Hisarlik

Hisarlik

Hisarlik o Hissarlik (Hisarlık: Lloc de la fortalea) és, en l'actualitat, el nom turc del tossal a on s'assentava l'antiga ciutat de Troya, també coneguda com Ilión, i localisada en lo que ara és Turquia (coneguda per mig de l'història com Anatolia). Hisarlik és el topònim de la moderna província de Çanakkale, corresponent a un emplaçament arqueològic situat aproximadament a 6,5 km del mar Egeo i equidistant de l'estret de Dardanelos. El redescubrimiento de Troya des de les seues ruïnes és una història de proporcions heròiques comparables a l'història èpica de l'antiga Troya, ciutat que havia segut destruïda molt temps arrere. El lloc arqueològic va ser identificat en la Troya homérica des de el XIX, encara que permaneixen numeroses incertituts.

L'emplaçament arqueològic de Hisarlik és conegut en els círculs de món arqueològic com una montanya artificial, constituïda a través dels anys per les ocupacions posteriors des de l'assentament original. La montanya de Hisarlik, que medix sobre uns 30 metros d'altura, va ser identificada com el possible antic emplaçament de Troya per un gran número d'arqueòlecs aficionats en la primerenca época de 1800. El més dedicat d'ells va ser Frank Calvert, el pioner treball del qual va ser ensombrecido per l'ara famós arqueòlec aficionat Heinrich Schliemann en la década de 1870. En 1998, el lloc arqueològic de Troya va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco.

Geografia

Situada en la vora d'una veta que proyecta al Egeo entre els Dardanelos i el golf de Edremit, el qual va ser conegut en l'antiguetat com Troas, Hisarlik va ser una de les moltes chicotetes civilisacions que varen conseguir assentar-se i prosperar en Anatolia. Estudis paleogràfics sobre Hisarlik portats a terme per John C. Kraft, director del Departament de Geologia de l'Universitat de Delaware i els professors de l'Universitat d'Ankara, Ilhan Kayan i Oğuz Erol, indicaven un ambient favorable per a l'existència d'un assentament cap a 8000 a. C., quan la baixada del nivell de la mar va deixar terres fèrtils per a poder cultivar-les, i zones aquàtiques poc profundes pero que podien ser navegables.

Assentaments humans en la regió

Gràfic de les capes del lloc.

Les muralles del castell de Troya VI en els restants de la torre en el costat este del complex

En una atra part de Anatolia hi ha abundants evidències arqueològiques d'una cultura Neolítica floreciente a lo manco de 7000 anys a. C. Podria haver segut el primer assentament urbà en tot lo món (datat en 6500 a. C.), i ha segut descobert en Çatalhöyük en el Konya Ovasi (Konya Basin). Les evidències procedents de la cova de Karain, prop de Anatolia, nos mostren un assentament humà en la regió de per lo manco fa 25.000 anys d'antiguetat.

Mentres, els registres arqueològics nos han dit molt sobre les ruïnes, revelant-nos chicotets detalls dels humans que varen construir la ciutat de Troya i que la varen tornar a reconstruir en posteriors ocasions. El registre històric de Troya està presente en els poemes épicos d'Homero i habitants que vivien en un món de héroes i deus les identitats dels quals i històries varen formar part de la tradició oral de la regió durant sigles ans que el gran poeta grec nos parlara d'ella en els seus versos. Homero, no obstant, no va ser contemporàneu d'esta història. No sorprén que el context històric épico en la Ilíada i en la Odissea no està tan clar com es desijaria. A lo llarc de l'història s'han realisat varis intents per a identificar els orígens de Troya.

En 1946, un historiador americà, Carpenter, va argumentar que la guerra troyana, llunt de ser un event històric, va anar més be una síntesis de molts events que varen ser arreplegats de persones a lo llarc dels sigles. En l'Ilíada, la paraula més comunament usada per a la ciutat dels troyanos no és Troya sino Ilión. Carpenter va vore açò com una evidència de la possibilitat de que Troya no era realment el nom de l'assentament, pero que sí va ser el nom d'un àrea habitada pels troyanos. Els grecs tenien una llegenda sobre la guerra contra els troyanos, pero hi hauria desacort sobre el lloc en a on varen viure els troyanos. A lo manco un grup de grecs els varen situar en un lloc cridat Teutrania en l'àrea coneguda com Misia.

Vore també

• Tróade