Pianepsió
Pianepsión (en grec πυανεψιών pianepsión) és el quart més de l'antic calendari grec en vigor en la regió d'Atenes, la duració de la qual era de 29 dies, compresos aproximadament entre el 22 de setembre i el 20 d'octubre del nostre calendari actual.[nota 1] El seu nom procedix de la festa de la Pianepsias en honor d'Apolo.
En pianepsió tenien lloc, sobretot, les següents festivitats:
- les Apaturias, dedicades a Zeus Fratrios i Atenea Fratria (3 dies).
- les Pianepsias, dedicades a Apolo protector dels jardins i vergeles.
- les Tesmoforias, dedicades a Deméter i exclusivament reservades a les dònes (els dies 11-13, durant 3 dies).
- les Oscoforias, dedicada a Dioniso i Atenea.
- les Calcieas, dedicades a Atenea i Hefesto (l'últim dia).
Notes
- ↑ L'any grec habitual constava de 12 mesos d'alternativament 29 i 30 dies, per lo que tenia només 354 dies. Va derivar al nostre calendari. Començava en la primera lluna nova despuix del solstici d'estiu, fet que afegia fluctuacions sobre el calendari d'Occident. Per a concordar el seu any en el cicle de les estacions, els grecs afegien periòdicament un més (més intercalar) de 30 dies entre els mesos sext i sèptim habituals. Per això, no existix una correspondència llineal ent el nostre any modern de 365 o 366 dies i l'any grec antic de 354 o 384 dies.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pianepsión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.