Berma
_Mehefin_(June)_2023_05_(cropped).jpg)
Una berma és un espai pla, rebanc, o barrera elevada que separa dos zones. L'orige de la paraula és el terme berm del neerlandés.[1]
En arqueologia una berma és espai nivellat entre un terraplé i el seu fos anexe o l'estret espai entre un terraplé i el seu fos i el terraplé extern.[2]
Història
En ingenieria militar migeval, una berma va ser un espai pla en la paret empinada que hi havia entre un parapete, o muralla defensiva, i el fos d'una fortificació.[1] Va ser pensat per a reduir la pressió del sol en les parets de la part excavada per a impedir el seu afonament. També va tindre com a fi que els rebujos tirats des de la fortificació o les enrunes despreses de la muralla o la pròpia fortificació durant una lluita no caigueren en el fos i aixina evitar la seua farcidura. La berma permetia, també, situar les bastides per a la posterior restauració dels danys.[3]
En la guerra de trincheres de la Primera Guerra Mundial, el nom es va aplicar a una funció similar en la vora d'una trinchera, que va servir, principalment, com un respal per al colze dels tiradors.
Us modern
En l'ingenieria militar moderna, berma ha aplegat a significar la paret de terra o herba o el parapete en sí mateixa. El terme es referix especialment a una paret de terra baixa adjacent a una sanga. l'excavació de la sanga (a sovint per una excavadora o vehículs d'ingenieria de combat) pot proporcionar la font d'a on es construïx la berma. Les parets construïdes d'esta manera són un obstàcul a la vehículs, inclosos la majoria dels vehículs blindats de combat, pero són fàcilment travessades per l'infanteria. Per la facilitat de construcció, estes parets es poden fer de centenars, o mills, de quilómetros de llarc.
Les bermas també s'utilisen per al control de l'erosió i sedimentaació per mig de la reducció del índex de escorrentía superficial. Les bermas o be reduïxen la velocitat de l'aigua, o be dirigixen l'aigua a zones que no són susceptibles a l'erosió, reduint aixina els efectes adversos de l'aigua corrent sobre la capa superficial del sol exposta.
Despuix del derrame de petròleu en 2010 per la plataforma Deepwater Horizon en el Golf de Mèxic, la construcció de bermas dissenyades per a evitar que el cru aplegara als fràgils chapulls de Luisiana (que pot podria resultar en una erosió massiva) es va propondre des del principi, i va ser aprovat oficialment pel governe federal a mitan de juny de 2010, despuix de numerosos fracassos per a frenar i contindre la fuga de petròleu en tecnologies més alvançades.[4]
En Espanya sol usar-se com a sinònim de voral i també designa a la franja de terreny sense pavimentar adjacent. Esta franja sol presentar una pendent cap a la cuneta de desaiguador. Segons la normativa de traçat del Ministeri de Foment, és el lloc a on se situa la senyalisació vertical i el sistema de contenció de vehículs (barrera guardarraíl).[5]
Vore també
Berma en el Viccionari.
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 (1989) Oxford English Dictionary (en anglés), Oxford, Anglaterra: Oxford University Press.
- ↑ Darvill, 2003, p. 46.
- ↑ Francisco de Paula Mellado (coord.) , 1851, p. 63
- ↑ CNN.com. «'Top Kill' fails, BP moves on 'to next option.'» (en anglés). Cnn.com. Consultat el 23 de juny de 2010.
- ↑ Pàgina oficial del Ministerior de Foment > Carreteres > Activitats i Servicis > Normativa tècnica > 06. Traçat
Bibliografia
- (2003) The concise Oxford dictionary of archaeology (en anglés), Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-280005-1.
- Francisco de Paula Mellado (coord.) (1851). Enciclopèdia moderna: diccionari universal de lliteratura, ciències, arts, agricultura, indústria i comerç, Volum 5, Madrit: Establiment Tipogràfic de Mellado, pp. 1083.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Berma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.