Tesmoforias
Les Tesmoforias eren unes festes celebrades en les ciutats de l'Antiga Grècia en honor de les deeses Deméter i la seua filla Perséfone. El nom procedix de thesmoi, les ‘lleis’ per les que els hòmens deuen treballar la terra. Les Tesmoforias eren les festes més difoses i la principal expressió del cult de Deméter, a banda dels misteris eleusinos. Les Tesmoforias commemoraven el terç de l'any en que Deméter s'abstenia del seu paper de deesa de la collita i el creiximent, corresponent en els severs mesos estiuencs de Grècia, quan la vegetació moria i no plovia, per estar la deesa de luto per la seua filla, sítia en el regne del Inframundo. La seua traça característica era el sacrifici de porcs.[1]
Esta festa era per a que les dònes celebraren les seues costums privades, la seua oportunitat per a deixar la llar i alçar refugis temporals alguna cosa alluntats dels centres dels donem.[2] Només les dònes que estaven casades en ciutadans atenienses podien assistir a la festa, no estant presentes fadrines[3] ni hòmens, esperant-se d'estos que enviaren a les seues esposes i corregueren en les despeses, tractant-se'ls molt mal si intentaven espiar les cerimònies. Se suponia que estes promovien la fertilitat, pero les dònes es preparaven en abstinència sexual. També es prenien banys en la finalitat de purificar-se.
La paraula s'aplicava com epítet de Deméter en el context de Deméter Tesmófora. Un relleu d'Eleusis ilustrat per Kerényi[4] mostra a la deesa assentada en el sol mentres rep a les seues devotes. «En esta situació pot ser cridada Deméter Tesmofora, puix les atenienses l'imitaven quan s'assentaven en el sol i dejunaven en les Tesmoforias.»[5]
En Atenes i alguns atres llocs la festa durava tres dies, de l'11 al 13 de pianepsió.[6] El primer dia en Atenes era el anodos, la ‘pujada’ al lloc sagrat, el Tesmoforio, prop del tossal Pnix. El segon dia era el lloroso dia de dejuni (nesteia) sense guirnaldas, assentades en el sol, sense fòc en algunes ciutats, en el que només es menjaven llavors de granada; aquelles que caïen en el sol eren el menjar dels morts i no devien arreplegar-se.[7] El tercer dia, especialment per la vesprada i la nit que donava començ al dia grec, se celebrava un convit de carn en honor de la Caligenia, una deesa de ‘bell naiximent’ que no apareix en cap atre context i no tenia equivalent entre els deus olímpics, lo que emfatisa encara més la naturalea arcaica i preolímpica d'esta festa que reforçava la solidaritat femenina. L'absència d'elements de les Tesmoforias en els mits és notable: els porcs del porquero Eubuleo, que varen ser engolguts per un clavill del sol quan Hades va raptar a Core, són un intent per proveir una etiologia als antics rituals; en alguns llocs, Zeus penetra en les Tesmoforias com Zeus Eubuleo.[8]
No se sap molt més sobre les Tesmoforias, ya que només les dònes tenien permés assistir i era rar que escrigueren res en esta época. Els ‘misteris’ o ritos d'iniciació (teletai) que rodejaven a les restrictives cerimònies religioses eren celosament guardats per els qui els celebraven. La principal font és un escolio sobre Luciano explicant el terme «Tesmoforia».[9]
La cerimònia incloïa l'enterrament de sacrificis de nit i la recuperació dels restants en descomposició de porcs que es varen guardar en el megara de Deméter, unes sangues i pous o sangues naturals del temple de la deesa, l'any anterior. Com se sabia que les serps es congregaven en estos pous, el escolio sobre Luciano explica que els qui no anaven a recuperar els restants cridaven per a esglayar a lo que hi haguera en ells. Despuix d'orar, els fétidos restants dels porcs de l'any anterior es mesclaven en llavors i es plantaven: «el més clar eixemple en la religió grega de màgia agrària», senyala Burkert.[10]
Aristófanes va parodiar estes festes en la seua obra Les Tesmoforiantes, pero no va poder donar molts detalls sobre el propi festival.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Ossos de porc, porcs votivos i terracotas, que mostren una sacerdot o a la pròpia deesa duent al cochinillo en braços, són les chafades arqueològiques dels santuaris de Deméter en tots els llocs.» Burkert (1985), p. 242.
- ↑ Una atra festa arcaica celebrada baix refugis temporals és el sucot hebreu.
- ↑ La posició de les esclaves no està clara, segons Burkert (1985).
- ↑ Kerényi (1967), fig. 7.
- ↑ Kerényi (1967), nota 141, p. 212, citant a Plutarco, De Iside et Osiride 378.
- ↑ Diodoro Sículo (v.4.7) relata que les Tesmoforias duraven 10 dies en Siracusa. En Tebas i Delos se celebrava dos mesos abans, per lo que qualsevol relació en la sembra no era intrínseca.
- ↑ Clemente d'Aleixandria (Protrepticus ii.19.3) interpreta açò com degut a que la granada va créixer de les gotes derramades de la sanc d'Adonis, un útil recordatori de que les seues interpretacions sobre els cults pagans estaven a sovint (¿intencionadament?) llunt de l'objectiu. Kerényi (1967), p. 138, califica açò de «estranya interpretació».
- ↑ Burkert (1985), p. 243.
- ↑ Luciano, Diàlecs de les cortesanas ii.1.
- ↑ Burkert (1985), p. 244.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Burkert, W. (1985). «Thesmophoria», Greek religion, Cambridge: Harvard University Press, v.2.5, pp. 242–246. ISBN 978-0-674-36280-2.
- Harrison (1903). Prolegomena to the study of the Greek religió, Cambridge: Harvard University Press.
- Kerényi, K. (1967). Eleusis: archetypal image of mother and daughter, Londres: Routledge & K. Paul.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tesmoforias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.