Festes d'Atenes (Edat Antiga)

Calendari religiós de Tórico, demo de Ática.

Les festes d'Atenes, indisolublement cíviques i religioses, eren molt numeroses i tenien especial lluentor, a on Pericles, en l'elogi fúnebre dels ciutadans morts per la polis que, segons Tucídides, va proclamar, conte entre els atractius de la ciutat «eixos concursos i eixes festes que se succeïxen a lo llarc de l'any».

En la década de 430 a. C., eixos dies festius podien rondar els 120 per any, duent a l'autor de la República dels atenienses (cap a 445-412 a. C.) a queixar-se de que Atenes celebre més festes que qualsevol atra ciutat grega.

Totes les festes contribuïen a exaltar tant els sentiments religiosos com el patriotisme, la fe en els deus i l'orgull nacional. Aristóteles, en el seu Ètica a Nicómaco, va situar l'orige d'estos festivals en el naiximent de l'activitat agrícola humana i, a la seua volta, estaven vinculats al canvi de les estaciones.

Solament la guerra podia interrompre el cicle d'estes grans reunions periòdiques o, a lo manco, disminuir el seu esplendor. Per esta raó, Aristófanes nos mostra La pau personificada, en la comèdia d'este mateix nom, en el moment en que els esforços dels llauradors del Ática han conseguit que per fi ixca de la cova a on yacer baix les pedres, escoltada per dos «dames de honor» que són Opora, la deesa de les collites, i Teoria, la deesa dels espectàculs i les festes. El benestar de la pau, per a un ateniense del sigle de Pericles, és davant tot l'abundància material i l'alegria de les grans festes o panegirias.

La majoria d'eixes festes, si no totes, incloïen jocs que se celebraven en forma de concursos (agones): concursos gimnàstics i atlètics casi sempre, pero també concursos lírics i musicals, concursos dramàtics de comèdia i tragèdia, i inclús a voltes, concursos de bellea, és dir, d'estatura i prestancia, tant entre hòmens com entre dònes.

Durant la guerra del Peloponeso, una reforma del calendari, realisada per a restablir l'adequació entre els mesos llunars i els anys solars, va provocar certes alteracions en la celebració de les festes.

Calendari religiós d'Atenes

L'any oficial —civil i religiós— començava en Atenes en juliol, en el més de hecatombeón, i finalisava en juny, en el més de esciroforión. Esta és la relació de mesos i de les festes que se celebraven en cada u d'ells.

Hecatombeón

Artícul principal → Panateneas.

El més d'hecatombeón anteriorment es va cridar cronión, perque el dia 12, en l'alegria de la collita que acabava de finalisar, se celebrava la festa de Crono, pare de Zeus, i la de la seua esposa Rea, la mare dels deus.

Les Cronia, com les Saturnales en Roma, reunien en cada família a amos i criats en un alegre i sorollós convit, pero la festa també tenia un caràcter públic i nacional.

El 16 del mateix més se celebrava el sacrifici de les Sinecías, que recordava el sinecisme realisat per Teseo, orige remot de l'unitat del Ática i del poder ateniense.

Al final de hecatombeón tenia lloc la gran festa nacional d'Atenea, patrona de la ciutat, les Panateneas.
Esta festa anual durava dos dies, pero cada quatre anys se celebrava en una solemnitat especial i durava a lo manco quatre dies. En els concursos gimnàstics, que contaven sobretot en carreres d'antorches (lampadedromías). els atletes vencedors rebien oli de les oliveres sagrades de Atenea, en les cridades ánforas panatenaicas, la decoració de les quals incloïa, a un costat a Atenea Prómacos («la que lluita en primera llínea») de peu entre dos columnes i, a l'atre costat, la representació del concurs (per eixemple de la carrera a peu) en el que s'havia obtingut el premi.
Despuix se celebrava la processó (representada en marbre en el friso del Partenón) que, partint del Ceràmic, travessava el centre d'Atenes per a dur a l'acrópolis en tota solemnitat el peplo brodat cada any per unes jóvens seleccionades i destinat a vestir l'estàtua de cult de Atenea. Els sacerdots i totes les corporacions de la ciutat, inclosos els representants dels metecos, formaven un llarc corteig, acompanyat per efebos a cavall.
Una volta en l'acrópolis, davant del vell temple de Atenea Políade (protectora de la ciutat), es sacrificaven quatre bous i quatre corders.
Més vesprada, en el gran altar situat davant del Partenón es degollaven tantes vaques com fora necessari per a alimentar a tota la ciutat, i va anar sense dubte esta hecatombe la que va donar el nom de hecatombeón a dit més.

