Canéfora
Les canéforas (del grec κανηφόρος, portadora de canasto) eren jóvens vérgens de naiximent distinguit, que en les festes de les Panateneas duyen canastos que contenien un gavinet sacrificial i ordi sagrat per a abocar sobre l'altar i sobre les víctimes dels sacrificis.[1]
Aixina mateix, hi havia canéforas en les festes d'Hera d'Argos, de Artemisa de Siracusa,[1] i de Dioniso en Atenes,[2] entre unes atres. En Atenes també feyen funcions de canéfora les jóvens casaderas rendint cult a Artemisa per a que la deesa no es venjara per la pèrdua de la virginitat.[3]
Els testimonis epigràfics i lliteraris no aclarixen algunes de les seues característiques. En les Panateneas i en les Pitias hi havia vàries canéforas pero és possible que en les demés festivitats poguera haver una sola canéfora per a dur els materials per als sacrificis.[4] D'un passage d'Aristófanes es infiere que hi havia quatre fases en l'educació de les chiquetes de bona família: als 7 anys eren arréforas i deprenien a teixir; als 10, alétrides i deprenien a fer el pa; a una edat indeterminada, orsoes que dansaven en el santuari de Artemisa de Braurón i quan ya estában completament desenrollades i preparades per al matrimoni, canéforas. Ademés, quan eren canéforas se'ls otorgava un distintiu format per un collar de figues seques.[5][6] S'ha senyalat que l'eixercir de canéfora, ademés de ser un honor per a la seua família i de tindre una funció en el ritual religiós, tenia també la funció social de mostrar als espectadors masculins a una jove que està preparada per a casar-se.[7]
Famoses canéforas
[editar | editar còdic]En la mitologia, Oritía i Herse eren germanes que, segons una de les versions del mit, eixercien la funció de canéforas quan varen ser raptades per Bóreas i Hermes.[1][8] Per una atra part, en época històrica, es contava que la filla de Pisístrato havia segut besada en públic i després raptada mentres feya de canéfora.[1][9] Ademés, un dels motius de que els tiranicidas assessinaren a Hiparco era que este havia humiliat a Harmodio de la següent forma: despuix d'invitar a una de les seues germanes per a ser canéfora, després la va despedir dient que no el havia invitat perque no la creïa digna de tal honor.[10]
En l'art
[editar | editar còdic]Les canéforas apareixen representades en pintures realisades sobre recipients de ceràmica i també en escultures. En l'art de l'época arcaica eren reconegudes principalment per la canastra que duyen sobre el cap, pero a partir de el V li les reconeix també per vestir en un característic mant festiu llarc que penjava sobre els seus muscles.[11]
Alguns autors han identificat a dos de les figures esculpidas en la zona oriental del friso del Partenón com canéforas (I 50-51).[12]
Les cariátides són columnes modelades en forma de dòna el nom de la qual s'associa en esclaves procedents de Caria. No obstant, una de les hipòtesis que s'han barallat sobre el seu significat és que representen a canéforas, que realisaven funcions rituals en honor a Artemisa, ya que estes estàtues tenen un cojinete sobre els seus caps semblat a una canastra.[13]
Per una atra part, Cicerón parla en un dels seus discursos de dos famoses estàtues de bronze anomenades canéforas treballades pel célebre artiste Policleto que Verres es va dur de Mesina a Roma.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Amelia Urrutibeheity (1999), Les deeses gregues del matrimoni, pp.68-69, en revista Stylos n.º 8.
- ↑ Aristófanes, Els acarnienses 242.
- ↑ Mónica Durán Manyes (2009), Dònes i deeses en Teócrito, p.311, tesis doctoral, Madrit: Universitat Complutense, ISBN 978-84-692-7605-1.
- ↑ Mónica Durán Manyes (2014), Les dònes en els Idilis de Teócrito, pp.305-306, Saragossa: Prenses de l'Universitat de Saragossa, ISBN 978-84-16028-30-6.
- ↑ Aristófanes, Lisístrata 638.
- ↑ Mónica Durán Manyes (2009), Dònes i deeses en Teócrito, p.312.
- ↑ Pierre Blulé (1987), La fille d'Athènes, pp.307-308 (en francés).
- ↑ Ovidio, Metamorfosis II,711.
- ↑ Diodoro Sículo IX,37,1; Polieno V,14.
- ↑ Tucídides VI,56.
- ↑ Roccos, Lindo Jones (1995), The Kanephoros and Her Festival Mantle in Greek Art, en American Journal of Archaeology (en anglés), vol. 99, no. 4, pp. 641–66.
- ↑ Hoff, Ralf von donen (2008), Images and Prestige of Cult Personnel in Athens between the Sixth and First Centuries BC (en anglés) (Image i prestigi dels membres del cult en Atenes en els sigles VI i V a. C.), en Practitioners of the Divine: Greek Priests and Religious Figures from Homer to Heliodorus.
- ↑ Beatriz Quintero, Les cariátides del Erecteión: el cos humà com a soport en l'arquitectura clàssica , p.4.
- ↑ Cicerón, Verrinas IV,3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canéfora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.