Braurón
Braurón (grec antic: Βραυρών, Braurón; grec modern Βραυρώνα, Vravrona) va ser una de les localitats més antigues del Ática, ya que en el santuari consagrat a Artemisa Brauronia s'han trobat restants arqueològics que daten del Heládico Mig, entre 2000-1580 a. C. Moltes troballes es conserven en el Museu Arqueològic de Braurón, situat en les proximitats.
Geografia
[editar | editar còdic]Estava situada molt prop de la costa oriental del Ática, en la desembocadura del riu Erasino, a uns 37 km a l'est d'Atenes. En el periodo clàssic pertanyia al territori del demo de Filaidas.
Mits
[editar | editar còdic]
Estrabón arreplega una informació de Filócoro segons la qual Braurón era una de les dotze ciutats que el mític rei Cécrope va establir en el Ática i que més vesprada varen ser unides per Teseo en la ciutat d'Atenes.[2]
Segons la llegenda, Ifigenia va deixar en el santuari de Braurón, a on va aplegar per a eixercir de sacerdot, l'estàtua de fusta de Artemisa que havia dut de Táurica. Posteriorment, esta estàtua va ser presa com a botí pel rei persa Jerjes i duta a Susa quan este va invadir el Ática en el 480 a. C., fins que, més vesprada, va ser duta per Seleuco a Laodicea de Síria.[3] En atres versions, no obstant, Atenea havia ordenat a Orestes que la duguera al santuari d'Halas (situat molt prop de Braurón)[4] o be l'image havia segut duta a un lloc de Esparta cridat Limneon.[5]
Segons una tradició local, va anar en Braurón a on Ifigenia anava a ser sacrificada pero abans d'això va ser reemplaçada per una orsoa o un bou per obra de Artemisa.[6][7][8]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Brauron» de Wikipedia en francés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lilly Kahil, Li sanctuaire de Brauron et la religion grecque, pp. 809,812
- ↑ Estrabón IX,1,20.
- ↑ Pausanias I,23,7; I,33,1; III,16,8; VIII,46,3.
- ↑ Eurípides: Ifigenia entre els tauros,1447.
- ↑ Pausanias III,16,7.
- ↑ Escolio a Licofrón 183.
- ↑ Manuel Guerra Gómez, El sacerdoci femení (en les religions greco-romanes i en el cristianisme dels primers sigles), p.154, Toledo: Institut teològic de Sant Ildefons (1987), ISBN 84-7709-262-6.
- ↑ Antonio Ruiz d'Elvira, Mitologia clàssica, p.417, Madrit: Gredos (1982), ISBN 84-249-0204-1.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Petros G. Themelis, Brauron, li sanctuaire et li musée, Apollo-Verlag, Atenes
- Jan N. Bremmer, Dieux, mythes et sanctuaires dans la Grèce antique, Berlín, 1998, ISBN 978-3-548-26537-5
- Maria Mavromataki, La Mythologie et els cultes en Grèce, Atenes, 1997
- Karl Kerenyi, La Mythologie dones Grecs I, Munich, 1998, ISBN 978-3-423-30030-2