Hecatombeón

Hecatombeón era un dels dotze mesos del calendari ateniense.

Quan començava pel primer més de hivern, gamelión, el nostre més de giner, hecatombeón era el sèptim més. Es va convertir en el primer més de l'any àtic per la reforma que va portar a terme Metón d'Atenes l'any 432 abans de nostra era, dèu mesos poc més o menys abans del principi de la guerra del Peloponeso. L'any civil dels atenienses, des d'esta reforma començava, puix, en la primera lluna que seguia al solstici d'estiu, pel més hecatombeón, al com corresponien en el calendari romà el fi de juny i principis de juliol. Era un més ple, (πληρής), és dir, de trenta dies, es dien buits (κοῖλος) els mesos de vintinou dies. En este sistema de tant en tant era necessari afegir un més intercalar, un més tretzé, per a posar l'any llunar d'acort en el moviment del sol i les estacions.

Este més es dia aixina a causa del gran número d'hecatombes que s'immolaven en esta época de l'any en reconeiximent de les recolecció. El seu primer nom hauria segut Κρόνιος o Κρόνιων, derivat de les Κρόνια, festes que se celebraven llavors en honor de Crono, Κρόνος.

A este més ateniense corresponien el més corintio πάνεμος pánemos, i entre els macedonios δαίσιος.

Referències

• Enciclopèdia moderna: diccionari universal de lliteratura, ciències ..., 1864