Arréforas
Les arréforas o arréforos[1] (Plantilla:Lang-grc) eren chicones vérgens d'entre sèt i onze anys que vivien en l'Arreforión (Acrópolis d'Atenes). En la festivitat de les Arreforias,[2] consagrada a la deesa Atenea Polias, duyen sobre els seus caps en unes cistelles, lo que els donava la sacerdot d'esta deesa. Segons Pausanias ningú sap de qué es tractava, ni tan sols elles mateixes. En el recint d'Afrodita en els Jardins descendien les jóvens per una baixada subterrànea fins a una cova. Deixaven els presents allà baix i agarraven atres objectes que també estaven tapats i que duyen a l'Acrópolis. Despuix d'açò eren remplazadas per unes atres.[3]
Eren elegides pels arconts entre les famílies nobles, provablement entre les aplegades al cult de Atenea. Les seues famílies sufragaven les despeses de la festa.
El seu nom significa portadores de árrēta: coses de les que està prohibit parlar.
Harpocración senyala en el seu Lexicon, baix l'apartat de Arrêphorein, que existien quatre arréforas (Arrephoroi) i que dos d'elles teixien el peplo de Atenea que rebia cada quatre anys en les Panateneas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ RODRÍGUEZ ADRADOS, Francisco; RODRÍGUEZ SOMOLINOS, Juan: Diccionari Grec - Espanyol en llínea (DGE).
- ↑ Del grec árrhetos 'secret', 'objectes sagrats' i phorós 'portador/a'. Se celebraven en el més de Sciroforion.
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, I, 27, 3.
- Text anglés en el lloc del Proyecte Perseus; en la part superior dreta es troben els ròtuls actius focus (per a canviar al text grec) i lloeu (per a obtindre el text bilingüe).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arréforas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.