Panateneas
Els Jocs Panatenaicos o Panateneas (en grec antic Παναθήναια/Panatếnaia) eren un cicle de festes religioses, artístiques i deportives, que es portaven a terme tots els anys en Atenes dedicades a la deesa Atenea Poliada (protectora de la ciutat), i que tenien lloc durant alguns dies del més de hecatombeón (primer més en el calendari àtic) equivalent a finals del més de juliol actual o principis d'agost. Eren les celebracions religioses més antigues i importants d'Atenes.
Per una atra part, i cada quatre anys, se celebraven les Grans Panateneas que duraven més que les anuals i que eren les més prestigioses i apreciades pels ciutadans d'Atenes, similars, en importància, als Jocs Olímpics o els Jocs Panhelénicos. Ademés hi havia desfilades militars des del Ceràmic fins a l'Acrópolis passant pel Àgora.
Orige mític
[editar | editar còdic]Segons una tradició, el mític rei Erictonio, despuix de convertir-se en rei d'Atenes, va erigir una estàtua de fusta de Atenea i va instaurar la festivitat de les Panateneas.[2] No obstant, una atra versió relatada per Plutarco dia que la Panatenea, concebuda com un sacrifici comú, havia segut instaurada per Teseo.[3] Segons Harpocración, les festes s'havien denominat anteriorment Ateneas.[4]
Per una atra part, l'alusió que fa Homero a una festivitat en Atenes a on se sacrificaven bous i corders en un temple que Atenea compartia en Erecteo és considerada com una primera alusió a les Panateneas.[5][6]
Events
[editar | editar còdic]Els actes principals que tenien lloc en les Panateneas anuals eren la processó, els sacrificis i la festa nocturna i ademés es desenrollaven algunes competicions solament per a atenienses entre les que segons pareix figuraven una dansa de hòmens armats, una carrera d'antorches i el concurs de bellea masculina conegut com evandria.[7] En les Grans Panateneas, ademés d'estos mateixos actes, es desenrollaven atres competicions atlètiques, ecuestres i artístiques en les que podien participar atres grecs no atenienses.
Competicions
[editar | editar còdic]
Sobre la base d'un festival anterior del que es no es coneixen a penes detalls, les Grans Panateneas varen ser remodelades o creades en 566 a. C., baix l'arcont Hipoclides o, segons atres fonts, per Pisístrato.[5] Esta reorganisació, inspirada en els Jocs Píticos, incloïa competicions deportives ademés de certàmens de poesia i música.
Hi havia competicions que eren exclusives per als atenienses i atres obertes per a tots els grecs. Entre estes últimes, s'incloïen carreres (estadi, diaulo, dólico i carreres de hòmens armats), pugilato, lluita, pancracio, pentatlón, llançament de javalina a cavall i carreres de cuadrigas de molt diverses modalitats. Els vencedors dels certàmens artístics (recitat i música) eren premiats en una corona d'or i en diners mentres els guanyadors de les carreres rebien com a premi ánforas panatenaicas que contenien oli d'oliva procedents de les oliveres sagrades d'Atenes. Les ánforas estaven cinceladas per un costat en l'image de la deesa i per l'atre en un gravat del vencedor de la prova. Ademés, figuraven dos columnes en dos galls sobre elles posteriorment substituïts per Victòries aladas, aixina com l'inscripció ΤΟΝ ΑΘΕΝΕΘΕΝ ΑΘΛΟΝ, que indicava que formava part dels premis d'Atenes.[8][7]
Els jocs reservats als atenienses incloïen una carrera en antorches (represa pels relleus d'antorcha dels Jocs Olímpics moderns) que partia des del santuari de l'Acadèmia, situat a 1500 metros fòra de la muralla, en l'altar de la qual s'encenien les antorches. El seu recorregut passava pel cementeri del Ceràmic, entrava per la porta Dípilon, passava pel Pompeion, creuava tota l'àgora d'Atenes a lo llarc de la via panatenaica i concloïa en l'Acrópolis.[9] Una atra modalitat era la carrera de carros coneguda com la dels apóbatas, en la que en un moment donat el apóbata devia botar del carro i acabar la carrera a peu o be, segons atres autors, desmontar i tornar a montar en el carro en diversos moments.[7] Atres competicions tribals reservades solament per a atenienses incloïen batalles de cavalleria (antipasia), regates, la dansa pírrica (aparentment eixercicis militars en música) i l'evandria (un concurs de bellea entre els atletes). Els guanyadors d'estes competicions rebien premis en metàlic i animals.[10]
A lo manco des de el VI, tant les competicions atlètiques com les poètiques, les musicals i les hípicas es desenrollaven en l'àgora. En el 446 a. C. els concursos de música i de recitat es varen traslladar al odèon. En el IV des de l'época del Licurgo els concursos atlètics varen passar a realisar-se en l'Estadi Panatenaico (l'ubicació del qual és objecte de debat) i provablement també des de el IV les competicions hípicas tenien lloc en el hipòdrom ubicat en el demo d'Equelidas, pese a que algunes competicions seguien celebrant-se en l'àgora en el II[11]
Les proves i els concursos estaven organisats i supervisats per dèu magistrats especials que s'elegien cada quatre anys, els athlotétes. Estos magistrats també s'encarregaven d'organisar la processó, de garantisar que el peplo fora elaborat i de l'entrega de les ánforas en oli als vencedors.[12]
La processó
[editar | editar còdic]
La processó, que es desenrollava el dia 28 de Hecatombeón, era l'acte més important de la festa i els seus fins fonamentals eren l'ofrena del peplo (vestidura àmplia i sense mànegues, en plecs escalonats) a Atenea i la conducció de les víctimes (bous i ovelles) als sacrificis. Segons l'opinió majoritària, el motiu d'este ritual era la celebració de la victòria dels deus en la Gigantomaquia i per això es representava este event mític en la tela.[7] El peplo era teixit, durant molts mesos, per les arréforos i les ergástinas, a voltes ajudades per esclaves[7] i era portat per les ergástinas o per les arréforos[13] en la solemne processó que partia des del Ceràmic o, segons atres fonts, des del Leocoreo (o des del Pompeion, a partir de fins de el V) i recorria la ciutat a través de la via Panatenaica fins a l'Acrópolis, a on es trobava l'altar de Atenea Polias.
