Espoli arqueològic i artístic

Espoli arqueològic i artístic

Restants de ceràmiques a l'aire, en un jaciment arqueològic espoliat.

Es denomina espoli, saqueig o pillage arqueològic i artístic al delicte consistent en l'expropiació del patrimoni històric, arqueològic i artístic per part de professionals en afany de lucre, per coleccionistes, per arqueòlecs aficionats i inexpertos, anticuarios sense escrúpuls o turistes, sense el permís ni l'informació prèvia de les autoritats civils i gubernativas dels llocs saquejats ni respecte per les lleis de protecció de bens culturals.

Història

El saqueig del patrimoni artístic s'ha portat a terme en tots els temps i per tot tipo de gents, inclús en autorisació dels governs nacionals per a abastir els museus, puix en tot temps ha existit el coleccionisme. Els romans varen ser uns grans coleccionistes d'antiguetats gregues. A partir de el III a. C. els rics conquistadors varen començar a formar coleccions i varen participar en una primera fase del pillage a gran escala de la Grècia Clàssica. En l'Edat Mija i despuix del pillage dels bàrbars, les antiguetats no varen suscitar tanta admiració. El tràfic d'objectes culturals, no obstant, va continuar. Un primer gabinet d'antiguetats es va formar en el XII en Roma. En Venècia un fort comerç d'antiguetats, en part d'orige oriental, es va desenrollar des de el XIV. La reunió de coleccions no naix, puix, en el Renaixença i el Humanisme, encara que es revitalisa fortament en estos dos moviments, pero ara estés també a l'antiguetat romana. L'afició va començar primer entre els humanistes i erudits, pero després es va estendre als príncips i mecenes de la noblea. En 1509 Francesco Albertini escriu el seu Opusculum de mirabilibus novae et veteris Urbis Romae, imprés a l'any següent, al que varen seguir obres paregudes de Flavio Biondo, Andrea Fulvio, Lucio Faune o el opúsculo d'Andrea Palladio L’Antichità vaig donar Roma, i en la primera mitat de el XVI s'escomencen a buscar estàtues per tota Roma i se susciten en est motive rivalitats enconadas entre les més renombradas famílies de la noblea local. El mercadeo d'estos bens florix i els preus s'eleven considerablement. Francisco I de Médici dedica un pabelló de la seua casa per a fer-se en ell una Roma del nort i la major part de les corts d'Europa seguixen este eixemple.

En el XVII s'obri el periodo dels grans viages, especialment a Grècia. El coleccionisme és entés com un acte de prestigi per part d'aficionats i de príncips, a voltes animat per un verdader desig de conéixer l'Antiguetat. Els viages aumenten més en el XVIII. S'estén la costum en les universitats de fer un «grand tour» mediterràneu despuix dels estudis universitaris per a deprendre idiomes i iniciar coleccions. S'anuncia l'era del viage romàntic. Les potències europees envien missions a Grècia en busca de medalles i d'estàtues. Sorgix al mateix temps en Itàlia la "Etruscomanía" en el descobriment de grans i riques necròpolis. L'arqueologia romana es reforça en les excavacions d'Herculano (1738) i Pompeya (1748).

