Hipocótilo

De dalt avall:
1.Coberta
2.Cotiledón
3.Hipocótilo
4.Radícula.

Hipocótilo és el terme botànic usat per a referir-se a una part de la planta que germina d'una llavor. És el brot de la plántula, present en la llavor, entre els cotiledones i la radícula.

Quan es produïx l'embriogénesis, a mida que l'embrió creix durant la germinació, envia un brot (la radícula), que es convertirà en la raïl primària en penetrar el sol. Despuix de l'eixida de la radícula, el hipocótilo emergix elevant l'àpiç de la plántula (i normalment també la envoltura de la llavor) sobre el nivell del sol, duent els fulls embrionaris (cridades "cotiledones") i la "plúmula", que dona orige a les primeres fulles verdaderes. El hipocótilo és el primer orgue d'expansió de la plántula, i es desenrolla fins a formar la seua talle.