Metagitnión

En metagitnión (agost) se celebraven les festes de les Metagitnia, en honor a Zeus, encara que a penes es menciona en els documents.

Boedromión

Artícul principal → Misteris eleusinos.

En boedromión (setembre) se celebraven els misteris de Eleusis, i les Boedromias, festes d'Apolo Boédromio (‘que acodix en auxili’ en la batalla). En esta festa es feya un sacrifici i una processó.

Pianepsión

El més més replet de festes era pianepsió (octubre).

El dia 7 se celebraven les Pianepsias en honor d'Apolo, festes de la sembra que contaven en ritos antiquíssims i curiosos.

S'oferia al deu un plat de faves (pianoi) i atres verdures mesclades en farina de blat candeal, després es duya en processó una branca d'olivera, la eiresíone, rodejada de llana i carregada en les primícies de frutes, que era un talismà de fertilitat, mentres un alegre corteig de chicons cantava:

La eiresíone du figues, grans pans, un tarrito de mel, d'oli per a ungirse, la copa de vi pur que embriaga i adormece.

Una atra processó similar a esta tenia lloc en les Oscoforias, en honor de Dioniso: un corteig d'adolescents, guiats per dos chicons amfithaleîs, duya branques de vinya carregades d'arracades. El sacrifici i la libaació es feyen al crit del rito llitúrgic de eleleu iu iu. Més vesprada hi havia danses i carreres entre efebos.

Els dies 11, 12 i 13 d'este més tenien lloc les Tesmoforias, festa de Deméter Tesmófora, que velava tant per la sembra en els camps com per la fecunditat de les dònes.
Solament participaven en elles les dònes casades els hòmens estaven exclosos totalment. Les dònes es preparaven per a esta festa abstenint-se durant alguns dies de tot contacte sexual.

El primer dia, cridat Ànodos (ascens), es treen a la llum restants d'objectes sagrats que s'havien enterrat quatre mesos abans (cochinillos, figurillas d'òrguens sexuals i serps). Este rito de màgia agrària és similar al que practicaven en honor d'Atenea dos jovencitas cridades arréforas.
El segon dia, cridat Nesteia (dejuni), les dònes s'abstenien de menjar.
El tercer, cridat Caligeneia (bella generació), oferien a Deméter tota classe de fruts de la terra, aixina com caldos i formage, després es llançaven bromes obscenes, manipulaven figurillas que representaven l'orgue femení, menjaven grans de granada i es flagellaven en branques verdes; creïen que tots estos ritos favorien la fecunditat.

Les Apaturias, festa cívica de les fratrías, també durava tres dies. Durant els dos primers se celebraven sacrificis i convits. En el tercer, cridat Cureotis, els pares de família presentaven als membres del seu fratría als fills llegítims naixcuts eixe any per a que quedaren llegalment inscrits. Cada u d'ells immolava una ovella o una cabra en l'altar de Zeus Fratrios i de Atenea Fratria.

El 30 de pianepsió, Atenea Ergane (obrera) deesa dels artesans, i Hefesto, deu dels ferrers, rebien en els Calkeia el homenage dels treballadors del bronze (calkeis) i el dels demés gremis. Als obrers els agradava oferir a Atenea algun producte de la seua indústria, alguna «obra d'art» realisada especialment per a la deesa.
S'han trobat dedicatòries d'este estil a Atenea Ergane: per eixemple la d'un tal Baquio, del que se sap, pel seu epitafi, que era un alfarero i havia conseguit el primer premi en un concurs d'artesans: «Baquio ho va oferir (este ex-vote) com a primícia a Atenea Ergane despuix de haver segut coronat pels seus companyers de Ética a Nicómaco.