Al final de el XVIII i començ de el XIX la demanda d'antiguetats per part dels estats i els coleccionistes es fa tan gran que es creen els grans museus, com per eixemple el British Museum (1753), un dels més polèmics i criticats (junt al Museu del Louvre) per la forma en que va conseguir fer-se en un ric patrimoni. Molts països com Grècia, Egipte o Nigèria es consideren espoliats per Anglaterra i demanen la devolució de les obres d'art al seu lloc d'orige. També el Museu Napoleònic en 1801, la Gliptoteca de Munich en 1830, etc. En 1796, quan Bonaparte es llança a la campanya d'Itàlia, saqueja les obres artístiques i antiguetats del Renaixença i convoca als artistes en una comissió del Directori per a triar lo que deu ser dut a París en el seu pillage sistemàtic. Fins al mateix Papa va cedir moltes obres d'art i antiguetats. Este botí va aplegar a París en 1798. La campanya d'Egipte (1798-1800) va obrir la porta d'una nova civilisació als museus europeus, pero esta volta Bonaparte va incloure en el seu pillage a arqueòlecs, científics i erudits com Champollion, la «Commission dones sciences et dones arts» composta per més de 170 especialistes: astrònoms, meges, botànics, escritors, compositors, impressors, orientalistes, dibuixants... Sorgixen els diplomàtics-arqueòlecs-mercaders que abastixen els grans museus europeus. Com en Grècia no hi ha un poder polític sòlit durant la primera mitat de el XIX, continua l'espoli. És el cas del desmontage dels frisos del Partenón per lord Thomas Bruce Elgin (1801), llavors embaixador de Gran Bretanya en Constantinopla davant l'Imperi otomà. l'Independència de Grècia canvia les coses: la jove nació promulga una llei per a protegir el seu patrimoni artístic.

Es creen els primers museus nortamericans (el Metropolitan Museum de Nova York i el Boston Museum of Fine Arts en 1870), i sorgix una nova demanda d'antiguetats clàssiques i, també, d'Arqueologia precolombina. Les desamortisació originen l'abandó o venda d'alguns llocs i objectes artístics religiosos, per la qual cosa el patrimoni cultural es dispersa. Els turistes reemplacen als humanistes, els artistes, els diplomàtics i els aventurers. A la caiguda de l'imperi otomà marchen els arqueòlecs a buscar nous tesors. Heinrich Schliemann, un coleccioniste, desentierra Troya i es du el cridat Tesor de Príamo sense permís. L'arqueologia troba en el XX una metodologia científica per a datar la cronologia de les peces i escomença a ser especialment sensible el saqueig inexperto dels bens culturals. Les llegislacions establixen la protecció i els controls estrictes d'exportació de bens culturals. Sorgixen les primeres conferències i convencions internacionals per a posar vedat al pillage sistemàtic. Els beduinos trenquen i destrossen un ben tan important descobert en un saqueig com els Manuscrits de la Mar Morta... per a vendre-ho millor. Durant la Segona Guerra Mundial, els nazis varen espoliar els museus i les coleccions de tota Europa; en Iraq es va fer un espoli molt semblant. Des d'Heinrich Schliemann i Mortimer Wheeler no ha canviat res la destrucció inexorable de les senyes arqueològiques. Segons Interpol i Scotland Yard, el mercat d'art furtat i d'antiguetats espoliades representa una sifra astronòmica de dólars i constituïx la segona gran font de criminalitat organisada despuix del tràfic de droga, a pesar de les convencions internacionals i les prens de posició de numeroses associacions professionals i acadèmiques. El pillage continua i aumenta sense parar, en métodos moderns com els detectors de metals i els buldòzers, aprofitant-se de la pobrea d'alguns països o en empreses sanceres més o menys llegals o paralegales dedicades a este comerç, en particular si es tracta d'arqueologia submarina. Els "Indiana Jones" actuals destruïxen tot lo que toquen en la seua impaciència i la seua falta de preparació, i perden per a sempre objectes que podrien suministrar una valiosa informació sobre el passat. Tals objectes poden permanéixer no catalogats, no estudiats i inaccessibles. Els jaciments arqueològics es degraden a una velocitat cada volta més gran i ningú els vigila ni estudia. Els pobres tombaroli (Itàlia), buscaídolos (Índia), esteleros (Guatemala) i huaqueros (Perú) fan una professió de l'espoli arqueològic i artístic. Els museus a voltes deixen aparte els seus escrúpuls morals. I el pillage s'aceba especialment en els jaciments menys estudiats, com els africans i els hispanoamericans.

Llegislació espanyola

• Llei 1911, de 7 de juliol, coneguda també com la Llei d'Excavacions Arqueològiques.
• Llei 1915, solament per a tutelar els monuments.
• Llei 1926, per a solucionar els abandons de monuments i de la seua venda per particulars.
• Llei 1933, per als espolis i deterioració dels bens immobles del Patrimoni Històric Espanyol.
• Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol
• Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Còdic Penal
• Llei Orgànica 12/1995, de 12 de decembre, de Repressió del Contrabando
• Llei 22/1998, de 28 de juliol, de Costes
• Llei 27/1992, de 24 de novembre, de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant
• Llei 60/1962, de Salvament i Troballes
• Real Decret 111/1986, de 10 de giner, pel que es desenrolla parcialment la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol (modificat pel Real Decret 64/1994).
• Real Decret 1471/1989, d'1 de decembre, pel que s'aprova el Reglament General per al desenroll i eixecució de la Llei 22/1988
• Real Decret 1112/1992, de 18 de setembre, pel que es modifica parcialment el Reglament General per al desenroll i eixecució de la Llei 22/1988
• Decret 168/2003, de 17 de juny, pel que s'aprova el Reglament d'Activitats Arqueològiques.

Vore també

• Espoli napoleònic en Espanya - Invasió francesa de Sevilla
• El descobriment de l'art antic
• Espolie artístic nazi

• Estudis de història de l'art en Espanya
• Huaqueo
• Robo de tombes
• Saqueig arqueològic en Iraq
• Destrucció del patrimoni cultural per Estat Islàmic
• Robo d'art

Bibliografia

• GRACIA ALONSO, F.; MUNILLA CABRILLANA, G. 2002. "L'espoli arqueològic. El història arrebatada". Clío, 11 (setembre de 2002), págs. 70-75.
• QUEROL, M. A.& MARTÍNEZ, B. (1996): La Gestió del Patrimoni Arqueològic en Espanya. Madrit. Aliança Editorial
• VV. AA. (2000): Obres d'Art Recuperades per la Guàrdia Civil. Madrit. Caixa Espanya
• VV. AA. (2002): La protecció del Patrimoni Arqueològic contra l'espoli. Junta d'Andalusia. Conselleria de Cultura. Sevilla.
• CATALÁN, C., "20.000 llegües d'espoli submarí", El Temps, 19-2-1996, pp. 62-67.
• GIANFROTTA, P. A., "Comerci i pirateria: prime testimonianze archologiche sottomarine", MEFRA, 93, 1981-1, pp. 227-242.
• MARTÍNEZ, B., "Anàlisis i propostes sobre l'espoli del patrimoni arqueològic", Bol. MAN, XIV, 1996, pp. 187-194.
• PAYERAS. M., SEBASTIÀ, J., VIADEL, F., "Lladres molt exquisits", El Temps, 601, 25/12/1995, pp. 24-30.
• CORTÉS RUIZ, A. (2002): Actuacions policials contra espolis arqueològics, La protecció del patrimoni arqueològic contra l'espoli, Junta d'Andalusia, Sevilla: 61-78.
• Curs: Protecció del patrimoni arqueològic, dirigit als cossos i forces de seguritat de l'Estat, (Múrcia, 1994). Regió de Múrcia, Múrcia, 1996.
• FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1983): Cinquanta anys, 50 anys de protecció del Patrimoni Històric-Artístic. 1933-1983, Ministeri de Cultura, Madrit: 7-10.
• GARCÍA CALDERÓN, J. M. (2001): "La protecció penal del patrimoni històric moble". En M. García i L. M. Riera Yanes (eds.): La policia del Patrimoni Històric. Prevenció, persecució i sanció de les infraccions contra el Patrimoni Històric moble en Espanya, serie “Trobades de primavera en El Port”, nº 5. El Port de Santa María: 7-38.
• GARCÍA CALDERÓN, J. M. (2016): "La defensa penal del Patrimoni arqueològic". En Monografies de dret penal, Editorial Dykinson, Madrit, 2016.