Micela

Archiu:MicelleSchematic.png

Micela

Archiu:Micelle.png

Estructura d'una micela.

Es denomina micela al conjunt de molèculas que constituïx una de les fases dels coloides. És el mecanisme pel qual el sabó solubiliza les molècules insolubles en aigua, com els greixos.

En la formació d'una micela de sabó en aigua, les molècules de sabó (una sal de sodi o potassi d'un àcit gras) s'enllacen entre sí pels seus extrems hidrófobos que corresponen a les cadenes hidrocarbonadas, mentres que els seus extrems hidrófilos, aquells que duen els grups carboxilo, ionizados negativament per pèrdua d'un ion sodi o potassi, es repelixen entre sí. D'esta manera les cadenes no polars del sabó s'oculten a l'aigua, mentres que els grups carboxilo, carregats negativament, es troben exposts a la mateixa.

De forma semblant, els lípits polars en dissolució acuosa diluïda es dispersen formant micela. En estes les cadenes hidrocarbonadas s'oculten de l'entorn acuoso i formen una fase hidrófoba interna, en els grups hidrófilos exposts en la superfície. Estes micela poden contindre millers de molècules de lípits i, per tant, la seua massa és molt elevada.

En dissolució acuosas, les molècules anfifílicas formen micela en les que els grups polars estan en la superfície i les parts apolares queden immerses en l'interior de la micela, en una disposició que elimina els contactes desfavorables entre l'aigua i les zones hidrófobas i permet la solvatación dels grups de les cadenes polars. En un atre tipo de mijos, les molècules anfifílicas es poden organisar com a micela inverses.