Gravitropisme
El gravitropismo o geotropismo és un tipo de tropisme, propi de les plantes, que es reflectix en un creiximent en resposta a l'acceleració de la gravetat. Permet el creiximent basípeto de les raïls, que deuen afonar-se en el sol per al seu correcte funcionament, i el creiximent dels brots cap al mig aéreu. És d'especial importància durant la germinació de les llavors.[1]
Fitohormonas
El gravitropisme es veu definit per la concentració diferencial d'auxina, una família d'hormones vegetals: sintetisada en l'àpiç, allí posseïx el seu màxim nivell, que decreix conforme el brot s'allunta d'aquell. Experimentalment, en el cas de l'expansió de coleoptilos situats en posició horisontal, es produïx un transport lateral de auxines que provoquen una alteració en dit gradient, lo que provoca una menor divisió celular en les cèlules situades en la part més baixa de dit orgue, a on les auxinas estan més concentrades i esta alta concentració inhibix la divisió celular. L'adició d'una auxina endógena a la zona més alta del mencionat coleoptilo contrarresta dit efecte, lo que demostra la seua implicació en el procés.[2]
Implicacions en l'expressió gènica
S'ha demostrat l'implicació d'uns chicotets ARN mensagers denominats SAURs (de l'anglés small auxin up-regulated RNAs), la síntesis de la qual s'estimula per adició de auxinas, en el gravitropisme en hipocotilos de soja. En brots creixcuts verticalment, l'expressió dels gens SAUR és simètrica; en canvi, quan dits brots se situen horisontalment, ràpidament dita expressió gènica es modula per a accentuar l'acumulació dels SAURs en la mitat basal del hipocotilo. D'esta manera, s'inicia la resposta de creiximent diferencial que produïx la curvatura de l'orgue i el guany de la verticalitat.[2]
Detecció
¿Cóm detecta la cèlula vegetal l'acceleració de la gravetat? En animals, un mecanisme comú és l'ocupació d'estatolitos, sediment que pressionen un epiteli que transduce dita força. En plantes, es postula que els amiloplastos, un tipo de plasts, podrien amprar els grànuls d'almidó, excepcionalment densos, com estatolitos; les seues cèlules continents, per tant, es comportarien com estatocistos.
Estatolitos d'almidó
Els teixits que detectarien el gravitropisme per mig dels amiloplastos, segons esta hipòtesis, correspondrien: en brots i coleoptilos, a la capa de cèlules riques en almidó, contínua en l'endodermis de la raïl; en les raïls, a la columela o cilindre central, ya que la seua escissió quirúrgica interromp tota resposta gravitrópica.[3]
pH i calcio intracelular
Una volta detectat l'estímul, la cèlula deu iniciar una transducció de senyals que conduïxca a l'aparició de segons mensagers que modulen l'activitat enzimàtica i gènica. Dit procés es denomina graviestimulaació.[2] Dos senyals detectades tempranament durant la resposta a la gravetat en les cèlules de la columela són: els canvis en el pH i en la concentració de calcio intracelulars; el primer factor aumenta en valor en el simplasto, i disminuïx en l'apoplasto. Dita acidificació de l'apoplasto pot conduir a l'activació de bombes H+ ATPanses, lo que està relacionat en la resposta mediada per auxinas. Ademés, la lliberació del calcio dels acervos celulars pot demostrar-se per l'inhibició de la resposta gravitrópica quan es tracten raïls en substàncies quelantes de cationes, com l'EDTA.
Referències
- ↑ Azcón-Bieto,J i Taló, M. (2000). Fonaments de Fisiologia Vegetal, Mc Graw Hill Interamericana d'Espanya SAU.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Taiz, Lincoln (2006). Plant Physiology, 4ª edició edició, Sunderland, USA: Sinauer Associates, Inc..
- ↑ Emškauskas A., Jurkoniene S., Moore D. (1999). Spatial organization of the gravitropic response in plants: applicability of the revised local curvature distribution model to Triticum aestivum coleoptiles. New Phytologist 143, 401-407.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gravitropismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.