La participació en esta processó significava un gran honor. Ademés de les ergástinas i les arréforos, en la processó anaven els organisadors (cridats hieropes en les panateneas anuals i athlotetes en les grans Panateneas), arconts, alts càrrecs militars, vells en branques d'olivera (talóforos), músics, portadores de cistelles (canéforas), portadors de cànters (hidrióforos), persones que duyen cadires, parasols i pastiços de mel i representants del poble. És també possible que participaren també persones en armes (cavallers i hoplitas).[14][5]
En algun moment del periodo clàssic es va introduir en la processó l'anomenada «nau panatenaica», un barco al que se li colocava el peplo com si fora una vela.[15] També es varen incorporar a la processó alguns metecos, clerucos, colon i aliats.[15]
Les diferències principals de la processó de les Panateneas anuals en la de les Grans Panateneas sembla que solament eren que en les primeres no figurava ni la nau panatenaica ni els representants de les cleruquías.[16] Esta processó va continuar celebrant-se fins a l'any 395 d. C.
Sacrificis i convit
[editar | editar còdic]El festeig terminava en grans sacrificis en honor d'Atenea Polias, de Atenea Niké, de Atenea Higía i uns atres de contingut misteriós realisats en l'Antic temple de Atenea.[17] Durant una sola festivitat, les víctimes sacrificades varen aplegar a ser més de 250. Despuix, la carn dels animals sacrificats es menjava durant un gran convit en el demo del Ceràmic[18] que tancava de nit el festival.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pròpiament, l'au nocturna que representa a Atenea és el mochuelo, que el seu nom científic és Athene noctua.
- ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica III,14,6.
- ↑ Plutarco, Vida de Teseo 24.
- ↑ Harpocración, veu Παναθήναια.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Valdés Guia, Miriam (2008), el_s.VI_a.C._Madrit_Anexos_de_ILU_Revista_de_Ciències_de_les_Religions_2008_274_p%C3%A1g._ISBN_978-84-669-3063-5 El naiximent de l'autoctonía ateniense: cults, mítos cívics i societat de l'Atenes del s. VI aC., pp.125-136, Madrit: Universitat Complutense, ISBN 978-84-669-3063-5.
- ↑ Homero, Ilíada II,550. Un atre passage de la Ilíada (VI,288) relata una ofrena d'un mant per a Atenea, encara que esta es desenrolla en el temple de Troya.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 (2016).Universitat de Múrcia.
- ↑ De l'Anou M.E., 2005, p. 59-62.
- ↑ -De l'Anou Pérez M.E., 2005, p. 114.
- ↑ De l'Anou M.E., 2005, p. 62.
- ↑ -De l'Anou Pérez M.E. y 2005, p.106.
- ↑ Aristóteles, Constitució dels atenienses 60.
- ↑ Denis, Patricia (2009), Els services religieux feminins en grece de l'epoque clasique à l'epoque imperial (en francés), p.49, tesis doctoral, Université Lumière Lió 2.
- ↑ De l'Anou M.E., 2005, p. 52-53.
- ↑ De l'Anou M.E., 2005, p. 53.
- ↑ -De l'Anou Pérez M.E. y 2005, pp.115.
- ↑ Bruit Zaidman, Louise i Schmitt-Pantel, Pauline, La religió grega en la polis de l'época clàssica, pp.92-93, Madrit: Akal (2002), ISBN 84-460-1698-2.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- De l'Anou Pérez, María Eugenia(2008).Gerión.26(1)
- 255-265.
- Comesaña López, Ana María. Estudie sobre la fiesta i el cult grecs en les Vides paraleles de Plutarco, p. 112.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Panateneas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.