Saturnales
Les saturnales (en llatí saturnalia) eren unes importants festivitats romanes. La festa se celebrava en un sacrifici en el Temple de Saturn, en el Fòrum Romà, i un convit públic, seguit per l'intercanvi de regals, continu festeig, i un ambient de carnestoltes en el que es produïa una relaixació de les normes socials.[1] El poeta Catulo la va cridar «el millor dels dies».
Història
Saturnalia, en honor de Saturn, va ser introduïda al voltant del 217 a. C. per a elevar la moral dels ciutadans despuix d'una derrota militar sofrida davant els cartagineses en el llac Trasimeno.[2] Oficialment se celebrava el dia de la consagració del temple de Saturn en el Fòrum romà, el 17 de decembre, en sacrificis i convit públic festiu (lectisternium) i al crit multitudinari de «Io, Saturnalia».
Pero esta festa era tan apreciada pel poble, que de forma no oficial es festejava a lo llarc de sèt dies, del 17 al 23 de decembre. Les autoritats estatals es varen vore obligades a atendre la costum popular, vist el fracàs que va supondre intentar reduir a 3 o 5 dies de celebracions propostes respectivament per Augusto i Calígula. A finals de el I, les vacacions judicials es varen prolongar definitivament a cinc dies.
En les festes saturnales, es decoraven les cases en plantes i s'encenien vés-les per a celebrar la nova vinguda de la llum. Els romans amics i familiars, es feyen regals (en un principi, recordant a antics rituals, vés-les o figurillas de fanc) com els que es fan en la festa del Nadal. Estes festes estaven dirigides per un sacerdot, que canviava segons el deu al que se li donava cult; el sacerdot s'elegia en un colege de sacerdots.
Celebració
Les saturnales se celebraven per dos motius:
- En honor a Saturn, deu de l'agricultura.
- Com a homenage al triumfo d'un victoriós general (festa del triumfo).
Les primeres se celebraven del 17 al 23 de decembre, a la llum de vés-les i antorchas, pel fi del periodo més obscur de l'any i el naiximent del nou periodo de llum, o naiximent del Sol Invictus, 25 de decembre, coincidint en l'entrada del Sol en el signe de Capricornio (solstici de hivern). Provablement les Saturnales anaren les festes de la finalisació dels treballs del camp, celebrada despuix de la conclusió de la sembra de hivern, quan el ritme de les estacions deixava a tota la família llauradora, inclosos els esclaus domèstics, temps per a descansar de l'esforç quotidià.[3]
Eren sèt dies de bulliciosas diversions, orgias,[4] convits i intercanvi de regals. Les festes començaven en un sacrifici en el temple de Saturn (en principi el deu més important per als romans fins a Júpiter), al peu de la tossal del Capitolio, la zona més sagrada de Roma, seguit d'un convit públic al que estava invitat tot lo món. Els romans associaven a Saturn, deu agrícola protector de sembrats i garant de collites en el deu prehelénico Crono, que va estar en actiu durant la mítica edat d'or de la terra, quan els hòmens vivien feliços, sense separacions socials. Durant les Saturnales, els esclaus eren freqüentment lliberats de les seues obligacions i els seus papers, en alguns casos, canviats en els dels seus amos.
A voltes s'afirma que les saturnales varen ser substituïdes per l'Iglésia catòlica, la qual va fer coincidir en eixes dates el naiximent de Jesús de Nazaret en l'objectiu d'acabar en les antigues celebracions. Gradualment les costums paganes passarien al Dia d'Any Nou, sent assimilades finalment per la festa cristiana que hui en dia es coneix universalment com el dia de Nadal. No obstant, el historiador Peter Gainsford argumenta que no existix cap conexió entre les saturnales i el Nadal, ya que abdós festivitats se celebraven en diferents dies del més de decembre. Ademés, les costums nadalenques que es diu procedien de les Saturnales en realitat es varen originar varis sigles despuix.[5]
Vore també
Referències
- ↑ (2010) The Oxford Encyclopedia of Ancient Greece and Rome, Oxford University Press, p. 172.
- ↑ Macrohistory and World Report - 3rd Century BC (en anglés).
- ↑ Navarro Antolín, Fernando (2010) Saturnales, de Macrobio. Editorial Gredos. P. 9
- ↑ «[1]». Consultat el 2022-12-30 (en de).
- ↑ «Christmas and its supposed paguen links» (en en). Kiwi Hellenist. Consultat el 2024-12-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saturnales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.