Tórico
_Attica_Demos_II.es.svg)
Tórico (, en latín: Thoricus) va ser un demo del Ática, en la costa surest, a uns 10 km al nort del veta Sunio. Estava emplaçat sobre un tossal que actualment és cridada Velatouri (145 m d'altura),[1][2] en les proximitats de la baïa de Laurion, a uns 2 km al sur del chicotet port del mateix nom (l'actual Lavrio). Pertanyia a la tribu Acamántide.
Mitologia
Estrabón, citant a Filocoro, afirma que Tórico va ser una de les dotze ciutats fundades en Ática pel mític rei d'Atenes, Cécrope, i que més vesprada Teseo el havia unit per mig de sinecisme a la ciutat d'Atenes.[3] Tenia dos ports, un a cada costat del tossal.[4] En la mitologia grega, Céfalo era oriunt de Tórico. Tórico era també el port pel que Deméter aplegava de Creta al Ática en el seu camí a Eleusis.[1][5]
Història
Va haver un assentament des del Neolític, al voltant del 4500 a. C. També va estar habitada en les époques heládica primerenca i mija, micénica, geomètrica i sense solució de continuïtat fins al I L'extracció de mineral en la zona va començar al voltant de l'any 3000 a. C.[5][6]
Époques neolítica i heládica
El lloc estava habitat en l'Edat del Coure (IV mileni a. C.) Hi ha evidències d'extracció de plom des del periodo heládico inicial (III mileni a. C.) i d'argent des de 1500 a. C.[7]
Época micénica
Es varen descobrir dos tholos micénicos (XV) i una instalació micénica tardana (XII), provablement relacionades en les mines de la zona. Les troballes es troben en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.[8] El cim del tossal de Velatouri té una acrópolis micénica. Un dels tholos està localisat en Coordenades no vàlides</noinclude>.
Époques grega i romana
El demo va ser fundat en la reforma de Clístenes a finals de l'época arcaica, en l'any 508 a. C. A lo llarc de la seua història va formar part de la tribu Acamántide, i originalment contava en cinc o sis representants en la Boulé o (consell ateniense).[9] El demónimo toriquio (Θορίκιος) s'utilisava per a designar a un ciutadà del demo.[10]
En el vigèsim quart any de la guerra del Peloponeso (409 a. C.) va ser fortificat pels atenienses,[11]per a protegir el suministrament d'aliments d'Atenes i les mines de Laurion. Les fortificacions rodejaven una chicoteta planicie que terminava en el port, que actualment rep el nom de Mandrí, i incloïa una acrópolis.[5][2]
La República romana va destruir el lloc baix Sila en el 86 a. C. El lloc va ser repoblat en l'época romana, pero va ser abandonat de nou en el 500 d. C., com el restant de la campiña del Ática, per les migracions d'eslaus.[12]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Smith, William (1854). . Dictionary of Greek and Roman Geography. Little, Brown and Company. Consultat el 2025-01-26.
- ↑ 2,0 2,1 «Thorikos (Site)» (en en). Perseus. Consultat el 2025-01-26.
- ↑ Estrabón, ___protected_title_1___, IX, 1, 20.
- ↑ Osborne, Robin (1985). 29 Donem: The Discovery of Classical Attika (en anglés), Cambridge, p. -36. ISBN 9780521267762.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Stillwell, Richard; MacDonald, William L.(1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2025-01-26.(en en)
- ↑ «Archaeological Site of Thorikos» (en en). Greek Travel Pages. Consultat el 2025-01-27.
- ↑ Wordsworth, Christopher (1837). Athens and Attica (en anglés), p. 214. Consultat el 18 de giner de 2018.
- ↑ «Archaeological Atles of the Aegean» (en anglés). Archivat des de l'original, el 17 de febrer de 2013. Consultat el 18 de giner de 2018.
- ↑ Traill, John S.(1975).Hesperia.American School of Classical Studies at Athens (ASCSA).(14)(en en)
- ↑ Smith, William(1854).«Attica».Dictionary of Greek and Roman Geography.Little, Brown and Company.Consultat el 2025-01-26.(en en)
- ↑ Jenofonte, Helèniques I,2,1.
- ↑ «Θορικός στη Λαυρεωτική: Ιστορικό» (en el). Υπουργείο Πολιτισμού και Αθλητισμού. Archivat des de l'original, el 2010-09-06. Consultat el 2025-01-27.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tórico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.