descobrir que els coleóptilos de ''Phalaris canariensis" no es doblaven cap a la font de llum si eren coberts o amputados. Esta série d'experiments i uns atres en Avena sp. varen dur a molts atres cientficos pel camí correcte cap al descobriment de les auxinas com a protagonistes d'este fenomen. Un dels més importants en el procés va ser Frits Went.
El fototropisme i els clàssics
A lo llarc dels anys, el moviment de les plantes ha segut estudiat i pensat no solament per científics sino també per poetes, filòsofs i artistes.[5] El primer eixemple està en la mitologia grega. Apolo, el deu sol, estava enamorat profundament de Dafne, qui no corresponia el seu amor. En canvi, Clitia sí ho venerava profundament pero sense la retribució d'ell. Davant l'insistència d'Apolo per conquistar l'amor de Dafne, esta corre a buscar l'ajuda del seu pare, qui per a ajudar-la, la convertix en una planta. Per a cridar l'atenció del sol, ara que la seua competència havia segut convertida en vegetal, Clitia es despulla i seguix el moviment d'Apolo durant nou dies posada sobre una roca, sense menjar ni beguda. Apolo, consumit per la desgràcia de la desaparició del seu amor, no la determina jamai. Al vore açò, els deus convertixen a Clitia en un bell heliotropo, la principal característica del qual és seguir diàriament el moviment del sol. Encara que moltes voltes este mit es confon en la traducció, i s'assumix que Clitia va ser convertida en un girasol, lo que és improvable, ya que en l'época dels grecs no hi havia girasols en Europa, per ser esta una planta americana.
Vore també
Referències
- ↑ «Phototropism». Biology online. Consultat el 22 de novembre de 2011.
- ↑ Salisbury, Frank. Ross, Cleon (1991). Carey, Jack (ed.). Plant Physiology, Wadsworth Inc., pp. 416. ISBN 0-534-1516-2-0.
- ↑ Briggs, Winslow R. «Phototropins: Photoreceptors that provide a novell photochemical mechanism for signaling» (en anglés). Phototropins: Photoreceptors that provide a novell photochemical mechanism for signaling. Archivat des de l'original, el 18 de novembre de 2015. Consultat el 22 de novembre de 2011.
- ↑ Jennifer Normanly; , Janet P. Slovin, and Jerry D. Cohen*(1995).«Rethinking Auxin Biosynthesis and Metabolism».Plant Physiology.107: 323-329.Consultat el 22 de novembre de 2011.
- ↑ Craig W. Whippo(2006).«Phototropism: Bending towards Enlightenment».The Plant Cell.18: 1110-1119.Consultat el 23 de novembre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fototropismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.