Arreforias
Arreforias (en grec Ἀρρηφόρια, compost de ἀρρητον, "misteri" i φέρω, "dur", Arrhephoria) era una festa ateniense, instituïda en honor d'Atenea. També era cridada Hersiforia (Hersiphoria), per Herse, filla de Cécrope en el més d'Esquiroforión (Scirropherion).
Dos donzelles de linaje distinguit d'entre sèt i onze anys eren elegides per a viure durant un any en l'Acrópolis d'Atenes com arréforas (del grec arrhephoroi, "arrapiezas"), cuidant l'olivera sagrat i teixint, en l'ajuda d'atres dònes, el nou peplo per a Atenea. Els orgullosos pares commemoraven el servici de les seues filles fent dedicatòries en l'Acrópolis. En la festa anual de les Arreforias, les chicones (segons conte Pausanias), en un vestit blanc brodat d'or, es colocaven en el cap lo que els donava la sacerdot de Atenea, i ni ella sabia lo que els donava. En la ciutat hi havia un recint sagrat, no molt llunt del d'Afrodita dels Jardins a on existia un passage subterràneu natural. Les vérgens descendien i deixaven allí lo que havien dut i prenien alguna cosa per a dur-ho, també tapat i desconegut. Estes dos vérgens eren rellevades de colp i repent i es duya a atres dos fins a l'Acrópolis en el seu lloc.[1][2]
L'interpretació d'esta festa és problemàtica per la falta de fonts, pero està clar que les virginals arréforas eren elegides entre les famílies més nobles de la ciutat i es desplegaven en un context de impregnaació (rocío), potència sexual (Afrodita i Eros) i naiximent (Erictonio). La paraula "arrhephoros" provablement significa etimológicament "portador de rocío", que a primera vista no ajuda res. Les arréforas eren les encarregades de teixir el peplo de Atenea. Les alétridas molien el gra de Atenea. Les arkias eren les sacerdots que celebraven un rito destinat a perdonar una ofensa a Artemisa. Les canéforas eren les chicones que duyen les cistelles en totes les ofrenes per al festival.[2]
Les evidències arqueològiques han revelat que prop del Erecteión una escala secreta duya, passada l'Acrópolis, a un chicotet santuari d'Eros i Afrodita excavat en la roca, prop del com estava el recint a a on es dirigien. Les associacions mítiques de les arréforas tenien el seu punt de partida, en el Erecteión. Cécrope I, el primer rei d'Atenes, la tomba del qual es trobava en el complex, tenia tres filles, Aglauro, Herse i Pándroso. El "misteri" girava entorn a l'inocència, l'obediència i la fecunditat. Li les donava una cistella tancada per Atenea, que les prohibia obrir-la. Una nit Aglauro i Herse varen caure en la curiositat, varen obrir la cistella i varen vore a Erictonio, el misteriós fill d'Hefesto. També hi havia serps en la cistella, i aterrorisades les dos chiques varen botar de l'Acrópolis cap a la seua mort. El santuari de Aglauro es trobava al peu del penya-segat, i pot haver segut el recint a on varen descendir les arréforas. Pándrosos que no va sucumbir a esta curiositat fatal, va tindre un santuari junt a l'olivera sagrada en la pròpia Acrópolis.
En el V Aristófanes va escriure en Lisístrata les etapes per les que passaven les dònes durant esta festa:
Estes etapes implicaven certes tasques que mostren a través d'elles un antic sistema per les que totes les chiquetes devien passar quan aplegaren a la pubertat. Les etapes d'esta "iniciació" eren les següents: Les arréforas eren la primera, en un moment en que els vestits de chiqueta eren blancs i començaven a teixir per a l'ofrena a Atenea. Est és un art que portaran a terme durant molt temps les dònes i per tant se'ls deu ensenyar a edat primerenca. La segona etapa és ensenyar a la dòna cóm hornear el pa. La tercera etapa és considerada un símbol de mort i resurrecció. Les chicones deuen assistir i participar en la festa en les dònes majors. Estes etapes serien les tasques que les chiquetes van a realisar el restant de les seues vides i per lo tant es porten a terme en gran conte i importància. Es pensa, per mig de les fonts, que el Ática seria una de les primeres regions en el història en tindre un d'estes festes.[2]
Referències
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, I, 27, 3.
- Text anglés en el lloc del Proyecte Perseus; en la part superior dreta es troben els ròtuls actius focus (per a canviar al text grec) i lloeu (per a obtindre el text bilingüe).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cantarella, Eva. Pandora's Daughters: The Role & Status of Women in Greek & Roman Antiquity. The Johns Hopkins University Press, Baltimore. 1989.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arreforias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.