Furgoneta
Una furgoneta[1][2] (també denominada van,[3] buseta,[4][5] furgó,[6][7][8] o combi)[9][10] és un vehícul comercial llauger utilisat per a transportar bens o grups de persones. És considerada un coche. Una furgoneta té en la part posterior una zona de càrrega de formes ortogonals i techada, pot ser més gran o més menuda que una camioneta pickup (la zona de la qual de càrrega està a l'aire lliure) i un SUV i més gran que un automòvil de turisme pero més menuda que un camió o un autobús. En alguns casos, la zona de càrrega és solament per a passagers i té vàries files d'assents i en uns atres és mixta per a càrrega i passagers o està completament buida per a transportar solament la càrrega. En l'últim cas, els vidres laterals poden ser reemplaçats per una contínua ción de la chapa.
El portó atrasser és casi sempre de dos fulls d'obertura horisontal. Una furgoneta sol ser més alta que un turisme i un monovolumen. Sobre un monovolumen, la posició dels assents és més empinada i alta i el morro més curt. El motor és casi sempre davanter i, en alguns casos (com les Nissan Vanette, Nissan Trade i Mercés-Benz MB 100) està situat per baix dels assents davanters per a disminuir la llongitut total. Excepció són les furgonetes menudes derivades directament de turismes del segmente B —i més rarament de l'A o el C— com les Fiat Fiorino, Citroën C15 i Opel Combo que solen compartir tota l'estampació en el model del que deriven fins al pilar B o aquelles que compartixen plataforma en turismes encara que en estampació pròpia com les Ford Transit Connect, Renault Kangoo o Citroën Berlingo. Encara que en Mèxic també s'utilisa per a la furgoneta el terme «van», est és més pròpiament utilisat en espanyol per a definir els remolcs per a cavalls. Una de les furgonetes més conegudes en tot lo món és la Volkswagen Transporter.
Orige i us de la paraula "van"
La paraula "van" es referix en anglés a un tipo de vehícul que va sorgir com a contracció de la paraula caravan (caravana o autocaravana). Els primers registres de van com a vehícul en anglés es remonten a mitan del XIX, en el significat de vagó cobert per al transport de mercaderies; el primer registre d'este tipo data de 1829. La paraula caravan, en el mateix significat, s'utilisa des de la década de 1670. Una caravana en el sentit de vagó havia sorgit com a extensió, o corrupció, de caravan, que significava comboi de varis vagons (vejau caravana (comitiva)).
La paraula furgoneta té significats llaugerament diferents, encara que superposts, en distintes formes de l'anglés. En l'actualitat, la paraula s'aplica en tots els llocs a furgonetes en més capacitat de càrrega que un automòvil normal.
Eixemples
Alemània i Àustria
L'història de les furgonetes de repartiment llaugers es remonta als inicis de la construcció d'automòvils a finals del XIX.
En el periodo anterior a la Segona Guerra Mundial, varis fabricants varen produir els cridats furgons de repartiment exprés, que normalment oferien una càrrega útil de 200 a 300 kg i tenien solament tres rodes. Alguns eixemples són Tempo i Framo. Abans de la guerra també es varen fabricar furgonetes de quatre rodes, com per eixemple el Framo V 500 a partir de 1938.
A partir de 1934, el fabricant austríac Steyr Daimler Puch va construir vehículs en cabina de conducció desplaçada cap a davant, motor boxer de 4 cilindres i chassis de disseny propi de l'indústria automovilística. Es coneixen els següents tipos:[11]
Basat en el Steyr 50
- Furgoneta de repartiment Steyr 110 (motor d'1,4 litros i 32 CV, càrrega útil de 400 kg, 1934-1936, 150 unitats venudes)
- Furgoneta de repartiment Steyr 210 (motor d'1,5 litros i 35 CV, càrrega útil de 400 kg, 1937-1938, 60 unitats venudes)
Basat en el Steyr 55
- Furgoneta de repartiment Steyr 150 (motor d'1,5 litros i 35 CV, càrrega útil de 750 kg, chassis reforçat, 1938-1939, 205 unitats venudes)
- Versió militar del Steyr 250 (modificacions del Kübelwagen segons les exigències de la Wehrmacht, 1938-1940, 1.200 unitats fabricades)
La recepció que esta série de furgonetes de repartiment de Steyr va tindre en els museus és poc coneguda. Se supon que només unes poques peces han aplegat als museus. En la película Der Bockerer II – Àustria és lliure es va utilisar un Steyr 150 en carrosseria de plataforma. El vehícul en l'inscripció en la porta “Karl Bockerer” es va exhibir posteriorment en l'exposició aniversari “25 anys de ÖGHK” en el Museu Tècnic de Viena. [12] El Citroën TUB, introduït en 1939 en el sistema de propulsió del Citroën Traction Avant, era un vehícul en cabina sobre el motor i porta corrediza lateral. Despuix de la guerra, els carruages tirats per cavalls que s'havien utilisat anter iormente varen ser reemplaçats cada volta més per menuts furgons, també coneguts en aquella época com a transportadors exprés. Al principi, els vehículs tenien motors que es considerarien dèbils, d'entre 10 i 25 kW, els quals estaven equipats de forma espartana. Els primers representants típics en Alemània varen ser el DKW Schnellaster, el Tempo Matador i el VW Transporter; i en la RDA el Framo V 501/2. En França, Citroën va introduir el Tipo H en 1947.
