Anar al contingut

Quercus humboldtii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Quercus humboldtii (Quercus humboldtii)

El roure colombià o roure andino (Quercus humboldtii) és una espècie d'arbre de la família Fagaceae. Està classificada en la Secció Lobatae; del roure roig d'Amèrica del Nort, Centroamérica i el nort d'Amèrica del Sur que tenen els estils llarcs, les bellotes maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarc. Els fulls solen tindre lòbuls en les puntes esmolades, en cerdes o en púas en el lòbul.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre perenne, que creix fins a una altura de 25 m i un diàmetro d'1 m. La seua corfa és grisa rojosa o grisa i en fissures en escamas com cuadrículas Els fulls són simples, alternes i lanceoladas, de 10 a 20 cm de llongitut i agrupades en els extrems de les branques. Les flors són menudes, grogues i unisexuales, en inflorescència en arracada. El frut és de color castany clar, una càpsula ovoide o de bellota, en pericarpi coriáceo, de 20 a 25 mm de diàmetro i 50 a 70 mm de llarc, sobre una cúpula escamosa. L'interior del clafoll de bellota és de velludo.[1]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

És endèmic de les terres altes dels Vages, al nort de Sudamérica, en un ranc altitudinal entre 1.000 i 3.200 m s. n. m.[2] Creix en el altiplano andino, a on la temperatura mija anual és de 16 a 24 °C i la precipitació mija anual 1500 a 2500 mm. Es pot trobar en sols moderadament fèrtils i profunts, aixina com en sols degradats, preferint sols poc profunts, en una grossa capa d'humus.[1]

Ecologia

[editar | editar còdic]

És component dels boscs andinos en a on pel seu gran porte permet l'ubicació de plantes epífitas, aixina com de líquenes. Les seues flors són visitades per abelles (Apis mellifera) i les seues bellotes pel cafuche, saíno (Pecari tajacu), venado (Odocoileus virginianus), farda (Sciurus granatensis), borugo, tinajo (Agouti taczanowskii), carmo, ñeque (Dasyprocta punctata), guagua lloba (Dinomys branickii).[3]

En Veneçola són consumides per la Cotorra multicolor Hapalopsittaca amazonina theresae (Hellmayr, CE 1915); Venado, Venado Caramerudo Odocoileus virginianus Zimmermann, 1780, (Cervidae); Farda Sciurus granatensis Humboldt, 1811 (Sciuridae),  Tel. Guardatinaja, Cuniculus taczanowskii Stolzmann, 1865 Cuniculidae) [Syn: Agouti taczanowskii]; Dasyprocta punctata Gray. 1842 (Dasyproctidae); Pacarana Dinomys branickii Peters, 1873 (Dinomyidae (Eisenberg, John F. 1989).

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Quercus humboldtii va ser descrita per Aimé Bonpland i publicat en Plantae Aequinoctiales 2: 155, pl. 130. 1809.[4]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

humboldtii: epítet otorgat en honor del botànic alemà Alexander von Humboldt.

Sinonímia
  • Erythrobalanus humboldtii (Bonpl.) O.Schwarz
  • Erythrobalanus lindenii (A.DC.) O.Schwarz
  • Erythrobalanus tolimensis (Bonpl.) O.Schwarz
  • Quercus almaguerensis Bonpl.
  • Quercus humboldtii Kotschy ex A.DC.
  • Quercus humboldtii var. lehmanniana Hieron. ex Trel.
  • Quercus lindenii A.DC.
  • Quercus tolimensis Bonpl.[5][6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Orwa C, Mútua A , Kindt R , Jamnadass R, Simons A. (2009) Quercus humboldtii; Agroforestry Database 4.0.
  2. González, Carlos I.; Andy Jarvis & Juan Diego Palau (2006) Biogeography of the Colombian oak, Quercus humboldtii Bonpl: geographical distribution and their climatic adaptation. International Center for Tropical Agriculture.
  3. OpEpa. «ROURE - QUERCUS HUMBOLDTII» (en espanyol). Consultat el 2 d'abril de 2016.
  4. «Quercus humboldtii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de decembre de 2013.
  5. Quercus humboldtii en PlantList
  6. «Quercus humboldtii». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 18 de decembre de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  2. Muller, C. H. 1942. The Central American species of Quercus. O.S.D.A. Bur. Pl. Industr. Misc. Publ. 477: 1–216.
  3. Muller, C. H. 1960. Flora of Panama, Part IV. Fascicle 2. Fagaceae. Ann. Missouri Bot. Gard. 47(2): 95–104.
  4. Eisenberg, John F. 1989, Mammals of the Neotropics Vol.1 ISBN 0-226-19539-2

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons