Marbres de Elgin
Els marbres de Elgin és el nom en que es coneix en Anglaterra a una extensa colecció de marbres procedents del Partenón d'Atenes.
Durant la Guerra de la Morea els turcs varen fer del Partenón un polvorí; en setembre de 1687, en esclatar les municions, la major part de l'edifici va ser destruït, i aproximadament el 60% dels relleus i estàtues varen caure al sol,[1][2] a on varen permanéixer durant cent catorze anys. En este periodo els ripios de les danyades estàtues de marbre que es formaven en els voltants del Partenón eren arreplegats per a polvorisar-los i cremar el marbre com a matèria primera en forns de fabricació de ciment.[3] Lord Elgin, embaixador anglés en Constantinopla, va conseguir de l'emperador un firmán que li va permetre rescatar del domini turc les escultures supervivents, per mig de grans despeses personals, entre 1800 i 1812, i salvaguardar-les en Londres. Elgin, en dificultats financers, les va vendre al govern en 1816, per una fracció de lo que li havia costat rescatar-les.
Des de 1839 els marbres s'exponen en una sala del Museu Britànic de Londres.[4]
Contingut de la colecció
En total, la colecció representa més de la mitat de les escultures decoratives del Partenón: 75 metros dels casi 160 que tenia el friso original; 15 de les 92 metopas; 17 figures parcials dels frontones aixina com atres peces d'arquitectura.
Les adquisicions de Elgin incloïen també peces d'atres edificis de l'Acrópolis ateniense: l'Erecteión, reduït a ruïnes durant la guerra d'independència de Grècia (1821-1823), els Propileus i el Temple de Atenea Niké.
Els marbres de Elgin inclouen, per tant, algunes estàtues procedents dels frontones, les metopes que descriuen enfrontaments entre lápitas i centauros, aixina com el friso del Partenón que decorava la part interior del temple.
En l'actualitat, aproximadament dos terceres parts del friso estan en Londres i el restant permaneix en Atenes i dispers en atres museus. El friso es creu que representa la processó de les panateneas, una processó en la que participaven tot el poble d'Atenes per a dur a la deesa Atenea un peplo de llana recent teixit, en recort d'époques antigues en les que les escultures dels deus duyen robages reals en lloc d'estar tallats.
La processó del friso termina a l'est del Partenón i representa als deus grecs assentats a cada costat del temple en els seus sirvientes en el centre. Esta secció del friso està encara en restauració, treball que compartixen Londres i Atenes.
Polèmica sobre la seua ubicació
Lord Elgin no va ser el primer, ni l'últim, en dispersar elements històrics de les seues localisacions originals. El Museu Britànic posseïx també atres fragments d'escultures del Partenón adquirides d'atres coleccions i que no estan relacionats en Elgin.[4]
Existix un profunt debat sobre lo que es tenia que haver fet en els marbres. Si ben el motiu de Elgin era protegir-los d'un ambient contaminat, molta gent, especialment el govern grec, considera que es deurien tornar a Atenes per a ser expostes en el Museu de l'Acrópolis.[5] El Museu Britànic declara tindre dret a conservar i expondre els marbres a pesar de que Elgin va falsificar un permís del sultà per a obtindre-ho (hi ha més detalls en la versió en anglés d'este artícul). La posició grega fa referència a l'integritat del monument, ya que els marbres no són peces independents sino que varen ser arrancades, desmembradas d'un únic monument.[4]
Celebritats, com Stephen Fry, i autors, com Christopher Hitchens i Catharine Titi, s'han pronunciat a favor de la repatriació dels marbres a Atenes.[6]
Vore també
Referències
- ↑ Theodor E. Mommsen, The Venetians in Athens and the Destruction of the Parthenon in 1687, American Journal of Archaeology, Vol. 45, No. 4 (October – December 1941), pp. 544–556
- ↑ Chatziaslani, Kornilia. «Morosini in Athens». Archaeology of the City of Athens. Consultat el 2012-08-14.
- ↑ Casey, Christopher (2008-10-30). «"Grecian Grandeurs and the Rude Wasting of Old Clave": Britain, the Elgin Marbles, and Post-Revolutionary Hellenism». Foundations. Volume III, Number 1. Archivat des de l'original, el 13 May 2009. Consultat el 2009-06-25. «the statues that had fallen off the sanctuary were burned for llime to make the mortar used in the modern buildings that dotted the Acropolis»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Cóm i quàn varen aplegar els frisos del Partenón d'Atenes al Museu Britànic (i el històrica lluita de Grècia per recuperar-los)». BBC News (5 de decembre de 2021).
- ↑ «Grècia demana la tornada de totes les parts del Partenón que hi ha pel món». AS (5 de giner de 2022).
- ↑ Titi, Catharine (2023). The Parthenon Marbles and International Law, Springer. ISBN 978-3-031-26356-9.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mármoles de Elgin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.