Estats Units
El precursor de les furgonetes americanes serien els automòvils tipo sedán per a repartiment dels anys 30 a finals dels 50. La primera generació de furgonetes americanes varen ser les furgonetes compactes dels anys 60, el tamany dels quals seguia el model del Volkswagen Transporter. El model basat en el Corvair (Chevrolet Greenbrier) imitava inclús el disseny del motor atrasser refrigerat per aire. La primera generació de Ford Econoline (I-séries), basada en el Ford Falcon, tenia el morro pla i el motor montat entre i darrere dels assents davanters. El Dodge A100 tenia una disposició similar i podia estajar un motor V8. Chevrolet també va adoptar esta disposició. Les furgonetes Ford, Dodge i Corvair també es varen fabricar com a camionetes.
Les furgonetes estàndar o de tamany complet varen aparéixer en l'innovació de Ford d'alvançar el motor baix un capó curt i utilisar components de camioneta. L'estage de la cabina del motor a sovint es denomina caseta de gos. En el temps, varen evolucionar cap a morros més llarcs i formes més estilisades. El Dodge Sportsman (Dodge Ram) estava disponible en una extensió en la part atrassera del seu model de batalla llarga per a crear una furgoneta per a 15 passagers. Els vehículs s'han venut tant en models de càrrega com de passagers, aixina com en versions de chassis de furgoneta retallat per a que els fabricants de segona etapa fabriquen furgonetes de caixa, ambulàncies, autocaravanes i atres vehículs. Els fabricants de segona etapa també modifiquen la carrosseria del fabricant original per a crear furgonetes personalisades.
Dodge va posar fi a la producció de les seues furgonetes de tamany complet durant l'any 2003 i les va substituir per la Dodge Sprinter, que es basa en un patró de disseny europeu més eficient en térmens de consum de combustible (el furgó Mercedes-Benz Sprinter). Les versions típiques de la Sprinter són més altes que atres furgonetes, en un perfil més aerodinàmic en la part davantera. S'han adoptat principalment per a aplicacions de repartiment i autocaravanes llaugeres en cabina de furgoneta de Classe C.
Referències
- ↑
- ↑ furgoneta | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE
- ↑ ASALE (2024-07-08). «van | Diccionario de americanismos» (en es). «Diccionario de americanismos». Consultat el 2024-07-17.
- ↑ buseta | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE
- ↑ ASALE (2024-07-08). «buseta | Diccionario de americanismos» (en es). «Diccionario de americanismos». Consultat el 2024-07-17.
- ↑ Según el diccionario de El País, esta palabra hace referencia a vehículos largos y cubiertos destinados al transporte de equipajes, víveres o municiones.
- ↑ furgón | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE
- ↑ ASALE (2024-07-08). «furgón | Diccionario de americanismos» (en es). «Diccionario de americanismos». Consultat el 2024-07-17.
- ↑ combi | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE
- ↑ ASALE (2024-07-08). «combi | Diccionario de americanismos» (en es). «Diccionario de americanismos». Consultat el 2024-07-17.
- ↑ «Steyr Lkw 1922 bis 1940, Die Lieferwagen auf Pkw-Basis». Consultat el 2022-06-25.
- ↑ «Steyr 150 Lieferwagen - 1938 (A) - Jubiläumsausstellung "25 Jahre ÖGHK" im Technischen Museum in Wien». Consultat el 2022-06-25.