Sinecisme

Sinecismo

El terme sinecismo o sinoicismo (, synoikismós, lliteralment «cohabitació») aludix en l'Antiga Grècia a un procés històric d'unió de dos o més núcleus de població, tant des del punt de vista físic com a jurídic, formant una polis ya existent o ben creant una nova. Els motius que donaven lloc a un sinecisme podien ser: la dominació d'un territori per una ciutat més poderosa (cas del Ática per Atenes), l'enfortiment de la situació econòmica i financera d'una ciutat, les necessitats urbanístiques o les necessitats militars.

Esparta va nàixer per mig del sinecisme de cinc llogarets en el VIII Seguint el historiografia grega, el sinecisme és un procés gradual continu, mentres que per a les fonts clàssiques helenes es tracta d'actes fundacionals portats a terme per una única persona, com Teseo en el cas ateniense.

En les albors de Roma el sinecisme dels llogarets propencs al riu Tíber es va produir per diversos motius. Els romans ho varen practicar igualment en els àmbits provincials, en este cas avecindando en una mateixa ciutat als pobladors autòctons i a nous grups de colon llatins o romans. Seguint el historiografia grega, el sinecismo és un procés gradual continu, mentres que per a les fonts clàssiques helenes es tracta d'actes fundacionals portats a terme per un héroe mític, com Teseo en el cas ateniense. Atres casos típics de sinecismo varen ser l'unificació de Rodas (411-407 a. C.) i la creació de Megalópolis (368-367 a. C.).

El sinecisme ateniense

Des dels temps de Cécrope i dels primers reis fins a l'época de Teseo, els habitants del Ática varen viure sempre repartits en chicotetes ciutats (polis), cada una en les seues pritaneos i els seus magistrats, i quan no tenien res que témer no es reunien en el rei per a deliberar, sino que deliberaban i decidien la seua política per separat. Va haver inclús alguns que varen fer la guerra, com va ser el cas dels eleusinos i Eumolpo contra Erecteo.
Pero quan va pujar al tro Teseo i va unir el poder a l'inteligència, entre atres mides que va prendre per a organisar el país, va suprimir els consells (bouleuteria) i les magistratura de les atres ciutats i va unificar a tot lo món en la ciutat actual, establint un consell i un pritaneo únics; i, encara que varen seguir ocupant les seues terres separadament igual que abans, els va obligar a llimitar-se a esta única ciutat, que, quan va ser deixada per Teseo als seus successors, s'havia convertit en una gran ciutat gràcies a que tots li aportaven ya els seus tributs. I en memòria d'açò els atenienses encara hui celebren, a expensas públiques, les festes Sinecias en honor de la deesa.

Tucídides, II, 15, 1-2

Despuix de la mort de Egeo, (Teseo) es va propondre una ingent i admirable empresa: va reunir als habitants del Ática en una sola ciutat (asty) i va proclamar un sol poble (polis) d'un sol Estat, mentres que abans estaven dispersos i era difícil reunir-los per al ben comú de tots, i, inclús, a voltes tenien diferències i guerres entre ells. Anant, per tant, en la seua busca, tractava de persuadir-los per pobles i famílies [génoi]; i els particulars i pobres varen acollir al punt la seua crida, mentres que als poderosos els va prometre un Estat sense rei i una democràcia que dispondria d'ell solament com caudillo en la guerra i guardià de les lleis, mentres que en les demés competències proporcionaria a tots una participació igualitaria. Alguns varen semblar acceptar estes raons, pero uns atres, temerosos del seu poder, que ya era gran, i de la seua decisió, els semblava preferible acceptar-les per la persuasió millor que per la força.
Va derribar, per tant, els pritaneos i consistoris (bouleuteria) i va abolir les magistratura de cada lloc i, construint un pritaneo i consistori (bouleuterion) comú per a tots allí a on ara s'assenta la ciutat, a l'Estat li va donar el nom d'Atenes i va instituir les Panateneas com a festa comuna.
Va celebrar també les Metekías (Metoikia) el dia setze del més de Hecatombeón, festes que encara hui celebren.

Plutarco, Teseo, 24, 1-4.

Vore també

• Conurbación