Memacterión

En memacterión (novembre) se celebraven les '«damas de honor»', de les que les fonts casi ni mencionen.

Posideón

En el més de posideón (decembre), la festa dels panegirias (de cronión, era o camp cultivat) té per objecte protegir el gra que està germinant en la terra, igual que les Tesmoforias tenien per objecte favorir la sembra.
Feyen sacrificis a Deméter, a la seua filla Coré i també a Poseidón, que va donar nom a este més i va anar un deu ctónico (Gaiéocos) abans de convertir-se en deu del mar. Els hòmens no intervenien per a res en els Haloa, llevat alguns magistrats encarregats de vigilar les cerimònies. No obstant s'admetia a les cortesanas, encara que estigueren excloses de les Tesmoforias.
L'orgue reproductor masculí, el Cronia, sembla haver segut el centre d'estos ritos: un got conservat en Londres mostra a una dòna derramant una pols que ix d'una caixa, sobre uns falos de fanc plantats en la terra com si foren mechons de blat.

El falo té suma importància en les festes de Dioniso, que s'agrupen (a lo manco les més antigues) en els mesos de hivern.

En les Dionisias rurals o agràries, celebrades en posideón, una processó campestre passejava solemnement el falo darrere de la portadora de la cistella (Sinecías).
El decret ateniense relatiu a la colónia d'Alquitrà (en Tracia), cap al 445 a. C., estipula que els habitants d'esta ciutat deuran enviar a Atenes «per a les Grans Panateneas una vaca i una panoplia i, per a les Dioníacas, un falo.»
Esta festa donava lloc a regocijos populars: llauradors jóvens tractaven de mantindre l'equilibri sobre uns odres unflats i untats d'oli (ascoliasmós), i els grups alegres i sorollosos dels comoi (que en principi són cors còmics) es repartien pels camins i callejuelas ballant, cantant i llançant bromes picantes i obscenes a tots a els qui trobaven en el camí.
A partir de el V els donem més rics varen afegir representacions dramàtiques a estes festes.

Gamelión

En gamelión (giner-febrer), el més del matrimoni (gamos), se celebrava la festa de les Gamelias o Teogamia que recordava l'unió divina de Zeus i Hera, i també una atra festa de Dioniso, les Leneas. No es tractava d'una festa de lagar (lenos), que no tindria sentit mesos despuix de la verema, sino d'una festa orgiástica de les Lenai, nom en el que també es coneixia a les ménades o bacantes, dònes posseïdes pel deliri báquico.
Dansaven en l'emplaçament sagrat del Lenaion les seues danses d'èxtasis i desenfré. Dinosio era el deu del ditiram i el teatre, per lo que esta festa suponia també representacions líriques i dramàtiques: vàries obres de Aristófanes, entre atres Els acarnienses, Els cavallers, Les avespes, es varen representar durant les Leneas solament davant els atenienses i metecos, mentres que en les Dionisias urbanes de març es trobaven en el teatre molts delegats aplegats de les ciutats aliades per a aportar el seu tribut.

Antesterión

Una atra gran festa de Dioniso tenia lloc en antesterión (febrer-març): les Antesterias, igual que les Tesmoforias de Deméter en pianepsió, se celebraven l'11, 12 i 13 del més.
El primer dia, cridat Pitoigia (obertura dels cànters), s'obrien els pithoi de fanc a on es guardava el vi de la collita de l'autumne.
Eixe dia o al sendemà, cridat Coes (jarritas per a servir el vi, cf. Les coéforas), hi havia un concurs de bebedores: es devia beure, lo més corrents que es poguera, el vi contingut en un gerro, en quant es donara la senyal en una trompeta. el vencedor rebia una corona de fulls i un odre de vi.
S'han trobat molts d'estos gerros. A sovint estan decorats en escenes que representen a chiquets divertint-se en joguets i corones, ya que les Antesterias també contaven en una festa infantil.
El segon dia hi havia una processó que escoltava a Dioniso montat sobre un carro en forma de barco. Sembla ser que els membres del sèquit duyen caraces, per lo que s'ha comparat eixa alegre cerimònia en el nostre carnestoltes.
El paper de deu li corresponia al arcont rei, ya que la Basilina, la reina, és dir, la dòna de l'arcont rei, devia unir-se a ell en una hierogamia.
Pero el tercer dia de festa, cridat Chytroi (els gorcs) era molt diferent: estava consagrat als morts i als moribunts. En uns gorcs de fanc es preparava una sopa de verdures i de diversos cereals (panspermia), que era necessari consumir abans de l'anochecer, i el sacrifici principal s'oferia a Hermes Psicopompo, el guia de les ombres en els inferns. Per a alluntar la mala sort es dia al final d'este tercer dia: ¡«Al carrer les pianoi (deeses de la mort); terminades les Antesterias!»

