Excavació
En arqueologia, es denomina excavació al procés d'anàlisis de les estratigrafias naturals i antrópicas que es sedimentan en un determinat lloc. El procés d'excavació consistix en remoure els depòsits en l'orde invers a com s'han anat formant. Per este motiu cal comprendre en tot moment durant una excavació: 1. els llímits i la naturalea dels depòsits que configuren l'estratificació; 2. els processos formatius que han donat lloc a estos depòsits; 3. l'orde o la seqüència relativa en la que s'han format els depòsits.
Com es tracta d'una activitat destructiva (és dir, cada volta que es realisa una excavació es remouen i es destruïx la posició original dels depòsits) cal documentar i registrar en tota atenció els distints elements que componen l'estratificació d'un jaciment.
Fins a fa uns anys en la documentació arqueològica es prenien en consideració solament els estrats, construccions i atres elements dotats de materialitat. A partir de la contribució d'Edward Harris s'ha introduït la categoria d'unitat estratigráfica per a definir tant les accions estratigráficas que comporten una aportació de matèria (Unitats Estratigráficas positives), com l'aportació de la mateixa (Unitats Estratigráficas negatives).
Els objectes arqueològics solament són significatius en funció dels depòsits arqueològics en els que estan continguts, de tal manera que l'excavació no té com a finalitat recuperar restants enterrats —edificis, objectes o vestigis d'activitats humanes— sino construir una estratigrafia a partir de l'estratificació que de sentit a estos objectes.
Convé en primer lloc distinguir la classe de jaciment que es tracta d'excavar. En general, es pot distinguir entre els llocs de habitació i els llocs d'enterrament; en ocasions, habitacions i sepultures es presenten íntimament enllaçades. Cal estudiar, com a cas aparte, els jaciments en covas, per la forma especial en que a voltes s'han de practicar els treballs.
Excavacions en llocs de habitació
[editar | editar còdic]En les poblacions antigues es dona en freqüència l'existència en un mateix lloc de restants de diferents époques, per lo que és necessari precisar si existix estratigrafia. Són célebres els casos de la tossal d'Hisarlik, en la seua superposició de 10 poblacions en restants de totes elles; el de Susa en les seues tres ciutats, etc.
Superposicions tan complicades no apareixen en freqüència. En qualsevol cas, sempre que hi haja objectes que no semblen encaixar en un mateix periodo històric, convé fixar si tots apareixen en el mateix nivell estratigráfico, si hi ha diferències en la coloració segons la profunditat, etc. El millor método per a no perdre cap d'estes observacions consistix en obrir prèviament sangas profundes i estretes que apleguen fins a la terra verge i que donaran un tall vivent del jaciment.
És primordial respectar el restant de parets i habitacions, puix de la disposició dels mateixos es pot obtindre senyes tan importants com les mateixes troballes. L'observació de la tècnica de construcció, la disposició de les habitacions, etc., són a voltes senyes suficients per a determinar la data d'una construcció i el fi a que estava destinada. A l'excavació d'un edifici, seguix a voltes la seua reconstrucció. Esta pot llimitar-se a la conservació dels restants en solament colocar en el seu lloc certs elements que s'hagen pogut desplaçar, v. gr., alçar columnes caigudes, obrir portes tapiadas, etc. Atres voltes s'intenta tornar l'edifici a la seua primitiva forma i decoració. Llavors és quan cal obrar en suma cautela, puix és freqüent el cas de reconstrucció absurdes, anticientíficas i antiartísticas. Com a eixemple, el cas de les restauracions en Creta dels antics palaus premicénicos, la decoració pintada dels quals va ser censurada perque va consistir en refer-los casi totalment. Lo aconsellable és posar lo rescatat a l'abric de noves destrucció i fer les obres necessàries per a la preservació. Sobre les troballes, cal guardar separadament els procedents d'una mateixa cambra o recint fins a finalisat el seu estudi, puix a pesar dels removiment i mescles posteriors és provable que objectes trobats en un mateix lloc guarden relació.
Excavacions en sepultures
[editar | editar còdic]
Una excavació metòdica d'una sepultura es llimita a arreplegar els objectes que conté, observant la seua situació especialment respecte del cadàver, anotar la posició d'est, guardant tots els seus restants òsseus, i traçar la planta i l'alçat del sepulcro, anotant aixina mateix la seua tècnica constructiva. En els sepulcros d'incineració el treball se simplifica, puix es tracta d'observar l'estat de la cremació i, si és el cas, guardar les cendras. És de suma importància que en les sepultures que tenen una inscripció, esta siga conservada i interpretada. De la mateixa manera, en les sepultures medievals l'estudi dels escuts i emblemes heràldics és suficient en freqüència per a datar un sarcòfec i determinar la família i moltes voltes la personalitat de l'inhumat. És imprescindible alçar plans de conjunt de les necròpolis.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Excavación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.