Antesterión és també el més de les Cloia, festa de Deméter Cloé, i de les Diasia, la festa més important en honor de Zeus.

Elafebolión

Artícul principal → Dionisias.

Durant el més d'elafebolión, del 10 al 15 (març), que marcava el final del hivern i l'arribada de la primavera, se celebraven sacrificis d'acció de gràcies a Atenea (Procaristeria) i, sobretot les Dionisias urbanes o Grans Dionisíacas de la ciutat. Esta era la segona temporada teatral despuix de les Leneas, i atrea a molts estrangers puix una volta aplegat el bon temps, els barcos solcaven de nou el mar Egeo.
La festa, l'esplendor sol de la qual era comparable en les Grans Panateneas, durava sis dies: el 9 es presentaven els ditirams, el 10 les comèdies i de l'11 al 13 les trilogies tràgiques cada una d'elles en un drama satíric.

Muniquión

En muniquión (abril), el 16, la festa de les Muniquias contava en una processó en honor d'Artemisa, a qui s'oferien pastiços rodejats d'antorches enceses.

Targelión

En targelión (maig) se celebraven les Targelias, en honor del germà de Artemisa, Apolo, el deu purificador per excelència.

El primer dia, el 6, la ciutat es purificava per mig del rito dels fármacoi. Dos hòmens recorrien els carrers de la ciutat i se'ls colpejava en branques de higuera i brots de cebes d'aigua (scillas) per a tirar-los de la ciutat i alluntar en ells les impurees, les miasma que se'ls imputaven.
El 7 s'oferia a Apolo el targelos, és dir un pastiç o una sopa de cereals, ofrena de les primícies de la pròxima collita.

El 25 aplegaven les Plinteria, la festa del bany de la deesa Atenea: es duya fins a Falero la vella estàtua de fusta (xóanon) de Atenea Políade, que se sumergia en la mar en la seua peplo; despuix de l'immersió s'oferien a la deesa dolces en figues seques.
Donat el cult a les imàgens, és indubtable que l'escultura es considerava com si fora la pròpia deesa.
El bany tenia el valor d'una purificació de tota la ciutat la patrona de la qual era Atenea, i les festes més importants de targelión garantisaven puix la purificació colectiva de la ciutat, en la qual cosa devia ser diguen del benefici diví de la collita.

Esciroforión

L'últim més de l'any ateniense cridat esciroforión (juny) era el de les Esciroforias ("portadores de parasol"), festa de ritos poc coneguts que sembla haver contat en un sacrifici comú a Deméter, a la seua filla Coré, a Atenea i a Poseidón.

Era també el de les Dipolias o de les Bufonías, a on se sacrificava a Zeus un bou de tir. Es recordava aixina el mit de Prometeo, en el que Zeus elegia el faixe d'ossos i grassa, que era més gran, deixant per a el home la carn. Zeus es va sentir enganyat castigant a Prometeo, i va abandonar a el home a la seua sòrt. I des de llavors en el dia 14 del més de esciriforión, se celebrava una gran foguera, cremant el greix i els ossos, a fin de que el fum i olor aplegara fins als deus del olimpo, per a recordar a Zeus nostra existència.

També se celebraven les Arreforia, festa en honor de Atenea, alguns dels ritos del qual, practicats per dos jovencitas cridades arréforas, eren prou similars als del Ànodos de les Tesmoforias.

Vore també

• Antiga Atenes
• Calendari àtic